Història de Grècia: Èpoques Clau i Evolució Cultural

Època Cretense/Minoica (2000-1600 aC)

• Els habitants vivien a Creta i a les illes del voltant (mar Egeu).
• Rei Minos.
• Els cretencs comerciaven amb els habitants de la península Grega.
• Els reis de Creta dominaven el mar (talassocràcia).
• Cada ciutat tenia el seu propi rei.
• Fou una època d'esplendor, amb la construcció de grans palaus (com el de Cnossos).
• Els cretencs no eren considerats grecs; la seva llengua, cultura i sistema d'escriptura eren diferents.
• El Lineal A era el sistema d'escriptura dels cretencs.
• Societat matriarcal: la matrona era la figura central. Això es dedueix de la representació predominant d'una deessa que simbolitza la natura.
• Al segle XVII aC, els primers indoeuropeus (ja considerats grecs) van arribar a la península Grega i van lluitar contra els cretencs. Inicialment, la situació es va mantenir estable. Cap al 1550 aC, Creta, una illa volcànica, va patir una erupció que va fer desaparèixer la meitat de l'illa, mentre que l'altra meitat va ser devastada per un tsunami. Els grecs van aprofitar aquesta catàstrofe per conquerir l'illa.

Època Micènica (1600-1100 aC)

• Els indoeuropeus del centre d'Europa que van arribar a la península Grega eren ramaders. Coneixien la metal·lúrgia, el carro de guerra i tenien una societat masclista amb un sistema feudal.
• Els grecs comerciaven amb troians, italians i cretencs.
• Palaus quadrats, foscos, sense decoració i funcionals (pràctics), situats a Micenes, Pilos i Tirint.
• Sistema d'escriptura: van adaptar el Lineal A (cretenc) i el van transformar en Lineal B.
• Micenes fou un gran centre polític, econòmic i cultural, i també el focus de llegendes posteriors.
• Les poblacions es situaven al Peloponès i a les illes del mar Egeu.
• Al final d'aquesta època, hi va haver una crisi econòmica a causa de l'última onada d'indoeuropeus a la península Grega, que van arrasar pobles i destruir castells.

Època Fosca (1100-800 aC)

• Escassetat de restes arqueològiques i llegendes.
• Època de grans dificultats econòmiques, polítiques i socials.
• Migracions i canvis de caràcter ètnic.
• L'Acròpolis d'Atenes fou l'única fortificació que va superar l'Època Fosca.
• Canvi sociopolític profund.

Època Arcaica (800-500 aC)

• La polis (ciutat-estat): amb lleis, estructura i cultura pròpies.
• Els habitants es consideraven atenesos, mentre que els d'altres polis eren considerats estrangers.
• La polis incloïa el nucli urbà, les terres circumdants i petites poblacions. Es van crear a causa de la poca comunicació entre pobles, deguda al relleu muntanyós.
• Cap al 800 aC, invenció de l'alfabet (que associa un símbol a un fonema), fet que va marcar l'inici de la literatura.
• L'alfabet grec prové dels fenicis, facilitant la ràpida difusió del pensament i la cultura.
• Canvi de mentalitat i pensament.
• Inici de les explicacions del món basades en la raó.
• Antropocentrisme: l'home esdevé la figura central, per sobre de les divinitats (pas del mythos al logos).
• El 776 aC, els grecs van celebrar els primers Jocs Olímpics:
  • Dedicats a Zeus.
  • Se celebraven a Olímpia, amb la 'Pau Olímpica'.
  • Jocs panhel·lènics, oberts a tots els grecs.
  • Se celebraven cada quatre anys.
  • Només hi participaven homes.
  • El calendari grec es basava en les Olimpíades.

Època Clàssica (500-323 aC)

• El mapa polític es manté (heretat de l'Època Arcaica).
• Apareix la democràcia: un sistema polític inusual on el poble tenia el poder. Atenes va ser una democràcia (governada per la llei), mentre que la resta de polis eren monarquies (amb governants).
• Gran desenvolupament en tragèdia, història, filosofia, oratòria, medicina, escultura i arquitectura (segles VI-VII aC).
• Atenes, centre del món grec.
• La llengua àtica es va convertir en la llengua de referència per a tots els mestres i va adquirir gran influència.
• Pèricles: considerat el 'pare de la democràcia' (no en va ser el creador, però va introduir canvis fonamentals).
• Al segle IV aC, Macedònia, sota el regnat de Filip II, va controlar la majoria de les polis gregues (excepte Atenes). Alexandre el Gran, fill de Filip II, el va succeir.
• Alexandre va conquerir Atenes i, posteriorment, l'Imperi Persa, aconseguint unificar la cultura grega. A la seva mort, sense hereus, els seus generals es van repartir l'imperi i van establir diverses monarquies. La monarquia més important i duradora va ser la d'Egipte (amb capital a Alexandria), fundada per Ptolemeu. L'última reina d'aquesta dinastia va ser Cleòpatra VII.
• El 323 aC, Alexandre el Gran mor als 33 anys.

Època Hel·lenística (323-146/29 aC)

• El sistema polític predominant a Grècia és la monarquia.
• Desaparició de la polis com a ciutat-estat independent.
• Sorgeix el concepte cosmopolita: els grecs es consideren 'ciutadans del món' a causa de l'àmplia difusió de la cultura grega.
• Atenes perd importància.
• Alexandria, Efes i Pèrgam esdevenen les ciutats més riques i importants.
• Roma adquireix gran importància i conquereix Grècia, destruint Corint.
• Grècia es converteix en província romana (146 aC).
• La darrera monarquia hel·lenística, la d'Egipte, cau amb la mort de Cleòpatra VII, i Egipte esdevé província romana (29 aC).
• Grècia com a entitat política desapareix, però la llengua grega perdura com a llengua de cultura.

