Història de la Fotografia, el Cinema i el Modernisme

Història de la Fotografia

Inicis de la Fotografia

• Segle XV.
• Generó una evolució: La pintura va ser afectada perquè es va posar a la defensiva, ja que la fotografia intentava copiar la realitat el més fidelment possible, per la qual cosa era competència.
• Generó un replantejament del que era l'art: fins a aquest moment, la idea d'obra era única, però amb l'entrada d'aquest invent, es creava l'oportunitat d'obtenir tantes còpies com fossin necessàries, generant així una nova perspectiva.

Dissenys de la Fotografia

• La càmera obscura: És una caixa hermèticament tancada en la qual entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior a través d'un petit forat que hi ha a la paret. El forat funciona com una lent convergent i projecta a la paret oposada una imatge de l'exterior invertida vertical i horitzontalment.
• La càmera estenopeica: és bàsicament una càmera obscura, que té una única entrada de llum. Càmera fosca amb un material fotosensible al final.
• Estenop: Forat
• L'ús de lents o jocs d'elles com a objectiu va convertir definitivament la càmera obscura en càmera fotogràfica.
• La llanterna màgica: Bàsicament és una càmera obscura, però a dins hi havia un focus de llum, i hi havia unes lents que permetien projectar les imatges fixades en els cristalls. Aquests cristalls es col·locaven en un suport corredís, per anar passant els dibuixos pintats en ell. Aquestes imatges s'il·luminaven amb una làmpada d'oli i perquè el fum pogués tenir sortida es va posar una xemeneia.

Se li va posar aquest nom perquè la gent no sabia com passava i pensaven que era màgia.

Existència de la Fotografia

• La llum.
• La càmera obscura.
• Superfície fotosensible on es poden reflectir les imatges i la possibilitat de fixar-les.
• La Heliografia: Inventat per Niépce el 1822. Va fer les primeres fotografies permanents, i eren de la natura. Trigava 8 hores per fer una foto, tenia només una còpia única no es podien fer més → dècada del 20
• El daguerrotip: primer procediment fotogràfic oficial de 1839. Desenvolupat per Daguerre. Passa d'hores a minuts i és còpia única (procediment més ràpid) → dècada del 30. Fa la foto amb un positiu directe (no existeix negatiu).
• El calotip: Mètode fotogràfic, creat per William Fox Talbot, el 1842. → dècada del 40

Exposició de 30 segons. I es pot copiar tants cops com vulguis

Procediment proper a la fotografia d'avui dia perquè és imatge en negatiu

• Tricomania: 1861 primera fotografia a color mitjançant el procediment additiu de color. Qualsevol color es podia obtenir barrejant llums dels tres colors primaris (vermell, verd i blau) en diferents proporcions.
• Pel·lícula en rotllo (rodet fotogràfic): 1889 va realitzar la primera pel·lícula flexible i transparent en forma de tires de nitrat de cel·lulosa. Inventada per George Eastman.
• Fotografia: tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.

La Fotografia i l'Art

En arribar la fotografia, molts pintors no van acceptar la fotografia com a art, ja que van sentir que era una amenaça cap al seu treball i la van boicotejar, ells volien que la fotografia recordés a les pintures per no quedar en l'oblit sense ser reemplaçats.

La introducció de la fotografia a finals del segle XIX i principis del segle XX va marcar un punt d'inflexió significatiu en el món de l'art, especialment en la pintura, generant una sèrie de repercussions que van canviar la forma en què els artistes veien i exploraven la seva pròpia creació.

