Història de la Fotografia: Orígens, Cambra Fosca i Evolució

La Imatge Fotogràfica: Antecedents Històrics

La fotografia no va sorgir de sobte, sinó que és fruit de múltiples experiments acumulats al llarg del temps. Des de la Grècia clàssica (Aristòtil) fins al Renaixement, van aparèixer molts aparells per estudiar la llum, els seus reflexos, els astres, els miralls i les òptiques.

La Cambra Fosca: Orígens i Desenvolupament

Aristòtil (384-322 aC) ja afirmava que si es practicava un petit forat sobre la paret d’una habitació fosca, un feix de llum dibuixaria a la paret oposada la imatge invertida de l’exterior. L’hauria utilitzat per estudiar els eclipsis de sol.

En el Renaixement (s. XV-XVI) hi van col·locar una lent. Johannes Kepler va crear una càmera portàtil similar a una tenda de campanya. Athanasius Kircher va descriure detalladament el que era una llanterna màgica i va publicar il·lustracions d’una càmera fosca de grans dimensions:

(Llanterna màgica: Mitjançant un sistema de cambra fosca i una lent, es projecten imatges de plaques de vidre pintades amb una llum d’oli, precursor del projector cinematogràfic.)

Johann Zahn (1645) inventà una taula de dibuix portàtil seguint el principi de la cambra fosca. Era una cambra de fusta, la part frontal de la qual quedava tancada per una lent; l’artista la dirigia cap a on volia i copiava la imatge damunt una cartolina semitransparent, recolzant-la en un vidre situat a la part superior. Els millors pintors italians aprofitaren aquest recurs. També hem de tenir clar que s’utilitzava la perspectiva i que amb aquest aparell es donava més profunditat o tercera dimensió.

Llum i Química: Els Efectes Precursors

La llum i els seus efectes eren coneguts des de l’antiguitat. Les pintures de les cases s’orientaven en contra del sol perquè no es fessin malbé; hi havia pedres que reflectien feixos de llum de colors, etc. El clorur de plata, des de l’Edat Mitjana, es coneixia per la propietat d’enfosquir-se amb la llum. L'escriptura secreta amb nitrat de plata, que apareixia amb la llum i després desapareixia, era d’aquella època.

Les Primeres Fotografies: L'Era de Niépce

Segle XIX: En aquest segle, sorgeix la fotografia.

El físic francès Nicéphore Niépce va aconseguir una imatge duradora, fixa i inalterable a la llum mitjançant una cambra fosca i un procediment fotoquímic. Les primeres imatges fotogràfiques de la història daten de l’any 1816.

Però tenia dos inconvenients: la imatge quedava en negatiu, perquè les parts on la llum tocava amb més intensitat eren les que quedaven més fosques. Però Niépce va trobar la solució 6 anys després, quan va agafar una làmina, la va pintar amb asfalt i hi va col·locar una silueta transparent per tal d’obtenir-ne el positiu. L'heliografia és un procediment fotogràfic creat per Joseph-Nicéphore Niépce, que permetia obtenir fotografies de positiu directe. Niépce distingia entre les imatges obtingudes amb aquest mètode que suposaven reproduccions de gravats ja existents, anomenades «heliogravats», i les imatges captades directament del natural per la càmera, a les quals anomenava «punts de vista».

Evolució de la Fotografia: Retrat i Paisatge

El 1850 es fundà a Nova York la primera revista fotogràfica del món: The Daguerreian Journal. Ràpidament es va popularitzar el retrat fotogràfic. I amb el retrat fotogràfic, es van desenvolupar els estudis fotogràfics. En aquests, hi havia tot tipus d’attrezzo per relaxar la persona que s’havia de fotografiar. L’estudi Holle a Boston era el més famós. No hi havia llum elèctrica i els edificis eren grans naus d’estructura metàl·lica i vidre per aprofitar la llum natural.

A part del retrat, també es va desenvolupar el paisatge, ja que no hi havia els moviments de persones i altres elements, com en una ciutat. En ser una imatge de llarga exposició, no captava el moviment, la qual cosa provocava més problemes.