Història de la fotografia: llums i ombres

Una historia de llums i ombres:

 fotografia nom origen: foto - grafia ve etimologicamment del grec/ photos: llum i graphos: escriptura. fotografia 1er def: es llenguatge i te les seves normes. FUNCIO Transmetre info. Llum: te una dualitat xk s comporta com una ona electromagnetica i x altra banda com una foto. prisma de newton va ser el primer n entendre el k era l'arc d sant marti: va refractar la llum blanca amb un prisma i la va descompondre en colors basics: rojo, naranja, groc, verd, blau i violeta. que funciona como un prisma? gotas de agua/ propietats de la llum. viaja en linia recta / com s comporta en impactar amb un obj reflexio de la llum superficies pulides(mirall) o texturitzades, es una refelxio especular o regular// refraccio de llum en passar d'un medi a un altra la llum canvia de velocitat. llum en funcio de la seva densitat. aquesten poden ser, transparents, translucids o opacs superficies clares o fosques: les superficies clares reflecteixen mes llum ex de llum amb obj: 1)un tomate refleja la long d'ona corresponent al color vermell i absoreix la resta./2) Un filtre de color absorbeix totes les frequencies excepte la seva, que la deixa passar/ cambra fosca es un instrument capaç de projectar una imatge en una superficie interior. Es considera la precursora de la camera fotogràfica actual. Als inicis es usar x copiar velocitat opturacio: referencia al periode durant e qual l'obturador d'una camera fotografica sta obert. s'expresa segons i fraccion d segons x la qual cosa en realitat s'esta parlant de temps i no de velocitat (distancia/temps) 1821 Joseph Niepce heliografia/ 1821 Louis Daguerre. Daguerrotip/1826 Nicephore Niepce fotografia desde la ventada 8 horas de exposicion 1833 William fox: impresio negativa, calotip/ hercules florence terme "fotografia". 1era foto de bcn en 1842. en ese moment c podia fija una img, aunk rekeria molt tmps d'expo i no c podia hacer copias 1860 Charles clifford ja c podien hacer copias ilimitadas xro calia reduir temps expo i reduir pes i mida camares no era tema menos. 1861 James Clerk Maxwell primera foto a color J (1899 camara tipo pesava 635kg)/ 1888 George Eastman la popularitzacio de la fotograph KODAK lema voste pitja boto i nosaltres fem la resta 1923 Oscar barnack primera camara ligera d 35mm 1935 aparece 1er carret a color 1950 Se mejora la sensibilidad d negativos/temps d'expo + reduits. 1960 Polaroid fotografia instantanea// 1975 Kodak 3.6kg-0.01mp Fotografia digital. La fotografia digital: Es un procés de captura d’imatges fixes a través d’una càmera fosca, molt similar al que implica la fotografia tradicional, però en lloc d’utilitzar pel·lícules fotosensibles i químics de revelat, captura de llum mitjançant un sensor electrònic compost per unitats fotosensibles. 1981 Sony Mavica. 1ra camera comercial (CCD). 1990 ADOBE PHOTOSHOP/  2005 Camara digital compacta (cmos) 2010- Càmera Reflex Digital Full Frame. / 2015- Smartphone. / 2017- Càmera Mirrorless full frame./ 2021- iPhone 13. fotos personas fam- 1) Ansel Adams (montanyas con rio/ 2)Henri Cartie bresson: chico en bici y escaleras/ 3) robert capa: camara disparados homre cayendo/ 4)richard avedon : marilin monroe vestido negro/ 5) steve mccurry. niño cara roja i ojos blancos- sultan con barba roja i gorro trad- niño budista japones triste/ 6) Annie leibovitz niña rubia ojos azules el pelo se le va a un lado/ 7) cristina garcia rodero. hombres subidos en banco 6 y mujer aciana abajo en la cera/ 8) CHEMA MADOZ cerilla con fndo madera estrias parece que hay llama. 9) sebastiao salgado. antartico pinguinos bajando/ 10) xavi rue personas moñtana uno parece darth vader Art i ciencia de la llum. La fotografia. joc d'estrategia visual; disciplina plural amb dif eixos; teni en compte mirada, perspectiva, geometria, enquadrament, llum, temps; tot els parametres interaccionen els uns amb els altres; les nostres decision es traduiran d forma vsual i expresiva. Composar: selecionar enquadrament, angle camara, tipos de pla/ Ajustar (parametres de camera). 1EXPOSICIO En fotografia nombrem exposicion a la luz k recibe el matrial fotosensible (en fotografia quimica) o el sensor d img (en fotograf digital) para que se forme una img. 