• Desafiament de la representació realista de la pintura: Abans de l'inici de la fotografia, la pintura era el mitjà dominant per representar la realitat. Els artistes s'esforçaven per crear imatges realistes mitjançant tècniques com la perspectiva, el color o la llum. A partir d'aquest moment, la càmera fa la mateixa funció però d'una forma més ràpida.
• Expansió de la creativitat i l'experimentació: Representació realista, molts artistes van buscar nous camins i van explorar formes d'expressió més creatives i abstractes. Va generar el moviment: impressionista, postimpressionista i cubista. Aquests moviments van buscar representar la realitat de forma diferent, capturant la llum, l'atmosfera i les emocions de les escenes.
• Confrontació amb la legitimitat de la fotografia com a art: Molts artistes veuen la fotografia com una amenaça cap a la pintura, ja que aconsegueix captar la realitat fins i tot superant les capacitats de la pintura. Va generar una resistència inicial de la comunitat artística, alguns argumenten que la fotografia és una simple reproducció mecànica i que no arribaven al mateix nivell d'expressió i creativitat que les pintures
• Exploració de nous enfocaments artístics: Alguns artistes van seguir abraçant la pintura i van aprofitar la fotografia per combinar fotografia i pintura buscant nous enfocaments i diferents formes d'expressió. Aquesta col·laboració va donar lloc a moviments com el Pictorialisme.
• Canvi en la percepció del temps i espai: La fotografia va introduir la captura instantània de la realitat. Això va obrir diferents estils com ara el cubisme, on els objectes es presenten des de diferents perspectives en un sol pla.

Història del Cinema

Inicis del Cinema

Possible a partir del desenvolupament de la fotografia + captar el moviment (veiem una successió ràpida d'imatges, no les percebem de forma individualitzada sinó com una seqüència contínua)

PERSISTÈNCIA DE LA VISIÓ O DE LA RETINA: L'ull humà és capaç de veure moviment en imatges fixes → velocitat mínima de 14 imatges per segon.

Van destacar Eadweard MUYBRIDGE i Étienne-Jules MAREY, que van aconseguir obtenir fotografies detallades del moviment d'animals i persones.

Eadweard MUYBRIDGE: va inventar la cronofotografia

Cronofotografia: Descripció del moviment amb imatges successives

MAREY: pistola cronofotogràfica

Pistola cronofotogràfica: pot fer 12 fotografies per segon + els marcs s'enregistren en el mateix quadre

EDISON → crea el kinetògraf

Kinetògraf: APARELL que permet un visionat individual d'imatges a una velocitat de 40-46 fotogrames per segon.

LUMIÈRE → crea el cinematògraf,

Cinematògraf: càmera + sistema de projecció en pantalla d'una pel·lícula a 16 fotogrames per segon.

El Modernisme

Context Històric i Artístic

El Cabaret

Taverna que es va popularitzar a la fi del segle XIX → S'anomenava així als restaurants que oferien espectacles de música, ball i molta acció.

Decoració: fosca, amb llum tènue i un ambient íntim i misteriós.

Sorgeix en reacció contra les normes socials i la moralitat convencional.

Ràpid creixement de les ciutats + l'augment de la vida nocturna → cabarets van oferir una plataforma per a l'expressió artística i la crítica social. (LLIBERTAT per explorar)

Espai on els gèneres i les sexualitats es van qüestionar obertament, creant un diàleg vibrant entre l'art i la societat.

El Circ

Forma d'entreteniment teatral destinada, generalment, a un públic infantil i juvenil, i alhora el nom de l'espai on aquest espectacle té lloc. Es tracta d'una forma d'art itinerant, de molt antic origen, que presenta al públic una varietat d'actes i personatges cridaners, diferents.

Expressió artística desenvolupada en un món en constant canvi. A mesura que la revolució industrial avançava, la mobilitat es va fer possible → va permetre als circs itinerants portar l'espectacle directament a les comunitats

La Moda

Altament influïda pel canvi social i econòmic del segle XIX.

Producció industrial de roba = moda accessible per a un espectre més ampli de la societat.

Canvis en les tendències i els estils, així com en la manera en què les persones es relacionaven amb la vestimenta com a expressió personal i identitat social.

El Còmic

Sorgeix com a resposta a la demanda d'entreteniment visual i narratiu a través de la imatge impresa. Amb l'aparició de la litografia i la tecnologia d'impressió, es va permetre la creació de publicacions populars i accessibles.

El Cartell Publicitari

Segle XIX → grans ciutats transformen la seva configuració urbanística mitjançant l'obertura d'espais més grans. Aquesta disponibilitat d'espais i la possibilitat d'arribar a moltes persones va fer que florís la publicitat a les places i als carrers principals de les ciutats. Es volia donar a conèixer els productes als vianants.

