Història de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa

Causes de la Primera Guerra Mundial

La Pau Armada

La Primera Guerra Mundial va esclatar l'estiu de 1914 a causa de les tensions i rivalitats entre les grans potències europees. Des de finals del segle XIX, es temia un conflicte generalitzat, i els estats augmentaven la despesa militar i el nombre de soldats. Aquest període de preparació bèl·lica en temps de pau es coneix com la Pau Armada.

Causes Llunyanes de la Guerra

• França volia recuperar Alsàcia i Lorena, annexades per Alemanya el 1871. Els francesos reclamaven revenja, mentre que molts alemanys veien en una guerra una oportunitat per consolidar el seu poder a Europa.

• La desintegració de l'Imperi Turc als Balcans va propiciar la creació de nous estats que rivalitzaven per expandir-se. Rússia i Àustria-Hongria competien per influir en la regió, especialment sobre Bòsnia.

• L'expansió colonial va generar tensions: a Àfrica, França competia amb el Regne Unit i Alemanya pel control de territoris, especialment al Marroc. A Àsia, Rússia enfrontava conflictes amb el Japó per Manxúria i Corea, i amb el Regne Unit per la seva influència a la regió.

• L'antagonisme entre Alemanya i el Regne Unit es devia a la competència econòmica, ja que els productes alemanys desplaçaven els britànics, i a la cursa naval, amb Alemanya construint una marina per rivalitzar amb la britànica.

L'Esclat de la Guerra

L'esclat de la guerra es va desencadenar amb l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo el 28 de juny de 1914. L'atemptat, atribuït a nacionalistes serbis, va portar Àustria-Hongria a declarar la guerra a Sèrbia, que va rebre el suport de Rússia.

Una Guerra del Segle XX

Els Bàndols Enfrontats

El conflicte, inicialment local entre Àustria-Hongria i Sèrbia, es va estendre mundialment a causa de les aliances. Les Potències Centrals incloïen Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà i Bulgària (1915). Els Aliats comptaven amb França, Rússia, el Regne Unit, Sèrbia, Bèlgica, Montenegro i el Japó, amb Itàlia (1915) i els Estats Units (1917) incorporant-s'hi. Els imperis colonials britànic i francès també van aportar soldats i recursos de diverses parts del món.

Una Guerra de l'Era Industrial

La Primera Guerra Mundial va destacar per l'ús d'armament d'alt poder destructiu gràcies als avenços de la Segona Revolució Industrial. Es van emprar submarins (sobretot per Alemanya), aviació per reconeixement i atacs, tancs (introduïts pels britànics), gasos asfixiants (utilitzats primer pels alemanys), metralladores i llançaflames. Aquest arsenal va causar milions de morts i una destrucció massiva.

Una Guerra d'Abast Mundial

Inicialment anomenada Gran Guerra Europea, la Primera Guerra Mundial es va expandir ràpidament més enllà d'Europa. Tot i que el continent va ser l'escenari principal, també es van produir combats a Àsia, Àfrica i els oceans de tot el món.

A l'Extrem Orient, el Japó va substituir la influència alemanya a la Xina i als arxipèlags del Pacífic. Al Pròxim Orient, els britànics van instigar un aixecament àrab contra l'Imperi Otomà amb l'ajuda de Lawrence d'Aràbia. A Àfrica, les forces britàniques, franceses, portugueses i belgues van lluitar contra els alemanys, especialment a Tanzània, amb combats prolongats i molt sagnants durant tota la guerra.

El Desenvolupament de la Guerra

Al principi, es pensava que la guerra seria breu, però ràpidament es va evidenciar que no seria així. El conflicte es va desenvolupar en dos fronts principals, l'est i l'oest d'Alemanya, a més de diversos fronts secundaris, com la frontera franco-italiana, els Balcans, Palestina i les colònies alemanyes a Àfrica i Àsia.

El Front Occidental. Nord de França i Bèlgica

Els militars alemanys havien planejat l'atac a França passant per Bèlgica, però l'ofensiva russa va obligar Alemanya a dividir forces, la qual cosa va permetre a França derrotar l'exèrcit alemany a la batalla del Marne (setembre de 1914). Així, el front occidental es va estabilitzar, donant lloc a una guerra de trinxeres. Ofensives com la de Verdun (1916) i la del Somme (1916) van causar grans baixes sense trencar el front.

