Història i Historiografia: Conceptes i Evolució

Història i Historiografia

La Història, com a ciència, per assolir el seu objectiu d'estudiar els fets passats necessita de restes del passat conservades en l'actualitat. La Historiografia, mitjançant l'estudi del registre escrit d'èpoques passades, és una de les ciències socials que nodreixen la Història en la seva finalitat.

Règims d'historicitat

S'entén per historicitat el conjunt de fets passats dels quals es té prova que van ocórrer veritablement. Per tant, es pot dir que la historicitat és la manifestació de la humanitat i que aquesta presenta una evolució perllongada en el temps. Si acceptem això, justifiquem l'historicisme de Croce i Ranke que defensa que tota realitat és producte d'uns fets passats. És a partir d'aquí quan el concepte de passat i present es barregen, i la història, que estudiava els fets del passat sense cap intenció de relacionar-los amb els del present, passa a intentar estudiar les relacions entre aquests dos temps i crea els règims d'historicitat basant-se en la influència dels fets de la historicitat d'una època en una altra.

Història i filosofia

Si s'entén la filosofia com l'estudi i intent de resolució d'un conjunt de problemes fonamentals sobre l'ésser humà, es pot entendre la història com la posada en pràctica de la filosofia al llarg del temps, fet que comporta una evolució històrica. La filosofia s'entén llavors com allò que mou la història.

Història i altres ciències socials

La Història necessita d'altres ciències socials per dos motius:

• La recerca de restes del passat en l'actualitat.
• La contextualització dels fets del passat en l'àmbit social de l'època.

Per a la primera, la història beu de ciències socials com ara la historiografia (estudi del registre escrit del passat conservat en el temps) o l'arqueologia (estudi de les restes materials del passat conservats en el temps).

Per a la segona, la història necessita de l'Antropologia, la Demografia, l'Economia, la Política, la Sociologia o la Lingüística, entre d'altres, per a la correcta contextualització dels fets del passat.

L'especificitat de l'arqueologia i la relació amb la història

Durant molt de temps, l'arqueologia s'havia entès com una branca auxiliar de la història o de la història de l'art (a Gran Bretanya o als EUA, de l'antropologia), però en els últims anys ha experimentat un gran desenvolupament amb la creació d'una metodologia diferent a la de la història i uns objectius propis. Un cop s'accepta que les proves que presenta l'arqueologia són igual de vàlides que aquelles que dóna la historiografia, esdevé una ciència social pròpia, deixa d'estudiar només la prehistòria i deixa de ser només una cosa per a explicar l'“antic”.

Història i experiències del temps

El temps és l'indicador per excel·lència de l'avenç del procés històric, està en constant fluir, encara que no porta amb ell els mateixos avenços o retrocessos del progrés en un lloc o un altre del món. Mentre que de 1789 a 1793 França passa de ser una monarquia absoluta a una república, a Espanya no és fins al 1860 que s'instaura la primera república, és a dir, no actua igual per a tots.

Característiques del coneixement històric

Característiques ontològiques:

• L'objecte històric té temporalitat, tant per la valoració del temps com a condicionant com pel fet d'estudiar el passat.
• La consideració de la historicitat (tenir una història no és un pressupòsit sinó un tret fonamental).
• La singularitat del coneixement.
• La generalitat: tot és històric, tot està tractat pel temps i tot el que li passa a l'home forma part de la història.

Característiques instrumentals:

• Es treballa sobre restes i no sobre observació directa.
• Comparació de les composicions socials.
• Conceptualitzacions sobre el col·lectiu.
• Tenir una visió des del present.

Visions de la història

Les filosofies especulatives són aquelles que van intentar interpretar sistemàticament la història unificant les seves seqüències i dirigint-la cap a un únic sentit.

Francis Fukuyama (assessor de Bush fill) defensava que la història sempre caminava cap a la llibertat, fet que és fàcilment rebatible si es mira l'evolució històrica del capitalisme. Primer el capitalisme guanya al feixisme i després al comunisme, erigint-se així com el sistema que proporciona més llibertat als ciutadans, segons Fukuyama. En aquest punt d'assoliment de la llibertat, la història s'acaba i el que continua no canviarà mai (sí, passaran coses, però res que canviï el sistema).

La Història des de l'antiguitat fins a la modernitat

La Història antiga està molt marcada per la religió. A l'antic Egipte es creia que la història era un procés cíclic, de la mateixa manera que a l'antiga Xina els cicles els marcaven les estacions i no els déus. A l'antiga Grècia es poden trobar alguns dels pares de la història, com Hecateu o Heròdot, que són els primers a separar l'epopeia dels fets històrics i diuen requerir de fets concrets i dades per estudiar la història. A l'antic imperi romà, la història era quelcom oposat als mites, ja que es basava en relatar els fets veritables. El pensament bíblic és el que crea una concepció lineal de la història, i Agustí d'Hipona és un clar exemple del recurs del dogma catòlic per a explicar la història esgrimit durant tota l'època medieval: “això va passar perquè Déu ho va voler així”. Nicolau Maquiavel va fer història de la Roma clàssica a partir de biografies o ressenyes històriques. Resumint, mentre que la visió oriental tendeix a ser una visió cíclica, l'occidental en té una de lineal.

