Història de la fotografia i els seus moviments artístics

Roger Fenton

- Roger Fenton: Guerra Crinea, realitza la primera documentació fotogràfica de guerra que es coneix. Treballa amb moltes limitacions tècniques i ideològiques ja que la documentació de Fenton va ser finançada pel govern perquè les seves fotos donessin tranquil·litat als familiars dels soldats.

Mathew B. Brady

- Mathew B. Brady: Documenta la Guerra de Secessió dels Estats Units (1865). Projecte comercial independent: la realització d'un àlbum al finalitzar el conflicte. No es considera fotoperiodisme perquè els diaris de l'època encara no disposen de la tecnologia per a publicar fotos.

Eric Salomon

- Eric Salomon: 9 de febrer 1928. El Berliner Illustrierte publica la primera fotografia de Salomon, que mostra la imatge d'un acusat en un judici. Obtinguda il·legalment → prohibició de realitzar fotos en els tribunals d'Alemanya. Destaca per la habilitat tècnica per a fotografiar amb dificultats tècniques per treballar en interiors sense il·luminació extra, pel que Salomon va emprar la seva càmera oculta en un maletí.

Robert Capa

- Robert Capa: Guerra Civil Espanyola juliol 1936. Decideixen viatjar a Espanya per a cobrir els fets que allà succeeixen. Des del bàndol antifeixista i per la república, van ser-hi presents des de les primeres batalles a Madrid fins a la retirada a Catalunya. Va estar present en fets rellevants com el desembarcament de la Normandia o l'alliberament de París. 1947→ Funda amb l'ajuda de Henri Cartier-Bresson, Rodger, Vandiver i David Seymour, la prestigiosa agència fotogràfica Magnum Photos.

Carter Bresson

- Carter Bresson: Pare de la fotoreportatge. Va defensar sempre la idea d'atrapar l'instant decisiu. Es tractava, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clímax d'una acció.

Weegee

- Weegee: Fotògraf de notícies indiscret especialitzat a documentar l'ambient de carrer de Nova York mitjançant les seves fotografies en blanc i negre. Les seves fotos mostren escenes de crims, víctimes d'accidents de trànsit ensaginades o platges urbanes abarrotades, i segueixen resultant escruixidores.

Documentalisme

- Dorothea Lange: S'acosta als personatges de les seves fotos amb amor. Convençuda que les seves imatges podien fer canviar les coses. Freqüenta amb el grup f/64. Publica un llibre on es barregen textos i fotografies analitzant l'emigració motivada per la depressió econòmica als Estats Units.

- Berenice Abbot: No va pensar mai en dedicar-se a la fotografia, gran influència per Man Ray. Les seves fotos tenen una gran força per les llums, els contrastos, els enquadraments i sobretot, el documentalisme pur.

- Lewis Hine: Opina que la principal missió de la fotografia és l'art. A l'hora de realitzar fotografies, es veia abans com a figura artística que com a científic. Es preocupava bastant pels menys afavorits. Comprenia la subjectivitat de les seves fotografies.

- Francesc Català Roca: La seva fotografia parteix del concepte neorealista de la imatge, cercant sempre l'ambientació humana del tema. És el fotògraf català més important del segle XX.

Assaig fotogràfic

- Walker Evans: Influenciat pels poetes francesos del segle XIX, veu en la fotografia un mitjà per a adaptar la visió del poeta i mostrar l'Amèrica de l'època. Comença a Nova York escenes senzilles i directes de la vida diària. Treballa per a la Farm Security Administration. Les seves fotografies expressen mancança, misèria, dolor, la crua realitat... Poc després comença a treballar d'una manera completament diferent, amagant una càmera sota l'abric, sense controlar l'enquadrament, se centra en les cares i els gestos dels viatgers del metro de Nova York. El resultat es publica el 1966 en forma de llibre amb el títol "Many are called".

- W. Eugene Smith: Pare del reportatge fotogràfic. Smith no es limita a fer una sèrie de fotografies del poble i els seus habitants, va més enllà i du a terme un autèntic treball d'investigació social. Anota tots els noms i edats de les persones entrevistades. Realitza 1575 fotografies.

- Margaret Bourke-White: Fotògrafa estatunidenca. Va ser el primer fotògraf estranger a qui se li va permetre prendre fotos de la indústria soviètica, la primera corresponsal de guerra dona i la primera fotògrafa de la revista Life en la seva etapa de Henry Luce, i de la qual va ser l'autora de la primera portada.

