Història i Fonaments de la Psicologia: De l'Antiguitat a la Ciència

Definició de Psicologia: Estudi i Abast

La psicologia és l'estudi científic de la conducta i els processos mentals. Analitza com els éssers humans pensen, senten i aprenen per adaptar-se al seu ambient. Tracta de comprendre per què els humans es comporten com ho fan, abordant temes que comprenen des de la fisiologia del cervell fins a la socialització humana, i des de processos cognitius fins a problemes clínics.

Fonts de la Psicologia: Arrels i Objectes d'Estudi

Les arrels de la psicologia es troben en la filosofia, la fisiologia i la metodologia científica. Al llarg de la història, ha tingut diversos objectes d'estudi, com l'ànima, la ment i la conducta.

• Etimologia: Psicologia (grec) – Psi = psyché (ànima); logia = logos (estudi).

Antecedents Filosòfics de la Psicologia

Plató: El Creador de la Psicologia Racional

Plató és considerat el creador de la psicologia racional. Va proposar un concepte dualista de la naturalesa humana: l'home estava compost d'ànima (d'origen diví) i de cos (considerat un càstig o presó).

A la seva obra La República, va establir una divisió tripartita de l'ànima:

• L'ànima racional: Situada al cervell, dirigeix les funcions superiors de l'ésser humà (pensar i raonar). És immortal.
• L'ànima irascible: Situada al tòrax, és inseparable del cos i mortal.
• L'ànima concupiscible: Situada a l'abdomen, és la font dels desitjos i també mortal.

Aristòtil: La Sistematització de l'Ànima

Aristòtil va sistematitzar l'estudi de l'ànima. Per a ell, psyché era el principi biològic, i l'ànima el principi de la vida, una propietat essencial de l'ésser viu. Va distingir tres tipus d'ànima:

• Ànima vegetativa: Present en plantes, animals i humans. Funcions: nutrició, creixement, reproducció.
• Ànima sensitiva: Present en animals i humans. Funcions: apetit, coneixement (sentits), locomoció.
• Ànima racional: Exclusiva dels humans. Funcions: entendre, voluntat, llibertat.

El Món Medieval: L'Ànima Independent

Durant el Món Medieval, l'ànima es va concebre com una realitat independent i immortal.

Descartes: Dualisme Ment-Cos i Actes Humans

Descartes va proposar una divisió dels actes humans:

• Actes voluntaris: Dirigits per la ment, fruit de la reflexió i la decisió. Són específics dels humans i estan associats a la ment.
• Actes involuntaris: Automatismes o mecanismes, reaccions immediates a estímuls externs. Són propis dels animals i estan associats al cos.

Els actes reflexos són reaccions automàtiques i involuntàries a estímuls externs. Els estímuls de l'ambient són detectats per òrgans sensorials i transmesos al cervell per mitjà dels nervis.

Segons Descartes, la ment i el cos estan connectats per mitjà de la glàndula pineal, on interactuen allò físic i mental. La ment podria fer actes voluntaris i ser conscient dels involuntaris.

Va descriure el dualisme ment-cos i el seu mètode d'anàlisi és la introspecció. Això va donar lloc a dues tradicions en la psicologia:

• Tradició mentalista: Estudia allò mental i inobservable mitjançant la introspecció.
• Tradició fisiologista: Estudia a través de l'observació dels actes involuntaris.

L'Emergència de la Psicologia Científica

Els científics i fisiòlegs van començar a investigar els reflexos mitjançant l'observació i l'experimentació, introduint dos mètodes diferents en l'obtenció de dades psicològiques:

Impacte de la Teoria de l'Evolució

Charles Darwin, amb la seva teoria de l'evolució, va demostrar que les espècies animals són variables. Va crear el pont per salvar l'abisme existent entre l'animal i l'home, i va relacionar el comportament humà amb l'evolució dels organismes.

Primeres Teories Científiques

A finals del segle XIX, els pioners de la psicologia científica van desenvolupar un saber independent de la filosofia, marcant el naixement de la psicologia com a ciència.