El concepte de progrés i la divisòria de la il·lustració

A l'època de la il·lustració...

Aportacions del segle XIX a la teoria de la història

La professionalització de la història

La professionalització de la Història com a disciplina acadèmica està molt relacionada amb la figura de Ranke, ja que ell és el creador de l'estructura que dóna validesa a la Història com a ciència social. El 1845 es lliura a Espanya la primera càtedra d'Història i es comença a estudiar història arreu del món com a inspiració política dels ideals de l'època degut a un fort arrelament en la societat del romanticisme (la llegenda de les 4 barres de l'escut de Catalunya encara avui perdura i part de la societat ho dóna com a fet històric real).

Noves interpretacions de la història

Es comencen a cercar les causes que mouen la humanitat i se li encarrega a la història la tasca de buscar les causes ocultes provocades pels fenòmens (Niebhur). Si es troba la causa motora de la societat, s'entenen les causes que condicionen i mouen l'home.

Reflexió teòrica sobre el coneixement històric

La Història queda ramificada degut a la recerca del procés per a entendre el fi. A Anglaterra, Macaulay (un escriptor d'articles de diari) defensa l'ús de la història com a recolzament d'ideologies polítiques (liberals en el seu cas), però de manera arbitrària, ja que només utilitza la història quan l'interessa, tot i això ho argumenta tot amb dades i fets contrastables. A França, Michelet defensa que la Història s'ha d'utilitzar per a crear una identitat nacional col·lectiva, accepta l'antagonisme de diversos grups socials, però argumenta que poden superar aquestes diferències sempre i quan acceptin l'element vertebrador de nació per sobre d'ells.

Els grans corrents de la història del segle XX

Positivisme i historicisme

El positivisme defensa la creació d'una ciència que proporcioni coneixement científic capaç de preveure sobre la societat humana (Sociologia). En canvi, l'historicisme afirma que tota acció en el passat té una repercussió en el futur, però no cerca la previsió d'aquest.

Escola dels Annals

La creació de la revista dels Annals d'Història i Economia Social marca l'inici d'un nou tipus d'historiografia en el qual es fuig de la successió de fets i del corporativisme universitari i s'interessa més per l'economia i l'efecte que aquesta tenia en les societats de l'època. L'aparició de noves propostes econòmiques de l'època desperta l'interès de la creació d'una història econòmica. Keynes i el New Deal es presenten com a mesures defensores del socialisme americà. Les masses socials comencen a acaparar el poder polític i això obliga a l'escola dels Annals a expandir els marges de l'anàlisi polític.

Els marxismes

Al llarg de tota la Història hi apareixen corrents de pensament marxista que defensen que la història acabarà quan l'estat i les classes socials siguin destruïts. Sovint són partidaris de la teoria circular de la història (tot torna a començar).

Escola de Bielefeld

La historiografia alemanya de meitats del segle XX es va desmarcar de l'europea i dels Annals en començar a estudiar l'època postindustrial i no la preindustrial com es feia a França, a més de no deixar de banda els temes d'estat i la política alemanya. Potser influenciada per les dues guerres mundials i una postguerra que, a diferència de països com Espanya o França, Alemanya no havia sofert encara en aquest segle.

El reconeixement per part de les institucions d'aquest nou tipus d'historiografia amb una metodologia renovada va arribar als anys 70, on es vivia un fort debat dintre de la comunitat historiogràfica alemanya sobre si combinar la hermenèutica amb els mètodes empíric-analítics de l'escola dels Annals. En aquest context es va crear la universitat de Bielefeld, on es van instaurar una gran quantitat d'especialitzacions de ciències socials, consolidant-se així com el centre de tot el debat historiogràfic alemany.

Hermenèutica, gir lingüístic i postmodernisme

La Hermenèutica irromp amb força en el debat historiogràfic com una nova manera d'interpretar els textos històrics.

El gir lingüístic designa una nova manera de fer filosofia iniciada per Wittgenstein. Es tracta d'un canvi metodològic substancial que afirma que el treball conceptual de la filosofia no pot ser dut a terme sense una anàlisi del llenguatge.

Searle, un filòsof de la llengua, va arribar a la conclusió que la base dels fenòmens socials era la ment/el pensament i que, per tant, religió, diners o política constituïen una construcció mental imaginada, negant l'existència d'una realitat física i, per tant, de qualsevol ciència (inclosa la història).

La història mediambiental

La història de la climatologia és una disciplina híbrida creada recentment que es basa en l'estudi de l'impacte que tenia el clima sobre la salut, els ecosistemes, les societats... en el passat, quan no tenien tanta capacitat com ara per a esquivar el rigor del clima.