matemáticamente exposicion=iluminancia x tiempo. Ccmo indica la formula, la expo k se mide en lux segundo, es una comb dl tmps y nivel d iluminacion recibido x material fotosensible. 1.1Control de expo: Velocitat d'obturacio/ apertura del diafragma/ velocitat obturacio+apertura d diafragma=EV. velocitat d'obturacio control del temps de apertura de obturador/ es mesura en segons o fraccions d segon. L'1/125s i temps mes elevats es consideren velocitats lentes mentre que els temps + breus a 1/125 es consideren velocitats rapides. temps limit d'exposicion i estabilitat: x teps d'expo llargs, need estabilitzar camera, per teps subtilment lents podem recolzar-nos en pared taula.., per temps llargs need un tripode. apertura de diafragma: el diafragma controla la magnitud de l'orifici x on entra la llum- juntament amb la velocitat d'obturació, regula el grau d'expo a la llum del senso o material fotosensible EV., Cada obj te una apertura max i min. El numero f es unacàmera fotogràfica, l’apertura es correspon usualment amb l’apertura del diafragma en l’objectiu, la qual pot ser ajustada en passos discrets per modificar el mida de la pupil·la i regular quantitat de llum que arriba la pel·lícula o el sensor.La lluminositat d'un objectiu: ve determinada x l'apertura max del diafrag k pot donar (el num f menor) la expo correcta podemos hablar d una expo correcta cuando c logra el efecto k el fotografo ha pretendido transmitir, conlleva equilibrio entre las luces y las sombras, consiguiendo detalle, textura color y todos los tonos posibles. low key exposar per les altes llums.high key exposar per les ombres rang dinamic o gama dinamica: es capacidad d captar el detalle en las luces y en las sombras dentro una misma img. Es decir nuestro obj ideal es conseguir negros y blancos casi puros con gran cantidad d valores intermedio. Se mide en pasos de diafragma. Nuestros ojos tienen unos 15 pasos de rango dinamico. hdr: high dinamic range. histograma c comb dos variables una pra cada eje. En el caso k nos ocupa, el de la fotografia, en el eje vertical encontramos la cantidad de pxeles. en el eje horizontal, encontramos los valores de luminosidad. tecniques x millorar el rang dinamic treballar arxiu RAW-Braketing-Utilitzar filtres. fotometre o exposimetre mesura la quantitat de llum de forma directa o reflexada. Modes de medicio: el fotometre d la camera te dif modes de medicio: NIKON (matricial, ponderada al centro, puntual)/ CANON (evaluativa, ponderada al centro, puntual, parcial) El valor ISO La sensibilidad ISO marca la cantidad de luz k need our camara xra hacer fotografia. A mayor ISO, menos need d luz y mayor ruido. Es recomendable dejar la ISO lo mas baja posible. Modos de disparo: M(modo de disparo manual- el fotograf decide tots els valors d camera)/Av(prioritat apertura- el fotograf decide el valor f. del diafragma i la camera decide la velocitat d'obuturacio)/Tv(prioritat a la velocitat d'oturacio- el fotograf decide la velocitat d'obtu i la camera decide el diafragm)/A(mode automatic- la camera decide tots els valors) enfocar Select la distànce on fiquem punt dl foco. Màx nitidesa. Es medeix en metres, cm, mm…  El foco es pot usar n mode manual o automàtic. enfoc manual. el fotograf decide con anella enfoc automatic/autofocus el sistm d'autoenfoc decide on fixa el punt de max nitidesa. h ha dif sistem de autoenfoc. profunditat de camp en fotografia i cinematografia es l'espai que hi ha entre dos punts, proxim i llunya, de manera k els obj k hi ha entre auqest dos punts queden enfocats. factos influexen en profunditat de camps diafragma- distancia d'enfoc i distancia focal. diafragma: a major apertura de diafragma, menos profunditat de camp distancia d'enfoc: A menor distància d’enfoc, menor profunditat de camp distancia focal: A major distància focal, menor profunditat de camp optica angular: de 8mm a 25mm optica standard de 25mm a 65mm tleobjectius de 65mm a 200mm bokeh prove del japones boke k means desenfocament o boirina es refereix als patrons de desenfocament que podem apreciar en algunes fotos. tres componentes del color: tono, saturacion y luminosidad.

Guio literari: Es un doc k conté un històri pensada x ser narrada en img i so. És el primer pas x a fer pel·lícula. A més, es detallen ls accions i diàlegs dls personatges, acompañalos am descrip. generals de escenaris, i acotacions x ls actors. Los guiones es divideixen en seqüències o escenes. Tenen un format propi que permet que el director, els actors i tot l'equip tècnic, puguin llegir-lo fàcilment i saber com i on es desenvolupa la història. historia: se escribe d manera k resulte visible y c comprenda. xro sin dar indicaciones técnicas xra realización de película ni sobre l trabajo d cámara. escena o secuencia: és simplemnt un fragment d'història k ocorre en mateix espai i/o tmps. Això vol dir k quan canviem d'escenari, o si hi ha un el·lipsi temporl dins mateix escenari, canviarem d'escena. los guiones se escriben siempre en la fuente Courier New tamño 12, es asi xk gracias a este estandar, una pag d guion lit sol correspondr aprox a 1min d peli en pantalla. ELEMNTS GUIO LIT: encabezado de secuencia: se escribe en mayus y describ si es int o ext, el nom d decroado y si es nit o dia. tmb podria incluir si es atardecer o amaneces. pasos previos a escribir guion: 1 tener la idea (capacitat de concreta i sintetizar idea en una frase k sera el logline de la peli - logline. s'escriue en 1 linia/highconcept conceptek keda clar a una major num de gent )/ 2crear bon conflicte (decideix k pasa, kaun i a qui li pasa, escrit en 5lin storiline llista, aki keda clar ki prota, antagonista i kin conflict)/ 3 treballar els personatges (crear personatgs, dedicar tmps aixo. hi ha ki descriu a persontgs x aso o fan fixa amb preuntes basics. tenir clar com es personatgs i com repson a conflict)/ 4escriure una sinopsis (no escatimis en esciure)/ 5punts d'accio dramatica (punts importants de l'accio. 1r acte presentacio, univers, expose situacio i punt enllaç entre 1 i 2 acte/ 2 acte llarg, moments tensio, complacions) / 6el joc de les targetes (tauler on definir zones k representen 3 actes.) / 7 analitzar escenes (analiza escenes, totes tenn k teni pes en guio si no fa avança o no son infor no cal ficar.)/ 8escaletar(amb les escene analitzades resumir amb un frase k pasa en cada escena) / 9tractament (desevolupar totes les escenes)/ 10dialegs (escriure dialegs) / 11 reescriure (les esceness) / 12demanr algu k ho llegeixi/ Guio tecnic.: llista dels plans kes rodaran x a contar 1 història en img. Akesta  pot tenir + o menys especificacions. Com mín, hem indicar la grandària i els tipus d pla, i descriure breument el k succeirà n ell. Tmb tnemos k definir angulo d planos i k parte d la escena vamos a rodar. PLANO MASTER. incluye todos los elemnts clave de la escena (personjes, accions, dialogo) y tiene sentido por si mismo (inici i final)./ aquell pla en el qual es roda l'escena completa, des que comença fins que acaba. Normalment sol ser el pla que rodem primer, per a situar l'acció, i en el pla més obert. STORYBOARd o guion grafico. es la representacion de los distintos planos dibjados en viñetas a modo de comic, y nos permite visualizar de forma + clara el resultado final. la escaleta: nos ayuda a ver rápidamente la estructura de la historia. Es una lista de escenas o secuencias agrupadas en actos, es como un indice de la película.

