Història i funcions de la fotografia

Precedents de la fotografia

El primer intent de plasmar la imatge del món exterior és la càmera obscura que ja va utilitzar el filòsof grec Aristòtil al segle III a.C i que també han utilitzat molts pintors al llarg de la història com Leonardo Da Vinci o el gran pintor Vermeer.

La fotografia un art que també estudia la sociologia

La fotografia va néixer al segle XIX com una manera de reproduir les imatges del món i aviat es va veure com una forma artística i la prova d’això és que la primera exposició fotogràfica la van promoure els pintors impressionistes. Però aviat la fotografia es va veure com un nou mitjà amb moltíssimes més utilitats que no només l’artística. La fotografia es va veure aviat com un mitjà de divulgació científica (Anna Atkins, primer llibre il·lustrat de la història S.XIX); també es va veure com un mitjà per la foto policiaca.

Composició d’una imatge

Qualsevol imatge va molt més enllà de la funció descriptiva, sinó que acostuma a tenir sempre també una funció estètica. Una bona imatge sempre ha d’intentar emocionar l’espectador.

• l’enquadrament,

• l’angulació,

• els colors,

• la llum,

• l’equilibri dels elements que hi ha a la foto…

Per fer una bona composició de la imatge sempre cal tenir present el flux de la mirada, que és la manera com la mirada de l’espectador es mou per la imatge i sovint la persona que fa la foto pot incidir en aquesta direcció

Regla de terços

La regla de terços és la regla compositiva més bàsica per fer una imatge agradable, equilibrada, harmònica, etc. I al llarg de la història ja s’ha fet servir sempre en pintura.

Per aconseguir aquesta regla de terços, es divideix la imatge amb dues línies horitzontals i dues verticals de manera que es creïn nou parts iguals. Els punts on conflueixen les línies S’anomenen els 4 punts forts:

Per aconseguir fer una bona imatge seguint la regla de terços hi ha una sèrie de regles que és bo seguir:

1- Si hi ha dos punts d’interès és convenient passar cadascun dels centres d’interès en els punts forts oposats. Ex: la foto de la nena famèlica a l'Àfrica.

2- Si hi ha un centre d’interès és bo col·locar-lo en un dels punts forts i en principi el que és millor a la banda dreta tenint en compte el flux de la mirada. Ex: foto Marieta.

3- Si hi ha un horitzó a la imatge sempre és convenient situar-lo en una de les dues línies horitzontals. Ex: far (la regla de terços es vol conseguir-la però també és convenient de vegades desviar-te una mica del punt fort o de la línia horitzontal perquè així s’evita l’accés d’equilibri).

Tot i ser una regla universal cal tenir present que si el centre d’interès és de gran importància pot ser convenient situar-lo al Centre de la imatge. Ex: nena Nepal 1972

La regla de terços té el Seu origen en la proporció àuria que també em coneix com el número d’or (vídeo el nº de oro: la proporcion aurea en la fotografia àrea)

Aire

Qualsevol fotografia té un o diversos centres d’interès i la funció de la fotografia és donar relleu aquest centres d’interès i una de les regles com positif per fer-lo és l’aire que és l’espai més o menys buit que hi ha entre els centres d’interès o el centre d’interès. En els retrats és convenient deixar aire damunt del cap però també és cert que la fotografia contemporània sovint sobta per retallar els centres d’interès.

Lligat amb l’aire, un segon element compositiu és el que s’anomena la llei de la mirada i consisteix a deixar aire cap allà on es dirigeix la mirada del centre d’interès, encara que no es vegin els ulls.

Conjuntament amb la llei de la mirada també hi ha la llei del moviment, que consisteix a deixar aire cap allà on s’està movent el centre d’interès.

Textura fotogràfica

Al llarg dels segles hi pràcticament fins al S.XIX els pintors s’han enfocat a transmetre la textura dels objectes que pintaven, és a dir, les característiques tàctils d’aquests objectes (fi, rugós, aspre…) D’aquesta manera la pintura guanya en tridimensionalitat ex de pintura: festa de la fruita i pa (Dalí).

La fotografia, que també ens ofereix imatge en dues dimensions, sovint treballa la textura per oferir imatge tridimensional, i per fer-ho el que fa és treballar amb la llum que incideix en els objectes i per aconseguir una bona textura és bo combinar la llum i l’ombra i evitem la llum frontal indirecta fa que tot aparegui molt més pla.

Punt de fuga

El punt de fuga, com la textura també ajuda a crear la il·lusió òptica de la tridimensionalitat fet que apareguin objectes en un primer terme i altres en la llunyania. S’aconsegueix fent que la imatge apareguin línies paral·leles reals o imaginàries que en la realitat NO conflueixen mal però què és la nostra mirada sembla que ni conflueixen. En un element compositiu amb molta força.

