Història de Grècia: Èpoques Clàssica i Arcaica, Guerres i Polis

Època Clàssica (VI aC - 336 aC)

Gran època de Grècia (VI aC - V aC fins al 336 aC).

Esdeveniments Clau de l'Època Clàssica

Les Guerres Mèdiques

Des de mitjan segle VII aC, els grecs d'Àsia Menor estaven en contacte amb la zona de l'Índia, però l'arribada dels perses d'Orient va causar un gran impacte entre els grecs d'Àsia Menor. Molts d'aquests van marxar cap a Occident i van fundar noves colònies (com els foceus a Empúries).

Cap al 500 aC, els grecs que s'havien quedat a l'Àsia Menor es rebel·len contra els perses i van demanar ajuda als grecs de l'Hel·lade.

Després d'uns anys de guerra, els perses van començar la conquesta de l'Hel·lade.

1a Guerra Mèdica (490 aC)

Els grecs vencen els perses en la batalla de Marató.

2a Guerra Mèdica (480 aC)

El rei persa Xerxes intenta una invasió de Grècia, però els grecs (Atenes i Esparta) vencen a les batalles de:

• Les Termòpiles
• Salamina (naval)
• Platea
• Mícale (els perses marxen)

La Pentecontècia i l'Hegemonia Atenesa

Comença una època de pau anomenada Pentecontècia.

Destaca Pèricles, que va enfortir la democràcia traient el poder als nobles.

Quan acaben les Guerres Mèdiques, Atenes i algunes ciutats gregues formen l'any 477 aC la Lliga de Delos per defensar-se de futurs atacs perses.

A mesura que Atenes es va fent més forta, algunes ciutats es rebel·len i intenten sortir de la Lliga (Atenes aplica una política de repressió).

Les Guerres del Peloponès

Esparta no accepta la superioritat d'Atenes i declara la guerra.

Lliga de Delos (Atenes i aliats) VS Lliga del Peloponès (Esparta i aliats).

Va ser una guerra llarga i cruel que acaba amb la victòria d'Esparta i la decadència d'Atenes i de tota Grècia.

La pesta va envair Atenes i Pèricles comet l'error d'obrir les portes; altres pobles veïns es contagien.

Esparta s'afebleix a causa de la corrupció interna.

L'Ascens de Macedònia

Entra en escena una nova potència: Macedònia (rei Filip II), que s'imposa a la resta d'estats grecs.

El 336 aC, el rei és assassinat i el succeeix el seu fill, Alexandre el Gran, que intentarà crear un gran imperi, però morirà i els generals es dividiran l'imperi, el qual es desmembrarà.

Època Arcaica (776 aC - VI aC)

El 776 aC se celebren els primers Jocs Olímpics.

La Creació de les Polis

Creació de les polis (ciutats estat, duren fins a l'època d'Alexandre). Eren ciutats independents amb lleis, moneda i govern propis, i no eren massa grans.

Les Colonitzacions Gregues

Un augment de la població fa que moltes persones emigrin i colonitzin terres per fundar ciutats (colònies), guardant un vincle molt estret amb la metròpoli. No volien crear un imperi.

Procés de Colonització

• Escollir una illa amb port (paleàpolis).
• Si prosperava, es formava una ciutat en terra ferma (neàpolis).

Canvis Polítics i Socials

Aparició de la moneda; cada ciutat tindria la seva.

Es demanen drets polítics i socials i s'exigeix que es codifiquin les lleis.

Neix la figura del legislador (persona noble amb prestigi a qui la ciutat donava uns poders). Exemples:

• Atenes: Dracó i Soló.
• Esparta: Licurg.

Hi havia crisis polítiques que donaven períodes sense govern. Aquest fet provoca l'aparició del Tirà (governa quan no hi ha govern), com Pisístrat.

És l'època d'aparició d'obres d'art i literatura (Homer, Hesíode...).

Atenes i Esparta a l'Arcaica

Atenes: Reformes Democràtiques

Clístenes impulsa reformes democràtiques. Nova divisió de l'Àtica i Atenes en tribus.

Impulsava l'ostracisme (votar si calia exiliar algú durant 10 anys).

Esparta: Societat Militaritzada

Mai surten a colonitzar. Solucionaven la manca de terres amb la invasió de Messènia i els pobles veïns, on convertien la població en esclaus.

Era una societat molt militaritzada. Atenes es converteix en la 1a potència de Grècia.

Divisió de Classes a Esparta

• Espartiates: Classe superior amb tots els drets. Participen en assemblees.
• Periecs: Estrangers que només poden dedicar-se al comerç.
• Ilotes: Exesclaus sense drets.

Govern format per 2 reis, dels quals depenien 5 èfors, assessorats per 28 ancians (el consell o Gerúsia).