Scouting i Casting: Direccion de produccion: pers k se encarga d realizacion d una obra audiovisual de encontrar los lug., hacer los contact, search la financiacion y n general d conseguir all la herramientas y medis need xra la realizacion d un det proyect./ ekipo de post-produccion: lleva a cabo la manipulacion dl material grabado, su edicion y montaje./ director: dirige la filmacion d una peli dando instrucciones a los actres, decidiendo la posta d camara, supervisando el decorado y el vestuario, y todas las demas funciones need para llevar a buen termino el rodaje. Director de arte. esta a cargo d la estetica general d la peli. El tmb esta estrechamente relacionado con los efectos visuales y opticos k s realicen en rodaje. Director de foto. det en funcio d las exigencias dl directr y histori, los aspectos visuales de la peli: el encuadre, la ilu, la optica, los mov d camera, det la tonalidad genral de img y atmosfera optica d peli. director d audio: es la cabeza del depa d sonido dl proyect. es el responsable d planear all el disño sonor. editor:/// 

Desglose de guion: se suele hacer 1 hoja x cada escen o secuencia y luego trasladarlo al plan de rodaje y a la orden de rodaje de cada dia. Una parte fundamental a la hora d poder analizar el guion literario, es dividirlo en octavos. Se suele usar celdas colores. Este lo hace el direct de produccion, s kien coordina el presupuesto con el equipo humano y el material. El guion no suele rodarse en el orden que esta escrito, se agrupa en jornadas de la mejor forma xra optimizar recursos i tiempo. Apartados del desglose: personatges/ actors, figuració i especialistes, efectes especials, art o atrezzo, vestuari, maquillatge, perruqueria, efectes de so i música, i equips especials.plan de rodaje: es el obj a cumplir x parte de todo el equip. Indica en cuantos dias y como se va org el rodaje xra llevar a cabo el guion. Este lo realiza el ayudante de direccion. ordre de rodaje: es un doc k c elabora diariamente durante un rodaje. Esta orden o hoja de llamado nos indica lo k se va a rodar cada dia. A part del orden de secuencias y planos k se van a rodar en cada jornada d trabajo, incluye tmb. (1)L fecha de rodaje. 2)Las localizaciones dnd c va a rodar. 3)A k hora est previst begin y end el rodaje ese día. 4)Las horas previst xra do descanss xra el bocadillo, y xra comer. 5)Info meteorológica y horas de salida y puesta dl Sol. 6)Los actores k intervienen ese día, y los horaris a los k debn pasar x maquillaje y estr listos xra rodar. 7) a k hora est citada cada persona dl equipo, y su telf, xra tenerlo localizado. 8) Notas d producción CINEMA: Com comença tot aixo?: INVENTORS. Edison i Eastman, ayudaron a crear la industria del cine con su equip d rodaje. Edison planteo el cinetograma y el cinetoscopio 1891. Eastman invento la caja de la camara en 1888 y el rollo de pelicula en 1889. Els germans Lumiere. Van voler fer l'experiencia mes gran i mes intensa. Van adaptar una maquina de cosir x fer el primer projector avanzar-aturar-exposar. 1ra projeccion x un public grupal en una gran pantalla. 28 d desembre d 1895 Paris. "Llegada de un Tren a la Estacion de la Ciotat" August Lumiere 1896). La noticia va donar la volta al món. Es va usar x entreteniment d la clase baixa. Es rodaven petits gags- Rapidament es va tornar aborrit.- fins k d forma accidental (SERENDIPIA) L'any 1898 GEORGE MELIES ho canvia tot. Passem d'arxiusdocumentals (lumiere) als efectes especials. primer travelling.PHATOM RIDE. per George Albert Smith. en la peli de "a kiss in the tunnel" d'aqui neixen dif plans. any 1903 ja es coneixien els dif plans i els seus elemnts, pero encara no es sabia tallas visio teatral. 1915 el cinema va passa aixi dels petits locals lugubres als grans palaus d projeccions. El so com a narrativa audiovisual en el cinema. 1) Germans Lumiere. El cine mut i com la music modela l'escenografia visual// 2) Germans Lumiere, Voyage dans la lune. Genere ciencia ficcio.// Ja desdl 1901 amb el film birtanic SCROOGE s'inventa k la musica caci amb els dialegs i apareixen els primers intertitols, am el txt dels dialgs doni la sensacio k el cine t una narrativa audiovisual. 