Història de la filosofia: dels orígens a la modernitat

L'origen de la filosofia a la Grècia antiga

La filosofia comença al segle VI a.C. a Grècia (Hèl·lada). Els primers filòsofs reflexionen sobre per què hi ha dies amb bones collites i d'altres amb dolentes. El primer filòsof reconegut és Tales de Milet, qui posseïa grans coneixements d'astrologia.

Sòcrates: el diàleg i la moral

Sòcrates és associat amb el mite de la caverna i el concepte del dimoni i l'àngel (actuaràs segons el que pensis des del principi). Va morir en haver de beure un verí (cicuta), ja que se l'acusava de pervertir els fills de les famílies més riques. La seva obra es presenta en forma de teatre i diàlegs entre dues persones, on ell sempre n'era una.

Plató: la metafísica i l'Acadèmia

Plató implanta la metafísica (meta = més enllà / física = natura). Proposa canviar de vida, dedicar-se a abandonar-ho tot i morir buscant la veritat, menyspreant tot el que és material (sortir de la caverna). El requisit principal és abandonar el desig. Va fundar l'escola coneguda com "L'Acadèmia", on Aristòtil va ser el seu millor alumne. Introdueix el nou concepte que l'ànima no mor mai i es separa del cos.

Aristòtil: la visió de conjunt de les ciències

Aristòtil no creia en el concepte aïllat de la ciència; ell considerava que la filosofia és una visió de conjunt de totes les ciències per oferir una perspectiva general. Quan els grecs van desaparèixer, els romans van copiar tota la seva cultura, la qual va perdurar 1.000 anys. Sant Agustí va diferenciar entre la filosofia de Crist (per a la gent inculta) i la filosofia de Plató (per a la gent culta), on el bé equival a la fe. Totes les ciències estan unides: metafísica, física, biologia, psicologia, astronomia, ètica, lògica i política.

Descartes: el dubte i l'existència

Descartes és famós per la frase: "Penso, per tant existeixo". En aquella època, si no creies en Déu, havies de callar per evitar que et matessin. Afirmava que portem unes "ulleres de desitjos" que no ens deixen veure la veritat i pensava que els humans som més propers als déus que als animals.

Karl Marx: la lluita de classes al segle XIX

Karl Marx és considerat el filòsof més important del segle XIX. Va teoritzar sobre la guerra de classes socials: una classe dominadora (5%) que explota i domina l'altra (95%). Segons ell, aquesta dinàmica ha anat canviant al llarg de la història. Amb la Revolució Francesa es buscava la igualtat i la legalitat; Marx va inventar la teoria de com hauria de ser una societat sense classes ni dominadors.

Sigmund Freud: l'inconscient i el pansexualisme

Freud sosté que l'ésser humà està alimentat pel sexe i que aquest aliena les persones (pansexualisme). Creia que totes les nostres accions neixen d'un trauma infantil i que tot està determinat pel sexe. El seu gran descobriment del segle XX és que el conscient resideix dins de l'inconscient. Els humans han inventat el nostre món; la personalitat de cadascú és una construcció per amagar com s'és de veritat.

L'abisme de l'inconscient

L'inconscient és el que ens condueix cap a l'abisme.

Friedrich Nietzsche: el filòsof del segle XIX

Nietzsche, conegut com el "filòsof boig" del segle XIX, va tenir una trajectòria complexa; la seva germana era vinculada al moviment nazi.