Època Romana (146/29 aC-395/476 dC)

• L'Imperi Romà es pot dividir en dues parts:
  • Occident (a l'oest d'Itàlia): pobles amb menys cultura, més fàcils de romanitzar.
  • Orient (a l'est d'Itàlia): pobles amb més cultura, més difícils de romanitzar. El llatí no hi va desaparèixer, però el grec era la llengua principal.
• Gran imperi amb moltes riqueses, però amb una divisió molt desigual de la riquesa i una administració centralitzada a Roma. Hi havia molts pobres i esclaus en condicions pèssimes.
• Els jueus tenien una religió monoteista, tancada i exigent. Jesús va transformar aquesta religió en una de basada en l'amor i l'esperança: el cristianisme, que es va expandir ràpidament.
• Els cristians van ser perseguits a Roma, ja que la seva religió monoteista era molt diferent de la romana.
• El cristianisme va arribar a totes les classes socials i es va convertir en la religió dominant.
• L'emperador Constantí legalitza el cristianisme al segle IV dC, coexistint amb la religió pagana romana.
• El 330 dC, Constantí funda Constantinoble a prop del mar Negre.
• Tots els emperadors posteriors van ser cristians.
• Teodosi va prohibir la religió pagana, i els pagans van ser perseguits. A finals del segle IV, amb la mort de Teodosi, els seus dos fills es van repartir l'Imperi.
• La part occidental va ser envaïda, i el 476 dC, Roma va caure en mans dels bàrbars. Aquesta part de l'Imperi Romà va desaparèixer.
• Van sorgir diferents pobles europeus, molt religiosos, amb poca cultura i sovint prepotents.

Època Bizantina (395/476-1453 dC)

• La part oriental va durar deu segles més que l'occidental.
• Els habitants (grecs) es consideraven romans, però finalment l'Imperi Romà d'Orient va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
• L'Imperi Bizantí, amb capital a Constantinoble, fou un focus de cultura i comerç.
• L'emperador més destacat de l'Imperi Bizantí fou Justinià.
• Inicialment, dues llengües oficials: llatí i grec.
• Justinià va establir el grec com a única llengua oficial.
• A mitjans de l'època bizantina, van començar els atacs exteriors. Des de l'Orient, els àrabs van transmetre la cultura bizantina al nord d'Àfrica i a la península Ibèrica.
• Els bizantins eren cristians ortodoxos (amb el Patriarca de Constantinoble com a cap).
• Missió de les Croades: prendre Jerusalem dels musulmans.
• El 1204, la Quarta Croada, formada per francesos i venecians, es va desviar cap a Constantinoble, la van atacar i es van repartir el territori (la part continental per als francesos, les illes per als venecians). L'emperador va fugir. Posteriorment, hi va haver un intent de reconstruir l'Imperi Bizantí.
• El 1453, els turcs van conquerir Constantinoble i tots els territoris grecs, i Grècia va passar a formar part de l'Imperi Otomà.
• Molts grecs cultes van emigrar a Itàlia, contribuint a la difusió de la cultura i el pensament grec, fet que va impulsar el Renaixement.

Domini Turc (1453-1827)

• La península Grega va quedar marginada i amb poca població.
• El nucli més important que va resistir fou Constantinoble.
• Els grecs no van perdre la seva identitat.
• Van continuar sent ortodoxos i parlant grec.
• A finals del segle XVIII, la Il·lustració va redescobrir el pensament grec.
• Europa va abraçar la Il·lustració i va voler conèixer l'origen d'aquesta forma de pensar.
• Sorgeixen moviments revolucionaris contra el domini otomà.
• El 1821, esclata la Guerra d'Independència Grega, amb suport de figures com Lord Byron (anglesos i alemanys).
• El 1827, Grècia aconsegueix la seva independència.
• S'estableix una monarquia a Grècia (amb Otó I).

Època Actual (1827-...)

• Va anar creixent el concepte de 'La Gran Idea' (Megali Idea): el desig dels grecs de reunificar tots els territoris històricament grecs, incloent la costa d'Àsia Menor i les illes del mar Egeu.
• Al final de la Primera Guerra Mundial, l'Imperi Otomà desapareix.
• Mustafà Kemal va aconseguir reconstruir l'estat turc modern i va frustrar la 'Gran Idea' grega. Tot i l'intent grec de 1920, van ser derrotats i van haver de retirar-se d'Àsia Menor.
• El 1923, l'ONU va obligar a un intercanvi de població: els grecs de Turquia van haver de traslladar-se a Grècia, i els turcs de Grècia a Turquia. Aquesta mesura va ser molt mal rebuda pels grecs, ja que va significar el fracàs definitiu de 'La Gran Idea'.
• Culturalment, els grecs van patir un gran impacte.
• Aquesta època de retorn forçat a Grècia és coneguda pels grecs com 'La Gran Catàstrofe' o 'El Gran Desastre'.
• El 1967, hi va haver un cop militar que va expulsar el monarca.
• El 1974, es va restaurar la democràcia parlamentària.
• El 1981, Grècia es va convertir en membre de la Unió Europea.