3 Robert W.Scrooge Representacio Teatral. Fins la decada 1920 no es comença a intro el so dins el mateix film. Fins aleshores era musica la k estva al servei d la img. Molts haureu vist com hi havia pianoles en sales d cine o fins i tot una petita orkesta x interpretar i x donar ambient i posar music a les img. D'akesta forma s'emfatitzava la img i es conformava l'ambient propici x l'escenografia. Desd els inicis, el cine need el so x donar forma a generes. Inicis del terror Nosferatu de Murnau 1922 / Cine comic. El maquinista de la general Buster Keaton 1926. Cine mut/ any 1922 LEE DEFOREST cientific america (aki tmb c li atribueix la invencio de la radio) va inventar el FONOFILM un estri k peretia incloure audio en la cinta d metratge k posteriorment va ser millorat x la foc x acabar el 1925, convertint-se en el MOVIETONE, el primer sistema fiable de so k integrava aket en la cinta d metratge d forma sincronitzada. Amanecer de Murnau sera el primer film a fer servir aket sistema. El primer film amb so integrat enregistrat i incrustat com s'ha mencionat anterioment es AMANECE DE MARNAU on ja hi ha una banda sonora i apareixen sons d'ambient d la gent d fons. el 1927 s'estran METROPOLIS de Fritz Lang// 

ANY 1927 S'inicia la parla i dialegs en el cinema en el film CANTOR DE JAZZ d'ALAND CROSNALD.Es considerada la primer peli sonora de la historia, ja k tant dialegs com musica s'integren en la cinta rodatge.// Un del films LUCES DE LA CIUDAD un dels films amb + prestigi dels inicis del cinema sonor de CHARLES CHAPLIN en 1931. Primer film amb so integrat de Chaplin. L'any 1940 es presenta FANTASIA un dels primers films a color d'animacio amb una banda sonora de qualitat. FANTASIA de walt diseny es un clamor del cinema d'animacio i de creativitat musical. Triptico fundamental de España: («Aguaespejo Granadino» (1953–55), «Fuego en Castilla» (1958-60) y «Acariño Galaico» (1961/1981–82/1995), finalitzada pòstumament.), de Val del Omar és un dels films sonors més impressionants fins i tot en l'actualitat, ja que el nivell d'experimentació i abstracció sonora. VAL DEL OMAR Va inventar un dels sistems sonors + importants k s'usa acutalmnt com es el so diafonic enfront de l'estereo k s'usava fins al mment. Aket sistm diafonic proporciona so tan frontalmnt com desd darrere d l'espectdor x genera un so global, el 1er intent d genera un so surround en la sala. PSICOSIS d Hitchcock mestre en evoluciona generes i crea propi amient als films amb el film Psicosis en 1960. ens presenta una de les escens amb + pes sonor d la historia del cine. Anys 60-70. WESTERN Genere + influents. (espagueti western, trilogia del Dòlar, de Sergio Leone) amb composicions d' Ennio Morricone. PELIS. Hasta que llego su hora 1968/ el bueno el feo i malo SERGIO LEONE 1966 // El cementerio de Sad Hill/ El duelo. FRANCIS FOR COPPOLA TRILOGIA EL PADRINO 1972 fa us majestuos del so en el film, des de la reconeixible capçalera, al tractament antropològic i etnogrà9ic de la Itàlia i els EEUU de principis del segle XX. GENERE TERROR. Exorcista 1973. segeix model d psicosis amb us dls instriments d cord i tota la sonoritat (aspectes sonors d ambit religios) La BSO de Mike OLFIELT the tubullar bells, tmb crea una atmosfera d tensio k marcara una epox en cine d terror. 2001 Space Odyssey Stanleu kubrick. es un film en el k so i silenci estan molt ben treballst i li dona molta importnata a interrelacio enter acustica del genere classic d composicio sonora amb un foramt + experimental// Stalker de Tarkovski.un dels altres films dl context d ciencia ficcio contraposat a Kubrick, k presnta sons naturals i aigua. (alexander artemeyeve compositor) com a narrativa acustica d tota l'obra. Tarkobi es un poeta del cine. fa servir tnt img d forma poetica com el so. Encontres en la fase 3 STEVEN Spilberg 1977 nos sorprende con el trabajo de sonido. La narrativa entre el sonido generado por humanos amb el contacte amb la civilitzacio extraterrestre. año 1977 El expreso de medianoche el musico productor d music electronia GIORGIO Moroder comença a ser el pioner en introduir la musica creada con sintetitzador (musica electronica en film) STAR WARS 1979 Fa tot el contrari, afegeix tota la sonoritat caractiristica en el mon d espai. Es el film considerat amb una sonoritat + reconeixible x part d espectador. BLADE RUNNER 1982 RIDLEY SCOTT amb la produccio sonora i muscial de Vangelis fa una obra mestra d electronica amb una proudccio musical acurada. Koyanitskatsy 1983 PHILIP GLASS obra visual i sonoro k aborda la petjada humana en la civilitzacio i natura. Una obra musico-visual molt trencadora. DELICATESSEN 1991 MARC CARO & JEAN PIERRE JEUNET- Cinema europeu en le k el so te importancia narrativa en molts del film. Salvar al soldado RYAN-1998 Steven spielgberg. destacable xl seu so ambient i sorround d la batalla de normandia. Gran treball audiovisual k narra els efectes de la guerra. SNATCH cerdos y diamantes 2000 GUY RITCHIE. Film d'importancia x una banda snora acurada i sobretot pel treball d'efectes sonors k creen una narracio k ajuda a la comprensio visual del seu cine. MARIA ANTONIETA d Sofia Coppola us d muscia am inflencia del pop i rock + alternatiu, per intro i narra un clasic dl cine inspirat en una epoca k no encaixa amb la musica usada. El tractamnt d music i img fan k sigui un film imprescindible x categortizar us d musc anacronica am seu tmps i k encaixi am un film d form correct

