Història i filosofia dels jardins: oriental, zen, medieval i renaixement

Interpretació de la jardineria oriental

Interpretació de la jardineria oriental: A la jardineria xinesa es necessita espai per a la meditació; ha de ser un lloc poc canviant, on no es pugui detectar el temps i domini la quietud i la tranquil·litat. Aquí, l’home no és el senyor de la creació, sinó un element més de l’univers. Per tant, no s’altera la natura: la deixen seguir el seu ritme, s’intervé poc dins la jardineria, les pedres no es tallen i tampoc es troben llocs artificials d’aigua. S’intervé poc i es contempla molt el jardí.

Taoisme

Taoisme: Les forces de la natura vénen determinades per dos factors oposats, el yin i el yang, que representen metafòricament l’aigua i la pedra. Les pedres al jardí que han estat modificades per la natura han d’estar ben representades. El qi és el ritme de la vida o esperit; aquest ritme ve marcat per l’energia sobre els materials o l’estructura. Així com el ritme de la biosfera és la fotosíntesi.

El Japó

El Japó: S’assumeix la filosofia animista xinesa i els seus principis estètics, però s’hi afegeixen particularitats. El jardí japonès és una creació d’espais per a la meditació. Les cases solen estar al costat d’un llac que seria el belveder, però també podien ser altres espais per a contemplar, on es medita o es llegeix. Pel que fa als camins, són per a anar d’un lloc a un altre i no per a passejar. Sol haver-hi interès per coses petites, miniatures, com per exemple el bonsai.

Jardins zen

En els jardins zen, de pedres, és on es reflexiona. La pedra s’hi substitueix per altres elements, ja que simbolitza la quietud. La forma en la qual estan col·locades les pedres pot simbolitzar diverses coses. Les pedres no es tallen per a fer camins ni escultura; totes són pedres naturals; l’únic que es modifica són els vegetals per a fer topiària.

Jardins imperials i dels lletrats

Els jardins imperials:

Els jardins dels lletrats es troben tancats amb murs, ja que no s’han fet per a ser vistos; són per trobar la calma dins ells. Es formen arbres i arbustos per reforçar-los quan hi ha vent i també per controlar el seu creixement. En aquest tipus de jardins hi ha molta subtilesa. Els noms del jardí són poesia; el jardí és poesia. El jardí és un espai de reflexió i de pau. El jardí és l’art més important de tota la civilització.

Els jardins dels lletrats

Aquests jardins són senzills però d’una subtilesa elevada. Dins aquests jardins es contempla i es reflexiona.

Els jardins de la maduresa

Els jardins de la maduresa (més de 50 anys) són jardins per comprendre i reflexionar. En els Budes, el somriure representa un estat de màxima plenitud intel·lectual, que s’aconsegueix quan es comprenen totes les coses.

Wabi-sabi

Wabi-sabi: El wabi-sabi representa la senzillesa i la naturalitat i s'aconsegueix afegint una subtil imperfecció. Quan el jardí està ben arreglat, s’usa l’acció d’agitar una branca per fer caure un parell de fulles i donar un acabat més natural. Wabi representa la bellesa transcendental que s’aconsegueix a través de la imperfecció subtil. Sabi és la bellesa que arriba amb el temps.

Jardins medievals (Europa 500–1350)

Jardins medievals. Europa 500–1350

Característiques bàsiques i generals del jardí medieval:

• Estanys on es criaven peixos.
• Els horts domèstics tenien varietat d’aromàtiques per condiment i plantes medicinals que estaven al Capitulare de Villis de Carlemany.
• Dins els cementiris trobem fruiters.
• Feien topiària i empeltaven.
• Prats de gramenet amb prats baixos de flors, amb laberints de gespa, bancs i camins.
• Als camins hi trobem pèrgoles en forma d’arc, emparrades amb enfiladisses o parres.
• També hi ha abundància de rosers.
• Dins els parterres hi havia diverses zones: zona per a plantes medicinals, zona de flors, zona de verger i fruiters.
• Els animals són semidomèstics i també s’hi trobaven feres.
• L’estructura és quadrada, plana o quadriculada, i té motius aquàtics.
• El jardí és tancat (locus amoenus: seguretat i tranquil·litat) dins unes petites dimensions i sol ser d’ús per al monarca o per a usos militars, amb murs alts, impenetrables.
• En els jardins medievals trobem aigua, bancs de gespa, tancament i utilització de gespa.

Enric, fill del rei Joan, confirma la validesa de la Carta Magna i la Carta del Bosc. La Carta Magna estableix llibertats. La Carta del Bosc exigia la protecció dels béns comuns, font d’aliment per a la població.

Jardins amb pautes dominants diferents

Jardí del paradís paleocristià o vestíbul en semicercle

Jardí del paradís paleocristià o vestíbul en semicercle: Els vestíbuls en semicercle s’interpreten com a paradís i estaven davant de l’església. Dins el paradís, els medievals s’imaginaven tots els animals, fins i tot animals mítics.

Jardí de l'hort

Jardí: hort Per a aquests jardins existia un calendari medieval per a la recol·lecció de fruita.

Jardí verger de cementiri

Jardí verger de cementiri: Dins el verger de cementiri trobem arbres fruiters, i al centre hi havia una creu inscrita.

Jardí de claustre

Jardí de claustre: (claustre monàstic) espai interior organitzat per a la contemplació i la vida comunitària.

Jardí cortesà

Jardí cortesà: En el jardí cortesà s’utilitzaven estructures per modelar els arbres o suports que donaven forma als arbusts o arbres, en lloc d’utilitzar només topiària. Els arbusts eren tallats en forma de disc (típics en un jardí medieval).

Renaixement

Renaixement: Quan comença el Renaixement, el jardí comença a estar més obert, encara que es conserven les fortificacions; el tancament només és visible a l’entrada. El laberint és un joc que torna popular als jardins del Renaixement.