Conseqüències de la Guerra

El gener de 1918, el president dels Estats Units, Thomas W. Wilson, va proposar els Catorze Punts com a base per a la pau. Un dels punts clau va ser el "principi de les nacionalitats", que defensava el dret de cada comunitat nacional a ser un estat independent, independent dels antics imperis. Aquest principi va influir en la Conferència de Pau de París de 1919.

Conseqüències Territorials

El Tractat de Versalles de 1919 va imposar dures condicions a Alemanya, incloent-hi indemnitzacions, la pèrdua de territoris i la renúncia a les seves colònies. També es va limitar el seu exèrcit. A París es van signar altres tractats que van crear nous estats com Iugoslàvia i Txecoslovàquia, i van modificar les fronteres d'altres països. La desaparició de l'Imperi Rus va permetre la creació de diversos estats independents com Polònia i els països bàltics.

Conseqüències Polítiques

La Primera Guerra Mundial va provocar grans transformacions polítiques a Europa: la caiguda de les monarquies d'Alemanya, d'Àustria-Hongria, de Rússia i de Turquia, l'esclat de la Revolució Bolxevic a Rússia, i la consolidació de la democràcia amb el sufragi universal masculí i el vot femení en diversos països. També es va crear la Societat de Nacions per fomentar la cooperació internacional, tot i que els Estats Units no es van unir a aquesta organització.

Conseqüències Econòmiques i Socials

La Primera Guerra Mundial va ser una catàstrofe econòmica i humana, amb un cost altíssim i importants danys a ciutats i infraestructures. Va marcar el declivi econòmic d'Europa i l'ascens dels Estats Units i el Japó. Les pèrdues humanes van ser enormes, amb milions de morts, ferits i mutilats, i la població civil va patir bombardejos, fam i epidèmies. La classe obrera va viure en condicions difícils, però la guerra va obrir portes al treball femení, impulsant la lluita feminista i el sufragi femení en alguns països. També es va aconseguir la jornada laboral de 40 hores en diversos llocs.

La Revolució Russa

La Revolució de Febrer del 1917

Després d'un inici desfavorable, l'exèrcit alemany va derrotar les tropes russes i va ocupar grans terres de l'Imperi Rus. A Rússia, l'augment dels preus i la pobresa van generar descontentament, que va desembocar en un moviment revolucionari amb el suport de la burgesia liberal i sectors de l'exèrcit. Es van formar soviets a les ciutats i, sense suport, el tsar Nicolau II va abdicar, proclamant-se la República Russa.

La Revolució d'Octubre

Després de la caiguda de la monarquia, es va formar un govern provisional que va promoure la democràcia, però va continuar la guerra contra Alemanya, perdent el suport popular. Els bolxevics, liderats per Lenin, van guanyar suport amb la seva promesa de fi de la guerra. Després d'un intent fallit al juliol, Lenin va organitzar una insurrecció armada el 24 d'octubre de 1917, ocupant el Palau d'Hivern i capturant el govern. Moscou va caure 15 dies després.

L'Estat Soviètic

Lenin va formar un govern integrat exclusivament per bolxevics. Entre els ministres destacaven dues personalitats influents en les files bolxevics: Stalin i Trotski. El nou govern va aprovar mesures per transformar Rússia en un país socialista: la col·lectivització de les finques dels terratinents, la nacionalització de la banca i la socialització de les grans empreses. A més, va signar la pau amb Alemanya (Tractat de Brest-Litovsk, març del 1918).

Però el triomf dels bolxevics (que aviat es van anomenar comunistes) no estava consolidat. Ben aviat va començar una llarga i cruel guerra civil (1917-1922), amb la implicació d'altres països (el Regne Unit, França, els Estats Units, Polònia i el Japó), al costat de les forces antibolxevics. La guerra es va caracteritzar per l'extrema violència: cap dels bàndols no feia presoners. Entre les víctimes hi va haver el tsar i tota la seva família, que van ser executats pels bolxevics el juliol del 1918).