N el género d terror, el so es básic x comprende la narración visual. Únicamnte hay k mirar un film d terror sin film x comprende cm ést crea la atmósfera d tensión. Éste, tmb se ha actualizado con films com the Witch, xro sigue siendo uno d los géners n los k so te + importancia dentro dl cine con films excelentes com Hereditary de 2018./// INTERESTELLAR amb proudccio muscal de HANZ ZIMMER O LA LLEGADA D MX RITCHER amb un marcat estil mnimalista han creat una lini amb BSO i prodccions sonores d gran qualitat k marken el rumb d industria dl cine amb caire +intimista i simple com els k podiem trbar en films d decades anterior com el VERANO DE KIKIJIRO o THE PIANO--

La fisica del so. Intro al so digital.EL so com origen d unives i antigues cultures: El so com font i origen creador neix en represntacion d ls + antiges cultres al voltant mon en form d mites i llegendes. Es converteix en el significat central del genesi en moltes cultures i se li otorga la qualitat d liquid primordial./ El so es concebut com ones, oscilacions fluint i vibracions abundants/. L'evolucio temporal d'aquest mites, ha permes a dif cultures, desenvolupa el concepte del sol desde una perspectiva artistica (atorgant-li qualitat de simbol creador)./ Finalment la narracio oral d'aquest fenomen evolucionara en forma d'obj i representacions artistiques k adoptaran l'aparença d'escultures, simbols i img./ Evident k esser huma sempre ha cercat akesta voluntad d represnta d forma visual un concept tan abstract com el so./ Akesta relacio entre capacitat d'interpretar el sol d forma visual en l'atiguita i el treball d so digital k fem avui dia, es fa evident amb els dif softwares d produccio i edicio sonor a partir d la visualitzacio d'eskemes visuals amb la forma d les ones, els sistms d representacio MIDI o els espectogrames. Que es el SO? Conceptes basics del sol digital. SO segons la rae. sensacio produida a l'organ d oida x al mov vibratori dels cossos, transmès x una mitja elàstic, com l'aire. Definicio + cientifica podem dir k so es fenomen produit x ones sonores longitudinals generades xl moviment vibratori dun cos k es propaguen per una mitja elàstic i son captades x una receptor. Rang de frecuencia oida humana va desdels 20HZ (greus) fins als 20KHZ (aguts). Les ones k estan x sota dels 20HZ no son audible i nomenen Infrasoniques i les que superen els 20KHZ son nomenades Ultrasoniques. Amb edat la majoria d persones perden audicio i en l'edat avançada es dificil escoltar les frequencies altes k superin els 15KHZ. SO. Esta format per dif ones d frquencia k es comb x genera sons i harmonieS. Una ona sonora es una variacio local d la densitat o pressio en un medi continu en funcio del temps. Akesta ona realitza un mov ondulatori. PARTES ONDA SONORA: PERIODE.(T) Temps n k triga a produirse un cicle complet d l'ona sonora. La seva unitat d mesura es (s) segons. (cicle complet cuando sube, baja y alli, su vuelve a subir otro ciclo). FREQUENCIA (F): es el nom d cicles k es realitzen x sgon. Per tant és l'invers al període. Es mesura en Hz (hercis o cicles per segon (cps). f=1/T f= 10/2s -> f= 2hz. VELOCITAT: velocitat ala k es propaga l'ona en medi elástic unicamnt dependra dls trets d'aket. A l'aire es mou sobre el nivell mar i a 20º a 343m/s. En agua es de 1540m/s. LONGITU D'ONA (Y).Es la distance entre els punts analegs de on ones succesives. Es mesura en metres (m). La long d'ona esta related am velocitat d so, frequncia i periode. /// El so en pokes ocasions esta format x una sola frequenci. Podem mesurar el to, la intensitat l'altura duracio i tmbre. TO det x la frequencia fonamental d l'ona sonora. Es el k ens permet distingit un so greu, agut o mig. AMPLITUD. Es la quantitat energia acustica k cont un so. La intensitat ve det x la potencia k al seu torn esta det x amplitud i ens permet distingir d sons fort o lleus.// EL DECIBEL (db) unitt relativa k expres la relacio entre magnitud en una escala logaritmica. S'usa en l'acustica x mesurar nivell d pressio d'una ona sonora. Pujar 3 db duplica el volum d'una ona. duracio. es una qualitat del so k det el tmps d vibracio d'un obj. Es a dir el tmps d'escolta d'un so des d la seva emissio fins seva extincio. TIMBRE: s qualitat k proporcionen els harmonics dun so a la seva frequencia fonamental. Depenen d 

