Història de la Fotografia en Sèrie i Inicis del Cinema

Fotografia en Sèrie: Muybridge i Marey

El 1872, el governador de Califòrnia, que volia saber si un cavall al galop mantenia en algun moment les quatre potes sense tocar a terra, va contractar Muybridge. Al cap de 6 anys d'experiències, el 1878, va aconseguir-ho utilitzant 12 càmeres a la recta d'un hipòdrom. Les càmeres, connectades a un cable, es disparaven quan passava el cavall. Més endavant, Muybridge va arribar a utilitzar fins a 24 càmeres per filmar diverses experiències amb animals.

Marey, inspirat en Muybridge, el 1882 inventà una càmera en forma de rifle que va ser coneguda com el rifle fotogràfic. Aquest dispositiu tenia una placa giratòria que podia fer fins a 12 fotografies per segon. Va continuar experimentant per aconseguir bandes contínues d'imatges; per això, va canviar la placa per paper i, finalment, pel rotlle de cel·luloide.

Dickson: Kinetògraf i Kinetoscopi

Dickson va inventar la primera càmera capaç de gravar seqüències d'imatges a gran velocitat el 1890. Aquesta càmera, a la qual va anomenar Kinetògraf, podia gravar fins a 50 segons de pel·lícula, més o menys, i portava pel·lícula de 35 mm. Dos anys més tard, el 1892, Dickson acabà un altre aparell anomenat Kinetoscopi, amb el qual la gent podia visualitzar individualment, mitjançant un visor posat a la tapa superior, escenes en moviment enregistrades en una cinta de cel·luloide.

Aquesta era dels invents va culminar amb el fet que va marcar el naixement del cinema: la demostració davant del públic de pagament del cinematògraf dels germans Lumière, que va tenir lloc al saló el 1895.

Inicis de la Ficció Cinematogràfica: Méliès

El gènere de ficció començà a la mà de Méliès, que va assistir a la projecció dels Lumière, va quedar impressionat; els comprà una càmera de filmar i començà les seves experiències. Les primeres històries que va filmar eren de caràcter fantàstic, com ‘De la Terra a la Lluna’.

La gran aportació de Méliès al llenguatge del cinema va ser la genialitat dels seus trucs, que han estat imitats fins molts anys després. Quant a la seva metodologia narrativa, utilitzà la càmera immòbil i mantingué els esquemes del teatre. El decorat funcionava com un escenari.

Edwin S. Porter i la Narrativa Cinematogràfica

Edwin S. Porter, en la seva pel·lícula ‘Assalt i robatori d'un tren’ de 1903, va utilitzar tècniques narratives innovadores:

• Seqüències paral·leles (accions que passen a diferents llocs però al mateix moment).
• Ús de la profunditat, amb els moviments en diagonal dels personatges.
• Enfosquiment del pla per donar sensació de final a l'escena.
• Ús de picats i contrapicats per donar intensitat a l'acció.

Corrents Estilístiques: Fotografia Bauhaus

A la primera escola Bauhaus la fotografia no va estar contemplada, però el fundador de la Bauhaus a Weimar sí que va incloure la fotografia en els seus plans d'estudi. La fotografia va tenir un paper tan important per al treball de la Bauhaus, sobretot com a element publicitari i com a mètode d'il·lustració. La Bauhaus va prendre una part activa en el desenvolupament de l’art fotogràfic. A més, la pràctica de la fotografia s'havia vist impulsada per un avanç tècnic, marcat per la comercialització de la càmera Leica el 1925.

Fotografia Futurista: Màquina i Moviment

El Futurisme neix a Itàlia en el període d'entreguerres. L'ideal de bellesa futurista es basà en la idea de velocitat. Un poeta escrigué un manifest en què declarà necessari calar foc a tots els museus de Belles Arts. El Futurisme tenia dos temes dominants: la màquina i el moviment. Mostraven la idea de moviment a través de la repetició seriada del mateix objecte (tant en foto com en pintura o escultura).

En fotografia, els màxims representants són els germans Anton i Arturo Bragaglia. Utilitzaven tècniques com:

• La doble exposició.
• La distorsió de les lents i l'òptica perquè la imatge surti borrosa.
• Obturació baixa perquè surti el recorregut del moviment.
• Exposicions múltiples.

Experimentaven amb la cronofotografia.