Els colors

El color és un element compositiu tants que és el món fotogràfic com en l’àmbit cinematogràfic.

A més a més els colors per una banda ja és produeixen alguna sensació però per altra banda, al llarg de la història, el colors han anat adquirint una significació social i per això és una branca que estudia la sociologia.

El colors es divideixen en la cultura occidental en dos grans blocs:

1r bloc-> colors càlids = son Éls més estimulants i que far els espais més grans i propers. Aquí tenim el color blanc-> s’associa a la llum i a la claredat simbolitza neteja, pureza,pau, calma etc.

El groc simbolitza alegria, vitalitat, diversió i com que és el color de l’or també simbolitzar riquesa (els nostres ulls el primer color que veus és el groc).

El color taronja és un color que transmet un ambient agradable i és un color amb molta visibilitat.

El vermell és un color importants pel seu significat de sarg, de foc. Es fa servit moltíssim en publicitat, acció, dinamisme, passió.

2n bloc-> colors freds = són molt més tranquil·litzants i els espais ens semblen més petits i més llunyans.

Color verd-> és el color de la naturalesa, ens tranquil·litza, ens relaxa, de seguretat, de salut, de esperança.

Color blau-> en general és un color que agrada molt, es el color del cel i del mar simbolitza lleialtat, infinit, coses grandioses i si és un blau clar (anuncis compreses) també dóna sensació de seguretat, frescor, confiança netedat.

Color violeta-> sempre s’acostuma a relacionar amb ambients elegants i luxosos.

Color gris-> color neutre, metàl·lic i pot tenir un significat dual, per una banda pot tenir un significat d'elegància i per altre banda pot tenir un significat de tristesa.

Color negre-> pot tenir dos significats per una banda poder, domini, elegància i d’altre por, elegància, foscor i soledat.

El primer que capta el cervell és el color abans que la forma qui és molt important en la publicitat.

Simetria fotogràfica

De la mateixa manera que la regla de terços produeix imatges agradables equilibrades i harmòniques, la simetria fotogràfica, feta a partir sobretot de línies dintre de l’enquadrament també produeix una imatge harmònica i a l’espectador sensació d’estabilitat; ara bé un excés de simetria de vegades pot ser que la imatge sigui massa monòtona.

Una imatge asimètrica dona sensació d’inestabilitat i de tensió dramàtica.

Distribució de línies

En qualsevol imatge és bo planificar la direcció de les línies reals o imaginàries que hi surten. Perquè segons quines línies hi dominin la imatge crearà unes determinades sensacions en l’espectador. Es un element compositiu que fa que l’ull humà dirigeix la mirada cap a un punt o cop un altre i per això està molt estudiat en la imatge publicitària.

En principi podem dividir les línies en tres grans grups:

-Les línies rectes vertical/horitzontal en fotografia en principi són línies que donen estabilitat a la imatge, solidesa i fermesa però si s’han abusa també em produeix monotonia a la imatge. Les horitzontals donen més estabilitat. Vertical (booc)

-Línies inclinades o diagonals: atorguen a la imatge sensació de dinamisme, de moviment, agitació, de perill fins i tot, i fan que la imatge sigui més inestable.

-Línies corbes, també S’anomenen línies orgàniques. Son unes línies que atorguen a la imatge dinamisme, moviment però sobretot donen sensualitat, harmonia.

Els elements que mes destaquen en una imatge reben el nom del centre d’interès.

Tipus d’imatges

Les imatges es poden classificar de diferents maneres i una consisteix en classificar-los segons la funció que hi predomina:

Imatge senyalètica

És aquell tipus d’imatge que no té relació amb la realitat, que és simbòlica, que és arbitrària (no té un sentit lògic) i que serveix per transmetre ràpidament una informació. Son importants els colors, la forma, l’espai on és. Hi domina la funció exhortativa, conativa i imperativa (vols que el receptor faci alguna cosa).

Imatge ideogràfica

Són aquelles imatges que s'assemblen una mica més a la realitat però també acostumen a tenir un punt de simbolisme la funció que hi predomina és la referencial o informativa (t’informa d’alguna cosa).

Imatge gràfica

Son aquelles imatges on també domina la funció referencial, s’informa d’alguna cosa, de forma objectiva i sempre amb relació a l’espai.

Dintre d’aquest grup trobem:

-Els mapes

-Els diagrames-> son aquells gràfics que serveixen per relacionar des aspectes de la realitat com per exemple llibres llegats en un any

-Xarxes-> son aquells gràfics que posen en un mateix pla diferents elements que tenen alguna relació entre ells.

La imatge pictòrica

Son aquelles que intenten plasmar la realitat de manera natural (copiar la realitat). Tindrem la pintura, la fotografia i els graduats.