cada instrument i seus trets. SOROLL Son interferencies o sons aleatoris k procedeixen d'altres fonts i distorsionen o emmascaren el so principal. fenoments asociats a propagacio del so. 1)Reflexio: fenomen k es produeix kuan una ona incideix contra obj al kul no pot rodeja ni traspassa, es a dir, quan long d'ona del sol es menos k obj. La refelxio produeix k angle d ona reflexada sigui igual al d ona incident si la superficie es plana. Si es rugosa es produeix reflexio difusa. (foto verde rebota 90º azul) /2)Refraccio : desviacio en direccio d propagacio k pateix una ona kuan passa d'un mitja a un altre dif. Aso s deu al canvi d velocitat d propagacio d'un medi a un altre. (foto verde arriba azul abajo)/3)Difraccio: fenomen fisic k experimenta una ona d so quan rodeja un obstacle o es propaga x una petita obertura. El so digital ens proporcion una serie d'avantatges sobre el so analogic i pot tractarse, editarse, copiarse, reproduirse i guardarse sense perdre qualitat. A + els medis digital son molts mes potents i felxibles ft k permeten trballar d'una forma + dinamica, visual i senzilla. (foto parece estrella) targeta de hardwarees un dels recursos + valuosos d tot maquinari digital, ja k ens permet fre seguents tasques a partir d'un sol makinari o hardware. tipos de hardware: 1)Hardware de reproduccio:Reprodccio arxius desd lectors d DVD, CD o memories ext i USB/2)H.d captura: Funcio es emmagatzemar i capturar l'audio procedent d'una font externa/3)H. d sintesis: generacio d sons a partir d MIDI/4)H. d processament: A partir d sons emmagatzemats al disc dur o processats des d'una font d'entrada MIDI. Tipos captura d'audio: 1) captura a traves del microfon/2) captura a traves d entrada analogica/ 3)captura a traves de entrada digital 1)Captura a traves microfon: a) Microfon dinamic. barats, resistents i + usados, estan hechos con bobina d'induccio mòbil en un camp magnetic./b)M. de condesnador diafragma gran: son los microsfns grans k es poden veure en estudis d gravacio profesionals. Funcionan am 1n condensador electric k transform les vibracions en impulsos electrics. molt + sensibles k altres tipos d micros. c) M d condensadr diafragm petit son els germans petts dels d diafragm gran xro en mida petita i tneen la funcionalitat d no ser tn visibes en procesos d'enregistrament on la mida del microfon es important. d)m. d cinta. akets usen petita cinta d material electroconductor entre els pols d'un imant x genera un señal acustic e)M. d contacte. microfons d bobina k es poden pegar o posar sobre una superf. x tal d'enregistra el so directament d'una superficie. f) hidrofons microfns x ser usats sota aigua. 2.capt traves entrada analogica. a) font analogica molts usats fins anys 90, tenen una relacio qualitat del so/soroll força alta b) font digital relacio senal/soroll alta 3.capt traves entrada digital. Sense sorol ni interferencies. CAPTURA DEL SO DIGITAL. Com fer una gravacio d qualitat amb els microfons i la font d'entrada. 1 usa els microfns adequats x cada situacio/2 usa filtre quan sigui need/ 3 esta el + prop posible d font d so/ 4 enregistrar en ambients d poc so/ 5 evitar saturacio del so/ 6 alluñarse d fonts electrics/ 7 ajusta nivells d señal d'entrada/ 8 utilitzar cables d qualitat/ 9 millor ajust el nivell d sortida k el d'entrada formats d captura digital. 1 sin compresion a)WAV Formar alta calidad, ocuap força espai (10Mb min) t gran facilitat d conversio en altres formats/ b)RAW: similar a WAV/ c)AIFF: similar al Wav plataforma MAC/ d)AU plataforma MAC/// 2 con compresion a)Mp3 alta compresio 10/1 need d programari especial x a reproduccio (avui dia tots nous softwares acepten mp3) perdua d calidad d so. espot editar. b) VQF: format d compresio creat x Yamaha c) VMA format d compresio de microsoft d) Streaming format d'escolta n tmps real. molt perdua d qualitat formats d so digitalitzat o sintetitzat.Digitalitzat: so mostrejat d señal digital/ sintetitzat generat x sintetitzadors a partir d señal o MIDI// MIDI (Musical intrument digital interface) aquest sistema es l'idioma entre els instruments musicals i el software. MIDI: IN (recibe datos midi)/ out (transmite datos midi)/ THRU (transmite los datos recibidos en el MIDI IN)

