Història de la Filosofia: De Mesopotàmia als Presocràtics

Albors a Mesopotàmia i Orient

Reflexió sobre la condició humana

Apareix al 2600 aC a la civilització Sumèria a Mesopotàmia. El Poema de Gilgameix va iniciar la literatura i va causar la primera reflexió sobre la condició humana, la recerca de la immortalitat i l'acceptació de la mort.

Primer intent d'ordenació social

Apareix a Babilònia l'any 1700 aC per Hammurabi. Això va causar el primer intent d'ordenació social i, en l'àmbit de la justícia, els malfactors havien de ser jutjats i castigats per la societat i no per la víctima i la seva família.

El naixement de grans religions

Apareix a l'Índia entre els anys 1650-600 aC a la civilització Indoària, en els pobles d'arrels indoeuropees. Van aparèixer els textos sagrats dels Upanixad al s. IX aC. Els seus pensaments eren que els humans tenen un destí i participen en reencarnacions, i que el jo allibera aquest cercle (mokxa) quan s'identifica amb l'univers.

Origen dels mites grecs

Civilitzacions minoica i micènica, les més antigues de la nostra cultura, que responien a les preguntes filosòfiques.

Els minoics

Van néixer a Creta, a Cnossos, als anys 2500-1450 aC. Creien en una cultura naturalista amb pintures que representaven festes i jardins. La divinitat principal era la deessa-mare, deessa de la fertilitat.

Els micènics

Als anys 2000 aC, les tribus indoeuropees van envair Grècia, incorporant la cultura minoica, però seguint les seves pròpies cultures, com la seva llengua. Aquesta cultura es va desenvolupar des del 1500 fins al 1150 aC a Micenes. En unir-se dues religions, va causar conflictes, ja que es va passar d'una mitologia on tot era el culte a la deessa-mare a un nou model de vida basat en l'home guerrer.

Als anys 1200 aC es va produir una invasió dels Doris, i els supervivents van fugir a Jònia. És en aquesta època que Homer va escriure la Ilíada i l'Odissea, obres que descriuen el passat gloriós. En aquestes obres es mostren els ideals aristocràtics dels micènics. L'aristòcrata persegueix l'excel·lència, l'areté, i és un guerrer noble i fort.

Explicació racional de la natura

Els Presocràtics, al s. VI aC, van ser els primers pensadors que van qüestionar les explicacions mítiques. El que feien era buscar si darrere de tantes coses era possible trobar una realitat immutable.

Primer bressol: l’escola de Milet

Es diu que amb Tales de Milet es va iniciar la filosofia. Els seus seguidors, Anaximandre i Anaxímenes, volien donar explicacions racionals de la realitat que en el passat els semblava mítica. Aquest fet l'anomenem el pas del mite al logos, amb la qual cosa es pot explicar racionalment la realitat. Els milesis cercaven l’arkhé (principi immutable) de la physis (natura).

• Tales: deia que tot tenia en comú l'aigua.
• Anaximandre: deia que hi havia una matèria de la qual provenien totes les coses, l'apeiron (il·limitat).
• Anaxímenes: deia que l'arkhé era l'aire que amb condensació generava terra, foc, aigua...

Segon bressol: els pitagòrics

Al s. VI aC a la Magna Grècia, els Pitagòrics, nascuts a Jònia, van fugir i es van traslladar al Sud d'Itàlia, on van fundar una comunitat filosòfica de caire religiós amb l'objectiu de purificar l'ànima. Els Pitagòrics van investigar la forma del cosmos, i van trobar que si un fenomen físic es podia reduir a una proporció numèrica, era possible reduir totes les coses del món als nombres.

Heràclit d’Efes (s. VI-V aC)

Un aristòcrata, d'estil difícil i obscur. Panta rei = tot flueix. Defensava l'existència d'un canvi permanent de les coses, ja que segons ell no hi havia res estable. Segons ell, el canvi era produït per la lluita entre contraris.

Parmènides d'Elea (s. V aC)

Ciutadà d'Elea, Magna Grècia, feia lleis per a la seva ciutat. Va escriure un poema on afirma la immutabilitat de les coses, ja que segons ell el canvi era una aparença inexistent.

Intents de conciliació: els pluralistes

Els pluralistes són els pensadors que volien reconciliar les postures d'Heràclit i Parmènides. Aquests acceptaven d'Heràclit el fet que la Physis és un procés de canvi i de Parmènides que del no-res no podia sorgir l'ésser. Les solucions que donaven eren admetre que hi havia molts arkhés materials i que els canvis eren produïts per la combinació d'elements múltiples.

Empèdocles (s. V aC)

Va néixer a Agrigent, Sicília. Afirmava l'existència de quatre elements materials: l'aigua, l'aire, la terra i el foc. Aquests elements són eterns però estan sotmesos a dues forces: l'Amor i l'Odi, que els fan combinar entre si, donant lloc a tot el que existeix.

Anaxàgores (s. V aC)

Va néixer a Clazòmenes, Jònia, però va emigrar a Atenes, on va començar a filosofar i va pertànyer al cercle de Pèricles. Per a ell, no només existien 4 elements, sinó moltíssims més, que anomenava spérmata. Aquests es combinaven i s'ordenaven segons un principi anomenat Nous (Intel·ligència).

Leucip (s. V aC) i Demòcrit (s. V – IV aC)

Són coneguts com a atomistes. De Leucip no sabem gran cosa, però Demòcrit és considerat el continuador de Leucip. Els atomistes defensaven que les coses estaven formades per una infinitat d'objectes invisibles anomenats àtoms, que es mouen lliurement a l'atzar. El sistema de Demòcrit era acceptar el no-res (el buit), ja que és on es mouen lliurement els àtoms.

Els sofistes, mestres de la democràcia

Van aparèixer a la segona meitat del s. V aC a Atenes. La seva preocupació filosòfica era l'ésser humà. Els sofistes educaven els joves que estaven interessats en la vida política, i els ensenyaven habilitats necessàries, com l'art de parlar en públic i guanyar discussions. Es consideraven mestres que garantien l'èxit polític. Els sofistes són escèptics, ja que pensaven que no es podia tenir un coneixement segur.