Foto carrer

- William Klein: Primers reportatges es van fer cèlebres a través de la revista Vogue. Segons els testimonis de la seva visió particular de cada lloc que visita. Aquests mostren la seva habilitat per al reportatge gràcies a la seva capacitat de percepció psicològica. Entre 1954-1966 treballa per a Vogue on aporta el seu punt de vista, convertint aquestes imatges de consum en autèntiques obres d'art. Veritable vocació → fotografies serioses (aspectes que representen aspectes quotidians de Nova York, Moscou, Tòquio o Roma).

- Garry Winogrand: Punt de vista estètic, manera d'enquadrar (sovint ho feia sense mirar pel visor), utilització de gran angular, el situen entre els fotògrafs moderns més radicals de la seva generació. Winogrand dóna importància a la revolució de la dona. Constant treball de deambular i disparar des d'enquadraments impossibles, (seguretat amb el seu instint) → sociologia avançada. Obra irònica, no busca ser transcendent i per això ho aconsegueix. Té un sentit de l'humor profund com les seves fotografies.

- Diane Arbus: Aconsegueix retratar un forense (fotografiar en el sentit estrany, inquietant). La seva capacitat per a revelar en les seves fotos la línia que connecta la realitat aparent amb l'expressió més profunda i commovedora de l'ànima humana és un dels trets primordials de la seva obra. Comença a treballar amb el seu marit en la fotografia del món de la moda (en realitat no és el que volia). Odiava la màscara de la gent (falsedat). Ella intentava que caigués la màscara, volia mostrar tal i com era. Rebuig de la seva obra d'art per part de la societat. Acaba suïcidant-se a l'estiu de 1971.

Dadaisme

- John Heartfield: Inventor del fotomuntatge polític, amb el qual lluità contra el nazisme des de portades de nombrosos llibres i revistes. Tant la seva vida com el seu treball van estar marcats per una intensa activitat política que el va conduir a participar amb un llenguatge nou, el fotomuntatge, en una realitat política clarament millorable. Heartfield va saber unir art i acció política utilitzant les tècniques avançades per aconseguir una major difusió de les idees.

- Hannah Höch: Desenvolupa la tècnica del collage i el fotomuntatge al servei d'una nova concepció del cos de la dona i dels valors de gènere en el seu país. Sense renunciar a la pintura i l'aquarel·la de caràcter geomètric i constructivista, Höch destacarà en la composició, a vegades amb un toc d'humor i ironia, figures humanes europees que es barregen amb les de cultures africanes o orientals. Parla dels moviments feministes i de l'lesbianitat, així com de les primeres organitzacions homosexuals.

- Raoul Hausman: Hausmann fou un mestre del fotomuntatge, sovint se l'ha considerat el creador d'aquest sistema d'unió de fragments que recorda el collage cubista. El fotomuntatge normalment sorgia motivat per una notícia o per una imatge relacionada amb l'actualitat. El tractament que els dadaistes donaven es desenvolupava en la seva totalitat en clau lingüística i recorda l'anàlisi freudià del somni: s'aïlla un detall o element significatiu i es relaciona amb altres elements sintagmàtics amb connotacions verbals inesperades i, per tant, alienes, els quals actuen per acumulació o per substitució fins a canviar totalment el primitiu significat icònic originari i, fins i tot, transformar-lo en tot el contrari.

Anton Giulio i Arturo Bragaglia

- Anton Giulio i Arturo Bragaglia: Els Bragaglia van començar a utilitzar tècniques com el fotomuntatge, la doble exposició o la distorsió òptica. A partir de 1910 van començar a experimentar amb la cronofotografia. Els germans Bragaglia intentaven representar aquests estats anímics mitjançant la demultiplicació dels gestos i dels tons grisos que dóna una fotografia moguda. Són considerats futuristes.

Futurisme: Rebutja l'estètica tradicional i s'interessa per la vida contemporània, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants són la màquina i el moviment.

Dadaisme: El moviment es caracteritza per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art i la política tradicionals.

Documentalisme: Serveix per a designar treballs fotogràfics que tracten de temes estructurals i es realitzen amb amplis marges de temps. Són més propicis a la reflexió i a la investigació.

Fotoperiodisme: Esdeveniment en qualsevol dels seus formats (escrit, digital o audiovisual) vinculat amb l'actualitat i molt lligat amb l'evolució de les noves tecnologies. Actualitat: el contingut de les imatges del fotoperiodisme ha de reflectir un fet actual. Objectivitat: no hi pot haver-hi cap manipulació posterior a la seva realització. Estètica: Les imatges han de transmetre sensacions i sentiments.

Assaig fotogràfic: Terme que s'utilitza als Estats Units i a Europa. Combinació de text i imatges. Eina comunicativa.

Fotografia de carrer: El carrer és el punt de partida de les imatges. La càmera mira la societat americana.