Avantatges MIDI poca mida independenment d la cualitat i consumeix molt pocs recursos RAM i CPU. Desavantges MIDI. La calidad d reporduccio depen de la targeta d so. La eu humana perd una mica d calidad. Antigament menys suportat k els mitjans digital, pero en actualidad ja no es aixi, ja k el 100% dels instruments d venda des de fa almneys 10 anys ho tenen sempre invlos. EINES D SO sistema operatiu WINDOWS/MAN. Editors d’àudio. (Adobe audition, grabadora de windows, audacity,…etc). Convertidors de format. (Audacity,…etc). Reproductors. (VLC player, Winamp, Quicktime, Itunes, Windows media player…etc). Rippers. (Nero, Windows media player,…etc). Plataformes DJ (virtual Dj, serato Dj, Tracktor control…etc). Creació i composició musical (Ableton live, Logic Pro, Cubase, Frutyloops, Garageband…etc) ART SONOR. K es? es un mov artistic k es va usar cada cop + des dl anys 90 -tot i k estroben obres sonores a llarg tot s.xx- pero no te una definicio concreta k emmarqui o defineixi d forma clara els membres d l'engloben. intro a art sonor. Neix d compilacio d div disciplines artistiques k no tenn marc ben definit o no es poden estructura dins d cap mov concret i k tenen en comú  l'acustica i el treball experimental amb el so com eix transversal. TERME. Engloba propostes artistiques on conflueixen arts plastiques, musicals, paisatge sonor, poesia fonetica, arts esceniques i d'acció. Descripcio general art interdisciplinari k te finalitat d donar forma a idees sonores. Els artistes fan del so un material tangible amb el k work i donar forma a seves idees. artistes work so d forma experimental presenten els seu treballs en espasi d'art i no en els llocs habituals relacionats amb la musica com auditoris o sales de concerts. decada dels 60 artistes com CAGE i ALVIN LUCIFER-fruit d la derica del proces art- exploren el so d'altres camps no musicals i es mostren sons com un material amb la seva pròpia naturalesa, morfologia i textura, no com un treball muscial sino com trebll plastic. PROCES ARTS ARTISTES El k els interesava del proces art era la posibilitat d crear a partir d'un metode automatitzat d creacio, k permetes l'elaboraio d art basat en altres termes com els arregles arbitraris, formalistes i de bon gust d les forms estatiques. INICIS DELS 60 Esta datat el text sobre concept art d Henry Flynt. Dsde 1966 molts artistes i seves obres van començar a catalogar.se dins d'aket art conceptual. Art conceptual es culminacio de l'estetica processual. Art s.XX esta basat en experimentaxio artistica i expo d nous territoris expresius. desde les avantguardes els artistes plastics s'aventuren en l'expressio a partir del so, ja que es un material intangible, immaterial i abstracte. Dsd finals s.XIX artistes experimentals com la pionera MARGARET WATTS, s'eventuren en l'univers sonors, tot i que l'expressio "art sonor" no va ser encuñada fns fa pocs anys x WILLIAM HELLERMAN comisari de la primera expo d'art sonor-->The Sound Art, va ser en The Sculpture Center de Nova York 1983. els artistes van usar el so com un camp d'expresio i experimentacio interdisciplinaria. Art Sonor NO es evolucio dels corrents musicals (tot i k hi ha brankes d art sonor on i hi ha musica experimental) si no k ES UN CAMP INDEPE, on molt dels seus CREADORS NO TENEN necesariamnt FORMACIO MUSICAL i work el so snse uns principis musicals. Principal precursor d l'art sonor es LUIGI RUSSOLO (1885-1947), k en 1913 publica "ART DEI RUMORI" OBRA K dnoa el señal d sortida al k despres s desenvolupara com a ART SONOR. L'art dels sorolls consist a donr valor al so com a materia no mmusical. dins dl Marc dls futuristes italians i dadaistes, art sonor atorga una atencio especial al soroll d makines i la paraula- xiulades, xiulets, vibracions, cruixits, sons, recitals...es a dir, el soroll fins a aket moment no es conceptualizaba com a musica. Ruidismo. russolo lo prefigura de las avantguardas i la music noise dels nostres dies. Marcel Duchamp(1887.1968). una de les fig clau d l'art en general pero tmb en ambit sonor. ANY 1913 Ducham compon Erratum Musical i La mariee mise au nu parelll es celibataries.--> akestes peçes tenen el merit d'haver introduit tecnques d composicio aleatoria. erratum es compon d 25notes apuntades en targetes k treu d'un barret a l'atza. 