Imatge iròniques seqüencials

Son aquelles imatges que intenten plasmar l’evolució temporal i espacial per assemblar-se més encara a la realitat en moviment en que vivien els humans. Tindrem els còmics, el cinema i les fotonovel·les (precedent de les sèries)

Imatges icòniques superiors

Son aquelles en que s’incorpora el volum.

Codis de significació

Quan analitzem una imatge hem d’actuar a l’hora d’estudiar-la com si aquesta imatge fos un signe lingüístic està compost de dues parts: el significat: el significat, de manera que el significat és la grafia o el fonema de la paraula i el significat és el que vol dir. Per tant, una imatge s’ha d’analitzar des del punt de vista objectiu del que és la imatge, però també analitzant que vol dir aquesta imatge i per fer-ho partim de dos conceptes:

Denotació d’una imatge

Amb aquest concepte engloben una descripció detallada i minuciosa de tots els elements de la imatge objectiu, des d’allò més minúscul allò més gran.

S’ha d’explicar el que s’hi veu (objectes, persones…) les formes dels objectes, els colors, les textures, les ombres, la llum (natural, artificial, la direcció de la llum) i també s’ha d’analitzar el format de la imatge (horitzontal, vertical) l’enquadrament, si hi ha regla de terços, punt de fuga, les línies dominants, l’ordre de lectura dels elements que hi surten i també el tipus d’imatge que és i el gènere.

Connotació d’una imatge

Per connotació s’entén la interpretació de la imatge a partir dels propis coneixements; per tant acostuma a ser més subjectiva; és bo relacionar la connotació d’aquesta imatge amb la denotació. Es un segon nivell de i demana més reflexió.

Iconositat/extracció de una imatge

Si una imatge s’assembla molt a la realitat direm que és una imatge icònica, en canvi, si la imatge dóna algun punt de vista diferent, una óptica diferent, si està solucionada, si te alteracions de la llum, de la perspectiva, direm que és una imatge més atractiu. Les imatges més tractes acostumen a ser més simbòlica i ofereixen més interpretacions.

Un dibuix sempre serà més abstracte que una fotografia. 

Però em bar el gran públic, per fer una obra més divulgativa s’acostumen a fer servir més imatges icòniques perquè s’entenen més fàcilment.

5.4 Monosemia i polisemia d’una imatge

Una imatge Munuce mica és aquella que té un significat; una imatge polisèmica és aquella que té varis significats. En publicitat s’acostuma a jugar amb la polisèmia. 

5.5 Simplicitat i complexitat d’una imatge

Per avaluar la simplicitat ho complexitat d’un imatge d’observar el nombre d’elements que formen aquesta imatge i com estan dipositats en l’enquadrament. En principi direm que una imatge simple si amb un sol cop d’ull podem veure tot el que hi ha i entendre aquella imatge. En principi fins a 4 elements que la imatge és simple i quan hi ha 4 o més direm que és complexa, però no tot és mai tant senguill. 

Aquest concepte també va lligat amb el significant.

5.6 Originalitat i redundància d’una imatge

Una imatge és redundant quan còpia també molt la realitat i una imatge és original quan a partir de mecanismes normals i corrents ofereix una solució nova.

5.7 Grau d’impacte emocional

En qualsevol imatge podem valorar el grau d’intensitat emocional en que el receptor observa la fotografia.

5.8 Estereotips fotogràfics 

Aquest concepte està molt treballat per la indústria publicitària ja que sovint per fer la imatge més agradable recórrer a la imatge “estereotipada“, perfecte de que tenim de la realitat, que sovint és una imatge idealitzada.

6. Funcions de la imatge

Com que les imatges són un tipus de llenguatge, en cada imatge podem veure una o diverses funcions del llenguatge.

6.1 La funció referencial o informativa

És aquella imatge objetiva, que informa sobre algun fet, seria l’equivalent a la notícia periodística i el gènere del fotoperiodisme.

Seria el gènere que més lligaria amb aquesta funció.

Són fotografies que a vegades volem ser estètiques.

6.2 Funció emotiva

Són aquells imatge que intentem produir una determinada sensació/emoció en l’espectador. Són imatge més objectives.

6.3 Funció simbòlica

És quan la imatge té un significat metafòric, per sobre de la seva literalitat. 

6.4 La funció fàtica 

Aquelles imatges que poden tenir d’altres funcions però,la que queda més clara és atraure’n al receptor per que la miri, per que hi hagi contacte entre el publicitari i el públic. (EX: publicitat Benetton)

6.5 Funció sugestiva, apel·lativa, exhortativa

Aquelles imatges que volen aconseguir una reacció al receptor, on s’inclouen les publicitàries.

6.6 Funció metalingüístiques

Aquelles en les quals es parla de la mateixa imatge o sobre el procés de fer imatges.