Producció de cartells també va viure un moment fonamental gràcies a la litografia

Litografia: tècnica de reproducció dels cartells mitjançant impressió.

Jules CHÉRET

Pintor, litògraf i cartellista francès

Pare del cartell publicitari → va començar a imprimir cartells Litogràfics en color.

Amb Cheret es comença a entendre el cartell com un nou llenguatge en el qual es transmeten missatges i idees de manera senzilla i directa, creant vincles amb els espectadors.

Tipologia de dona creada per ell → jove, hi sortia ballant, rient, desbordant de felicitat i gaudint de la vida

El Modernisme (referents històrics)

Últims anys segle XIX

• Aparició de potències econòmiques no europees com els Estats Units i el Japó. Diversos conflictes de caire important com la pèrdua de Cuba d'Espanya.
• Segona Revolució Industrial que va suposar l'auge de la burgesia i la consolidació de l'obrerisme.
• Europa → gran conflictivitat social com per exemple les lluites obreres a Catalunya, que era el centre motor de la indústria espanyola, sobretot del tèxtil.
• Barcelona → centre de les primeres migracions del camp a la ciutat i alhora els emigrants de les Amèriques retornaven enriquits, els anomenats "indianos". Aquests últims foren el motor d'una revolució burgesa que influí en l'arquitectura i les arts decoratives del Modernisme.
• Panorama polític a Europa → regnat d'Alfons XII a Espanya; dels Savoia a Itàlia; de la reina Victòria a Regne Unit; el del ja anomenat kàiser Guillem II a Alemanya i la Tercera República a França.

Evolució artística

Unió entre indústria i art que va generar un estil nou → la urbanització d'algunes ciutats europees (consistia en la adaptació de l'arquitectura a la trama urbana i la presa d'importància de les arts decoratives)

Dins l'evolució de les arts decoratives industrials i modernistes cal destacar les Exposicions Universals celebrades a Barcelona l'any 1888, París l'any 1900 i L'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de 1902 a Torí.

El Modernisme: Característiques i Influències

Durant el canvi de segle sorgeix a Europa el Modernisme.

És un moviment reclamat per la burgesia i l'aristocràcia ja que volen formes més refinades que les de la producció industrial. El modernisme va proposar tipologies decorativistes inspirades en la natura, que reaccionaven contra l'historicisme acadèmic que havia dominat l'art del segle XIX. A més a més, tenia caràcter d'integració de les diferents arts i de reivindicació del treball artesà. El Modernisme europeu va rebre diferents noms, com ara Art Nouveau (França)

Característica comuna → trencar definitivament amb la tradició i aprofitar els avantatges que oferien la tecnologia i la indústria del moment.

El Modernisme es va manifestar inicialment en l'artesania, amb l'ús de línies serpentejants i de motius florals i geomètrics. Aquesta mateixa idea va passar posteriorment a l'arquitectura, on l'edifici va deixar de ser concebut com un bloc tancat format per plans i arestes, i es va cedir a la preferència de les superfícies corbes amb línies sinuoses i ondulades; amb grans obertures i espais buits; miradors i balconades que es despreocupen de la simetria; i la incorporació de motius decoratius a base de materials de color (ceràmica, vidre, etc.), ferros forjats i fustes retallades amb formes que evoquen la naturalesa orgànica.

Es va produir simultàniament un altre Modernisme més geomètric, de volums prismàtics perfectament definits que es juxtaposen, se superposen o es combinen amb un sentit modular per Europa

Hi ha dos modernismes al mateix temps, només que un més geomètric que l'altre

Època dominada per la Revolució Industrial → es va produir una revalorització del treball artesà influït pel moviment Arts&Crafts