la marie....-->seran unes pilotes numerades, a manera d bingo, k constituiran la base aleatoria k es basa la composicion sonora. No es necesari esmentr la repercusio d'aket joc en artistes i mov posteriors com JOHN CAGE i FLUXUS. Año 1916 Ducham fa una escultua sonora k podem igualment establir com precedent: "A bruit Secret"--> aket readymade d'un soroll secret consist en un escultura en form de cabdell k te un obj sonor en el seu interio. Ni tan sol ducham va descobrir quina era aquesta font muscial. L'objecte en questio va ser intro x seu representant en una llauna soldada. Nikolai Kulbin 1913 cre un nou tipos de muscia microtonal, buscan noves dissonancies i comb am l'abstraccio una tendecia simirlar a la feta x KANDINSKY. en la pintura i musica el ritme la composicio i armonia son parts imprescindibles. JOHN CAGE es un dels artistes k mereix una mencio especial fins al punt que es considerat com el pare de l'art sonor, tal com ho entenem avui en dia. obra mestra de john 4' 33" és la interpretació d'una partitura amb tres moviments de silenci. Composta en l'entorn creatiu de Black Mountain College l’any 1952, i va ser interpretada aquest mateix any en el Maverick Concert Hall de Nova York per David Tudor. introdueix la nocio del silenci en interpretacio. aquesta incorporacio fomenta l'atencio en l'escolta x part del expectador i engrandeix els micro esdeveniments snors k es produixen a la sala durant 4'33" k dura el concert. John Cage introductor escolta activa, influenciat pels enseñaments de les filos orientals propostes pel mestre Zen D.T Suzuki. EL SILENCI Amplia la produccio sonora i canvia focus d'atencio d musica occidental cap als son no intencionats. Akesta actitud esolta obra portes a corrents artistics experimentals k s'aniran desenvolupnt successivament durant tot s.XX. John cage. crea altres concept musica contemporanea i les arts plastikes en general. 1)fomentar una actitud experimental en l'accio artistica (need remarcar k experimetnacio CAGENA es actitud davan el desconegut) (experimentacio. desenvolupament dun proces el resultt final dl kual e desconegut i k com activtit artistica, tindra + importancia xl cami recorregut k x arriba a algun lloc) 2) inclusio dels procsos d l'atzar i l'aleatorietat en el proces de treball de l'artista. Treball molt infuit pels nous paradigmes com teoria del caos. 3)idea del so com un element performatiu, l'accio implicita en la majoria dels concerts de cage, prefiguren k posteriormnt sera les performance artistques, happening i art accio. anys 60 i 70 Mov Fluxusam artistes com NAM JUNE PAIK, YOKO ONO, MARSHAL MACLUHAN... desenvolupe un mov lligat a l'accio en el k img i el so forme part elemental en el desenvolupament de porject eristics PAISATGE SONOR:Capacitat perceptiva de oida d huma es imprescindible x relacio amb entorn i pensament productiu en kualsvol ambit. Percebre implica k ha d'existir un procesamnt de la info, operacion mentals, seleccio, comparacio i un sense fi d sol mentals mes. 3 dim si plantejm percepcio en el sentit del coneixemnt: la sensorial, la psicologica i la racional. aixo porta a considerar tres moments en l'acte de la percecio. la sensacio (reaccio fisica), el sentiment (reaccio afectiva), i coneixement (reaccio mental). El caracter social i cultural k tenen les nostrs percepcions sonores k constantmnt arriben als nostres sentits, fan k kualsevol info que es captada x observador acaba tenint una funcio personal sobre la manera d percebre. dins percepcio sensorial, l'auditiva es la que interve en captacio dels denomitnas PAISATGES SONORS o SOUNDCAPES, --> k son com "la veu" d'una societat, un paisatge o un medi ambien i k podriem def com el conj de sons del mitja percebut x l'oida humana. El sons k acompañen a un det paisatge tenn la seva propia identitat i son inseparables d'akesta circumstancia, akest lloc i akest moment. paisatge sonor ve det pel mitja (rural o urba) x l'hora del dia (mati, tarda, nit) i per situacio d l'observador (tombat, asegut..)si escoltem aigua d degota estarem evocant el paisatge sonor d'un bosc o zona rural; el so sirena transprten a kelcom ciutt actual. la sonoritat ambient antropogenica ens embolica x complet en l'actualita creant una segon natura e relacio amb el mitja sallvatge i snese 

conrea. el sons donen forma a l'ambien k es mon circumdant, la kual ens envolta i al que, en rigor, hauriem d dir cèrcol.// com diu Eugenio Trias l'ambient seria cercol dins del cual s'allotja un esser viu k l'habita. habitar fa reference a akesta relacio amb el cercol k act sobre l'habitant com a embolcall tant espacial com sonora. que implica habitar? implica habit, es a dir, costum, l'inercia x exelencai i es mes facil d trenca habits o la musica. Per aixo, es tan importnt x nosaltres observa espai on els sons s'acomode (gran o petit, allargat o voltant..); el lloc . des don se someten (si esta kiet o ajupitus)., AUDICIO S'efectua d manera autoamtica i gairebe exepta d'atnecio xl k els sons s'han convertit en un fet acustic excepcional i reservat a uns cert llocs i ocasions per tant reconquerir la complexitat i riquesa d l'escola. fernando palacios viure entre polucio sonora desgasta la sensibilitat auditiva,.... percepcio sonora y visual sovint pasa que auqestes dos s'asocien i no es diferencien amb facilitat. L'unica atencio k el nostre mon acidental desenvolupa en el seu comportament habitual es la uqe es refereix a la vista d 85 per 100. Murray Schafer; ens diu que els sons no poden conèixer-se de la mateixa manera que pot conèixer-se el que es veu visio es refleviva i analitica, coloca les coses l'una al costat de l'altra i les compara. ARISTOTIL la preferia com font principal de coneixement/ sonor es actiu i generatiu podriem di k els sons son verbs i com tota creacio no es comparable. ESCULTURA SONORA.Escultura com a procediment d creacio esta molt lligat al so. Des de la talla d pedra ( en la uqe a traves del so es poden detectar les vetes de tall), fins al terball amb elements com el metall (Coure, ferro, acer, etc.). El fet de colpejar, tallar i esculpir, està lligat al fet de generar so i dins d'aquest moviment ha sorgit l'escultura sonora com a moviment en el qual a més de la forma té la importància el so OBRES. 1) Escult sonores de baschet sala alargada fig. una parece una teta- otro grande que parece un jarron. INSTALACIO SONORA: obres 1) one million years, on kawara 1969 dos personas dentro una caja de cristal/ 2) Ryoji ikeda gente en sala oscura con suelo blacno negro/ 3) nicolai carsten una estufa i delante un plato/ 4) Ferran Lega. Hab con 4 maderas unos cables 8 k caen hacia abajo i alfinal ha luz.