Història de la Gran Guerra (1914-1918): Antecedents i Impacte Global
Enviado por txelectriic y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,18 KB
Antecedents de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
L'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser el resultat d'una sèrie d'antecedents que es van anar formant al món, i que finalment, el 1914, van desembocar en un conflicte de grans dimensions.
Configuració del món en potències rivals
A principis del segle XX, el panorama geopolític estava marcat per la rivalitat entre diverses grans potències:
- Anglaterra: La primera potència mundial, amb una monarquia parlamentària.
- Alemanya: Després de la seva unificació, s'havia desenvolupat enormement, fins a fer front a Anglaterra en termes econòmics i militars.
- França: Governada per la Tercera República, i estava enfrontada a Alemanya perquè s'havia oposat a la unificació alemanya i per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena.
- Rússia: Un imperi cada vegada més gran, amb grans ambicions territorials.
- Imperi Austrohongarès: Un imperi immens per l'agrupació de múltiples pobles i ètnies, amb tensions internes creixents.
- Imperi Otomà (Turc): En descomposició després de la independència de diversos territoris balcànics.
- Estats Units d'Amèrica: En un creixement econòmic i militar constant.
- Imperi Japonès: Amb un creixement notable i una política expansionista a Àsia.
La Qüestió Balcànica
Des del segle XV, els turcs dominaven la península Balcànica. Al segle XIX, l'Imperi Otomà s'havia debilitat considerablement. Com a conseqüència, hi va haver conflictes d'aquests pobles contra Turquia, ja que volien la seva independència. En aquests conflictes van intervenir grans potències: Àustria-Hongria i Rússia volien aconseguir territoris, cosa que va ser mal vista per Anglaterra i França.
Causes de les Revolucions Balcàniques:
- Econòmiques: La península Balcànica era un bon mercat per als països europeus.
- Estratègiques: Des dels Balcans es dominava la Mediterrània oriental, cosa que va guanyar importància amb la construcció del canal de Suez.
Rivalitats Colonials
Degut a l'interès per aconseguir noves colònies, es van provocar diverses lluites entre potències per aconseguir terres ocupades, especialment a Àfrica i Àsia.
La Pau Armada (1870-1914)
Va ser un període de preparació (1870-1914) on els països europeus s'anaven militaritzant i armant per preparar-se per a possibles lluites colonials i per a una gran guerra. Aquesta cursa armamentística va generar una gran tensió.
Blocs Enfrontats
Les potències europees es van organitzar en dos grans blocs a partir de les antigues aliances:
- Aliats (Triple Entesa i posteriors): Rússia, França, Anglaterra, Itàlia (des de 1915), Grècia, Bèlgica, Japó, Estats Units (des de 1917), i altres.
- Potències Centrals (Triple Aliança i posteriors): Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i l'Imperi Otomà.
Desenvolupament de la Primera Guerra Mundial
Front Occidental
Es va estendre des del mar del Nord fins al sud de França.
- Fase de Moviments (fins a 1914): Etapa d'enfrontaments ràpids. Alemanya envaeix Bèlgica i una part de França. Anglaterra entra a la guerra i aconsegueix aturar l'avanç alemany.
- Guerra de Posicions o Estabilització (1915-1918): Caracteritzada per la guerra de trinxeres i una mortalitat molt elevada.
- Guerra al Mar: Durant la guerra es van dur a terme atacs navals i submarins, afectant les rutes comercials.
- Fase de Replegament (1918): Els Estats Units entren a la guerra a favor dels Aliats i aconsegueixen trencar la línia del front. Alemanya es retira.
Front Oriental (Russo-Romanès)
En un primer moment, les Potències Centrals van obtenir victòries significatives. Els alemanys van ocupar Polònia i part de Rússia.
Front dels Balcans
El 28 de juliol de 1914, Àustria-Hongria ocupa Sèrbia, desencadenant el conflicte.
Front Italià
Itàlia es va posar al costat dels Aliats el 1915, obrint un nou front al sud d'Europa.
Front Otomà (Turc)
Els otomans van ser vençuts al sud pels anglesos, amb campanyes importants com la de Mesopotàmia i Palestina.
Final de la Guerra
Els Imperis Centrals es van rendir. La derrota alemanya va provocar una revolució interna i l'abdicació del Kàiser. Els representants dels governs aliats es van reunir al Palau de Versalles per signar un tractat de pau. Aquest tractat va ser percebut com a molt dur per Alemanya, ja que imposava condicions molt severes.
Conseqüències de la Primera Guerra Mundial
La Gran Guerra va tenir un impacte profund i durador a nivell mundial:
- Canvis territorials:
- L'Imperi Austrohongarès es va desintegrar i van aparèixer nous estats (Àustria, Hongria, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, etc.).
- Alemanya va perdre territoris (Alsàcia i Lorena, parts de Prússia Oriental).
- Rússia va perdre Estònia, Letònia i Lituània.
- L'Imperi Otomà va quedar reduït a Turquia, perdent els seus territoris àrabs.
- Demogràfiques i Socials:
- Mort de més de 9 milions de soldats i milions de civils.
- Fam i epidèmies (com la grip espanyola).
- Incorporació massiva de la dona al món laboral.
- La idea d'un estat d'Israel va començar a prendre forma, amb la intenció d'acollir població jueva.
- Econòmiques:
- Empobriment dels països europeus, que van perdre la seva hegemonia econòmica.
- Aparició de dues noves potències mundials: els Estats Units i el Japó.
- Polítiques i Ideològiques:
- Creació de la Societat de Nacions (SDN), amb l'objectiu de mantenir la pau mundial.
- Creació de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) després de la Revolució Russa.
- Falta de reconciliació entre les nacions, especialment per les dures condicions imposades a Alemanya.
- Condicions imposades a Alemanya pel Tractat de Versalles:
- Prohibició del servei militar obligatori.
- Reducció de l'exèrcit a 100.000 homes.
- Supressió de la fabricació d'armament pesant.
- Desmilitarització d'una franja de 50 km a la frontera amb França (Renània).
- Expropiació d'armament de guerra.
- Pagament de fortes reparacions de guerra.
Els països vençuts, especialment Alemanya, es van sentir humiliats i tractats injustament, la qual cosa va provocar un profund ressentiment i va ser una de les causes fonamentals de la Segona Guerra Mundial. Alemanya va patir una crisi econòmica i social profunda fins al 1924.