Característiques del Modernisme

• Totalitat del disseny: fusió entre l'art i la quotidianitat. Construcció d'un entorn que fluís en harmonia estilística, abastant totes les esferes de la vida diària, des de la configuració arquitectònica i els estris fins als detalls més diminuts.
• Innovació en materials i tècniques: exploració en termes de materials i tècniques que van sorgir de la revolució industrial. Això va donar pas a la introducció d'una àmplia gamma de materials fins llavors poc convencionals en l'àmbit artístic (vidre, ferro forjat, ceràmica …
• Influència en diversos camps: impacte en l'arquitectura (edificis decorats i elements florals en el seu disseny), la moda i la joieria
• Inspiració en la natura: elements d'origen natural, però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central
• Ús de la línia corbada i l'asimetria: Tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració
• Forta tendència a l'ús d'imatges femenines: Les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes → TENDEIX A LA SENSUALITAT

El Moble Modernista

La necessitat creativa de conformar un estil per a la vida moderna i l’interès de superar els historicismes, van generar noves direccions en el disseny de mobiliari i en les arts decoratives. S'optà per l'ús de la llibertat i l'originalitat en els processos, l'explotació de la creativitat sense complexos i el dinamisme.

Podem establir alguns aspectes generals comuns del mobiliari modernista que, a més, es troben en tota mena d'expressió artística i que es van desenvolupar des de la darreria de la dècada del 1880 fins a la Primera Guerra Mundial:

1. Predilecció per l'estètica organicista que trenca amb l'estricta simetria acadèmica.
2. La corba forma part de les estructures i no es presenta exclusivament com a element ornamental.
3. Sobre les línies sinuoses s'acostuma a disposar un repertori vegetal i animal.

A més, alguns mobles són fruit de treballs minuciosos de marqueteria, emprant tècniques modernes d'artesania. Aquest plantejament procedia del moviment Arts&Crafs.

Pel que fa als materials, la fusta n'és la més utilitzada en la fabricació del mobiliari, també es potencia la seva barreja entre les nobles i altres de caràcter exòtic. D'altra banda, s'utilitzava el ferro forjat per a la creació d'ornaments d'interiors i exteriors, utilitzant processos artesans.

L'Art Nouveau

Els dissenyadors adscrits a aquest moviment van insistir en la idea que les estructures havien de ser els principals elements ornamentals dels mobles, seguint els models de la natura. La intenció era aconseguir un tot molt més unitari, evitant la dissociació entre estructura i ornament.

En l'Art Nouveau hi destacà l'anomenada École de Nancy, fundada l'any 1901 i es componia per un grup de creadors de diverses disciplines: artesans, vitrallers, dissenyadors, etc. Van produir gran quantitat de mobiliari de bona factura, habitualment artesana i amb tècniques perfeccionades, que va impulsar la nova estètica de la natura i la corba.

D'altra banda, a París, Héctor GUIMARD, Georges DE FEURE i Víctor HORTA van perfeccionar el disseny i les tècniques en la fabricació de mobles de fusta, que es caracteritzaven per un estil que exagerava forçadament la sinuositat de les corbes.

Modernisme a Catalunya

Les arts decoratives i el mobiliari van esdevenir les principals produccions difusores del gust modernista a Catalunya, fins i tot més que l'arquitectura. El mobiliari va contemplar una producció, fins aleshores insòlita gràcies als elements seriats i a les tècniques d'artesania que es van recuperar i que van assolir una gran mestria.

Paviment hidràulic de rajola petita per formar pseudo-teseles. Casa Burés (Barcelona).

Van sorgir figures com Gaspar HOMAR i Joan BUSQUETS que treballaven en la producció d'objectes per a nous interiors, amb estretes col·laboracions de dibuixants com Sebastià JUNYENT

La Moda Modernista

L'home d'aquesta època vestia més sòbriament. El vestit masculí integrava: jaqueta llarga amb coll i solapa, armilla, pantalons estrets i camisa de color blanc, que solia ser de coll alt i molt emmidonat. Com a complements portaven corbata, barret, guants de cuir i bastó.

No és fins al 1907 que la dona s'allibera dels cossets de manera definitiva, gràcies al dissenyador Paul POIRET que va eliminar la cotilla i la va substituir pels vestits d'estil imperi (cenyits sota el bust), amb teles més fresques i més lleugeres. D'aquesta manera es va aconseguir accentuar la funcionalitat del vestit: cobrir el cos i no modelar-lo.