Història i fonaments de la televisió i la publicitat

Televisió

• TV: sistema de telecomunicació per l'emissió i la recepció de sons i d'imatges a distància.

• Avenços científics:

  • Fotoelectricitat: capacitat d'alguns cossos per transformar l'energia elèctrica en energia lluminosa.

  • Processos d'anàlisi capaços de descompondre una fotografia en línies i punts clars i foscos, i restituir-la a la forma original.

  • Avenços en la manipulació dels electrons, que farien possible repetir aquest procés de descomposició i restitució d'imatges a 25 vegades per segon.

Televisió electrònica

• Televisió electrònica als EUA: model de tubs de raigs catòdics.

• 1895: S. Thomson implementa el tub de raigs catòdics, però no es va poder integrar a causa de les diferències tecnològiques fins al s. XX; perdura fins als primers anys del s. XXI.

• 1911: primera imatge sobre un tub de raigs catòdics (ratlles blanques sobre un fons negre).

• Exploració d'una imatge: descomposició en fotogrames (frames) i després en línies, llegint cada quadre.

• 1928: primeres imatges en color, gràcies als experiments de Baird → les televisions han de ser compatibles amb emissions monocromes.

Televisió 3D i experiments

• 10 d'agost de 1928: primera demostració de TV 3D per Baird. La TV 3D va fracassar. (2010)

• Baird: pioner en una gran varietat de sistemes de televisió en 3D fent servir el tub electro-mecànic i de raigs catòdics. El primer televisor 3D va ser produït el 1935.

Desenvolupament comercial i massificació

Millores tècniques i augment potencial d'espectadors → gran fenomen 1950-1960 → primeres emissions regulars i augment del nombre global de receptors.

• Aparell d'explotació comercial → reglamentacions per intentar limitar els marges de maniobra.

• Als mitjans del s. XX els països desenvolupen sistemes de televisió nacionals i privats. Enregistraments de senyals de vídeo i àudio, programes per ser emesos posteriorment.

• Finals dels anys 50: s'inventen les càmeres amb òptiques que permeten augmentar la producció.

• Anys 60: apareix el zoom i es desenvolupen magnetòscops més petits que permeten enregistrar notícies al camp → neixen els equips periodístics electrònics (ENG).

• Televisió analògica: és capturada per mitjà de càmeres que capturen. El cable garanteix l'arribada en estat òptim del senyal sense interferències; requereix una instal·lació costosa i un centre que realitza els senyals.

Televisió digital i formats

• Televisió Digital Terrestre (TDT): sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge i el so a través de les ones terrestres. S'utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la TV terrestre convencional. L'emissió arriba al televisor a través d'un decodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat. Permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l'amplada de banda, millor qualitat de senyal i la possibilitat d'accedir a serveis digitals addicionals.

• Alta definició (HD): capacitat de reproducció d'imatges en alta definició. Arriben dos formats per a la TV: D2 Mac i HD Mac.

L'amplada de banda que necessitaven per emetre el senyal era molt més gran de la que permetien els canals de TV convencional.

• Ara som al 4K (≈4000 píxels) UHD.

• 2018: primer canal demo en 8K.

• Televisió per Internet o en línia: distribució digital de continguts de televisió a través d'Internet mitjançant tecnologia de streaming de vídeo.

• Smart TV: aparell de TV que compta amb un sistema operatiu integrat.

• IPTV: estàndard tecnològic de TV per Internet per a ús de radiodifusió televisiva.

• A la UE i en parts d'Amèrica la televisió és un servei públic i té monopoli de la seva gestió i producció per part de l'estat o de les institucions educatives. Als EUA és gestionada per empreses privades.

Publicitat i diaris/web

• 70–80% dels ingressos provenen de la publicitat.

• La publicitat pagava part del cost de la impressió i distribució dels diaris → reducció dels preus dels diaris.

• 1833: The Sun, primer diari a tenir publicitat cobrada.

• La publicitat dels diaris en països amb Internet decau perquè la publicitat s'ha passat a Internet.

• 2010: publireportatge — oposat als editorials; anuncien nous productes, amb un to que s'acosta al d'una nota de premsa.

Publicitat i comunicació

• La publicitat arriba a les nostres vides a través de diaris, ràdio, televisió, tanques publicitàries, propaganda de mà, Internet…

• La publicitat és una forma de comunicació dins del procés de comercialització de productes i serveis. La seva finalitat bàsica és persuadir.

