Història de l'Imperi Romà: De l'August a la Divisió de l'Imperi

L'Imperi Romà

Al final del segle 1aC i després d'un seguit de guerres civils per aconseguir Roma, August va acceptar un govern republicà però va anar modificant les institucions republicanes fins a convertir-se en el princeps civitatis, el primer de la ciutat.

L'Alt Imperi

Títol d'August 27aC, mort d'August 14dC, Dinastia Julioclaudia: 14-37 Tiberi, 37-41 Calíngula, 41-54 Claudi, 55-68 Neró, període de crisi 68-69. Dinastia Flàvia 69-96: 69-79 Vespasià, 79-81 Tit, 81-96 Domicià. Dinastia Antonina 96-192. Dinastia Severiana 193-235, Anarquia militar 27aC.

El Baix Imperi

284-305 Dioclecià, 306-337 Constantí, 313 Edicte de Milà, 330 Trasllat de la capital de l'Imperi a Constantinoble, 361-363 Julià l'Apostata, 393 divisió de l'Imperi: Arcadi (Orient) Honorí (Occident), saqueig de Roma 410. Fi de l'Imperi Roma.

La primera cosa que va fer August en arribar a l'Imperi va ser restaurar els òrgans de govern republicà per tal d'evitar els abusos de poder que hi havia hagut durant la dictadura de Juli Cèsar. Pretenia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república però poc a poc va anar acumulant poders en la seva persona: va rebre l'imperium, també la tribunicia potestas i va convocar el Senat. El Senat continuava tenint els mateixos poders però modificats.

El regnat de Tiberi es caracteritza per la manca de conflictes a l'exterior. Va començar a tenir importància la figura del perfecte del pretori, August havia creat aquest exercit per garantir la seguretat personal. En morir Tiberi, el govern va passar al seu besnebot Cai Cèsar, conegut com a Calígula, va regnar poc de temps, ja que les seves accions van provocar que un grup d'oficials l'assassinés.

El Senat va voler aprofitar el moment per fer-se càrrec del govern però la guardia pretoriana va imposar Claudi com a emperador i el Senat ho va acceptar, Claudi era l'oncle de Calígula, per tant la dinastia continuava. El primer període del regnat de Neró va ser considerat com una època daurada: les relacions amb el Senat eren bones i l'administració de l'estat es trobava en una situació òptima però a partir de l'any 58 les coses van empitjorar.

El fracàs de l'actuació de Neró va provocar la crisi del 68-69 amb un seguit de revoltes provinents de les províncies. El mateix any es van succeir 4 emperadors: Galba, Oto, Vitel·li i Vespasià.

Dinastia Flàvia

En aquesta etapa, les grans famílies de Roma ja no són les que acaparen el poder sinó que hi accedeixen les famílies itàliques, com ara la gens Flàvia. Tres membres d'aquesta família van ser emperadors des de l'any 69 al 96: Vespasià, Tità 79-81 i Domicià 81-96. Durant el regnat dels dos primers hi va haver una gran activitat a l'exterior amb una ampliació de fronteres. Es va conquerir Jerusalem.

Dinastia Antonina

Durant la dinastia Antonina i la que la va succeir, la Severiana, l'Imperi va viure els moments de més esplendor i prosperitat. Durant el regnat de Minerva es va restaurar la pau i es van consolidar les bones relacions amb el Senat. Va adoptar a Trajà 98-117, la política de Trajà es va centrar en les grans obres públiques i en la millora de la ciutat de Roma. Per les conquestes, Trajà va ser conegut com a emperador soldat, ja que passava la gran part de la seva vida als campaments, el va succeir Adrià 117-138 va ser molt inquiet, educat i intel·ligent. El va succeir Marc Aureli que no tenia cap experiència en la política ni en el govern de l'Imperi. El seu fill Còmode va arribar al poder no per l'adopció sinó per filiació.

Dinastia Severiana

L'assassinat de Còmode va provocar una gran inestabilitat que va desembocar en una crisi que va durar 5 anys. Després de la mort de Còmode va ser proclamat emperador Pèrtinax i que també va ser assassinat. El Senat va acceptar com a emperador Septimi Sever, va derrotar als seus rivals l'any 197 i va quedar com a únic emperador fins l'any 211. El següent emperador va ser Caracalla, el va succeir Heliogàbal i a aquest el va substituir Alexandre Sever.

El Baix Imperi

Des de la mort d'Alexandre Sever 235 fins a l'arribada al poder de Dioclecià 284, hi va haver un període d'anarquia en què els emperadors es van succeir repetidament, fins a un total de vint. Amb el regnat de Dioclecià es va establir un sistema anomenat dominat, és a dir, una monarquia absoluta de caràcter oriental i d'origen diví.

L'Edicte de Milà proclamava la llibertat de culte per a tots els habitants de l'Imperi i Roma va quedar abandonada.

La Fi de l'Imperi

Teodosi (379-395) representa per última vegada la unitat de l'Imperi Romà. Va intentar frenar els pobles bàrbars tot acollint-los a l'Imperi com a Foderati: terme amb el qual coneixia als bàrbars. Quan Teodosi va morir, l'Imperi es va dividir entre els seus dos fills, Arcadi va rebre l'Orient i Honorí va rebre l'Occidental.