Història de la Filosofia Grega Antiga: De Tales a Plató

La Filosofia Grega Antiga: Del Mite al Logos

La filosofia s'inicia al segle VI a.C. a Grècia, un període conegut com el pas del mite al logos. Aquest canvi representa la transició de respostes imaginatives i arbitràries a respostes abstractes i racionals que obeeixen a una necessitat lògica.

Els Presocràtics i la Recerca de l'Arkhé

Els presocràtics van ser els primers a preguntar-se sobre la natura (physis), incloent-hi la nostra pròpia vida. Buscaven la recerca racional d'un principi únic (arkhé) del qual tot sorgeix:

• Per Tales de Milet, l'arkhé és l'aigua.
• Per Anaximandre, l'arkhé és l'indeterminat (ápeiron).
• Per Anaxímenes, l'arkhé és l'aire.

Pitàgores: Matemàtiques i Purificació de l'Ànima

Pitàgores va ser el primer a declarar-se filòsof i purificador de l'ànima. Va centrar la seva recerca en l'estructura o forma del cosmos, que considerava essencialment matemàtica.

Heràclit i Parmènides: Canvi vs. Permanència

Heràclit i Parmènides són considerats els fundadors de dues visions arquetípiques del món:

• Heràclit pensava que tot està en procés de canvi "Tot fluei").
• Parmènides afirmava que els canvis visibles són una aparença que amaga una permanència més profunda. Assumia que, si els sentits ens diuen una cosa i la raó una altra, la raó és més fiable.

Els Sofistes: Relativisme i Èmfasi en l'Ésser Humà

Els Sofistes van aparèixer al segle V a.C. i es van començar a preocupar per qüestions que afecten l'ésser humà de manera més directa. Van ser els impulsors de la capacitat política i es guanyaven la vida exercint de professors.

Una altra preocupació dels sofistes fou la determinació del caràcter natural o convencional de les creences i costums. Per exemple, afirmaven que l'excel·lència (areté) no és res que es posseeixi per naturalesa (com defensaven els aristòcrates), sinó que és a l'abast de tothom per mitjà de l'educació.

Sòcrates (s. IV a.C.): Ètica, Diàleg i Intel·lectualisme Moral

Sòcrates va ser crític i polemitzador perquè rebutjava tant l'escepticisme com el relativisme sofista. El mètode socràtic és l'art del diàleg (la maièutica).

El Mètode Socràtic: Ironia i Contradicció

En aquest procés, Sòcrates utilitzava la ironia i la contradicció. L'objectiu d'utilitzar aquestes eines era fer preguntes a fi de conduir l'altre a contradiccions lògiques.

La revolució ètica que va originar rau en el fet de donar la darrera paraula de la moralitat no pas a l'opinió pública, sinó a la pròpia consciència. Per a ell, la raó és la font i el fonament de l'Ètica (només qui raona pot ser bo). L'intel·lectualisme moral és la teoria que considera la base de la moralitat en el coneixement.

Plató: La Teoria de les Idees i la Metafísica

Plató pren de Sòcrates l'essència de les coses i la idea de la dialèctica com a mètode de la filosofia. També creu en l'herència pitagòrica, és a dir, la creença en la immortalitat i transmigració de l'ànima, i l'explicació del món a partir d'entitats matemàtiques. Coincideix amb Heràclit en la idea del canvi, i amb la permanència de Parmènides. I els correlaciona amb la divisió de la realitat en dos mons:

La Divisió de la Realitat (Dualisme Platònic)

1. Món Intel·ligible (Món de les Idees): El món perfecte, immutable i immaterial.
2. Món Sensible (Natura): El món material, imperfecte i canviant que ens envolta.

Defensa que del món sensible, la màxima aspiració de coneixement que podem assolir és l'opinió (doxa). En canvi, en el món intel·ligible es pot arribar a assolir el vertader coneixement (episteme).

Els Graus del Coneixement

L'ànima forma part del món de les idees. Els nivells de coneixement es divideixen:

Opinió (Món Sensible)

• Conjectura o Imaginació: Correspon a les obres o imatges de les coses sensibles.
• Creença: Correspon a les coses sensibles reals.

Coneixement (Món Intel·ligible)

• Raó Discursiva: Coneixement matemàtic.
• Intel·ligència Dialèctica: Coneixement de les Idees.

Teoria de la Reminiscència (Anamnesi)

Per a Plató, el coneixement no és aprendre, sinó recordar. L'única realitat que es pot arribar a conèixer són les idees. L'ànima pertany al món de les idees, d'on ha caigut i on tornarà finalment quan acabi el cicle d'encarnacions. És en aquest món intel·ligible on l'ànima ha conegut les idees. Per tant, com que ja les coneix, només li cal recordar-les.

El coneixement científic és el coneixement vertader, el qual té l'essència de l'objecte i l'expressa amb el concepte. Plató coincideix amb Sòcrates en el fet que hi ha la possibilitat del coneixement absolut.

El Mite de la Caverna i les Classes Socials

Un dels mites més coneguts de Plató, que reflecteix molt bé aquesta idea dels dos mons, és el Mite de la Caverna. Aquest mite reflecteix que les persones normals estan encadenades veient només ombres d'objectes que es reflecteixen a una paret (el món sensible). Els filòsofs són aquelles persones que aconsegueixen alliberar-se de les cadenes i arribar a l'altra part de la caverna, on se surt fora i on està el vertader món, el de les idees. Per a Plató, els filòsofs estan obligats a tornar a la caverna i explicar als altres aquest món.

Plató també parla de la conveniència de tres classes socials, associades a les parts de l'ànima:

• Governants (Filòsofs): Racional (Cap). Virtut: Saviesa. Funció: Dirigir.
• Militars (Guardians): Irascible (Pit). Virtut: Valentia/Fortalesa. Funció: Protegir.
• Treballadors (Productors): Concupiscible (Ventre). Virtut: Temprança. Funció: Proveir.