Imatge i paraula del missatge publicitari

• Director d'art: imatges i suport gràfic.

• Redactor (copy): part escrita.

• Eslògan: frase concisa, eloqüent i impactant que resumeix la campanya.

Elements de la publicitat

• Cos: part que explica les característiques (qualitats i beneficis) del producte o servei, tot i que no sempre apareix.

• Disseny: imatges i recursos gràfics que conté.

• Logotip: dibuix que facilita la identificació de la marca i el seu nom; també permet diferenciar-la de la competència.

• Marca: té gran importància per mantenir i destacar un producte en el mercat. Ha de permetre associar el producte que representa, ser fàcil de pronunciar i recordar, i registrar-se per tal de ser exclusiva.

Components creatius

• Text publicitari: pot ser explicatiu, descriptiu o argumentatiu dins d'una narració.

• Disseny: busca les imatges i la tipografia més adequades per cridar l'atenció del receptor.

• Color: utilitzat per influir en el receptor, ja que es pot associar a una idea o sensació.

• Música: pot ajudar a vendre, emocionar o quedar-se al cap per ser recordada.

Llengua de la publicitat

• Correcta.

• Objectiva.

• Lògica i coherència interna.

• Formal: nivell mitjà de formalitat.

• Directa: entenedora per al receptor (vocabulari general i senzill, sense excessos).

• Actual: ha de demostrar que està al dia i actualitzada.

• Democràtica: sense discriminacions, no sexista.

• Econòmica: informació necessària, clara i concisa.

Estratègies publicitàries

• Època medieval: pregoner.

• S. XIX: la industrialització permet fabricar grans quantitats de productes → la publicitat apareix als diaris.

• S. XX: la publicitat s'integra en el màrqueting i continua evolucionant segons els gustos de la societat.

• Cartellisme artístic molt important a Catalunya.

• Anys enrere els anuncis informaven sobre els beneficis i volien convèncer el públic amb arguments racionals (denotació objectiva). Ara, amb la gran varietat de productes, els anuncis han de ser originals i subtils.

• Estratègia de posicionament: acostar-se a la psicologia del consumidor i associar el producte a un tipus de comportament i estil de vida. Lectura connotativa (interpretació subjectiva).

Publicitat i valors

• Crea pautes de conducta.

• La publicitat crea i mostra tòpics (ex.: dona a la cuina, mare i esposa ideal).

Comunicació publicitària

• La publicitat és una forma de comunicació massiva.

• Esquema comunicatiu: la resposta esperada és que el receptor compri un producte. Emissor: empresa; Missatge: anunci o campanya publicitària; Canal: mitjà de comunicació; Receptor: públic al qual s'adreça; Codi: text o imatge.

• Funció del llenguatge: convèncer, seduir i atraure el receptor.

• Funció poètica: forma del missatge. Ús de figures retòriques.

Anàlisi formal

La imatge:

• Colors: simbologia determinada.

• Imatge simbòlica: persona que acompanya el producte a l'anunci i encarna les virtuts que té o vol tenir el producte.

El text: eslògan; recursos estilístics: personificació, comparacions, rimes, preguntes retòriques, imperatius, onomatopeies, hipèrboles; logotip.

Estructura narrativa: 1. Narració. 2. Quadre final: eslògan, logotip i producte.

Plantejament i tècniques creatives

Plantejament: problema-solució, demostració, fragment de vida, testimoni d'autoritat, gags (història còmica que crida l'atenció), imatges o històries sorprenents.

Beneficis del producte

El que promet l'anunci: el que ens donarà el producte si el comprem → amb argumentació.

• Beneficis racionals: millor preu, més eficàcia, millor gust.

• Beneficis emocionals: els que es dirigeixen a allò més íntim de l'individu. Són més emocionals aquells anuncis que no poden mostrar el producte per la televisió (ex.: perfums o productes amb competència). No menteixen perquè van més enllà de la lògica; també poden influir en la percepció del preu.

Emplaçament del producte

Consisteix a col·locar la marca o el producte en alguna pel·lícula, sèrie o programa de televisió. Aquest tipus d'emplaçament és legal. El preu per col·locar l'anunci depèn dels segons que hi apareix; els diners serviran per pagar part del cost de la pel·lícula o sèrie.