Història de la Filosofia: Del Mite al Logos i les Grans Etapes

Introducció a la Història de la Filosofia

La història de la filosofia comença a Grècia al segle VI a.C. amb el cèlebre pas del mite al logos (la raó).

Els Filòsofs Presocràtics: Anaximandre

Anaximandre va proposar un principi abstracte, l'àpeiron, que significa allò sense forma o il·limitat. La natura és un procés continu de creació i destrucció en el qual les coses s’originen del principi sense forma i acaben desapareixent en aquest mateix principi.

D’Anaximandre es conserva una línia d’un llibre perdut:

«Allà on les coses tenen el seu origen troben també la seva destrucció, perquè es donen justícia mútuament de la injustícia segons l’ordre del temps.»

Els Filòsofs Presocràtics: Anaxímenes

Anaxímenes va tornar al principi material: l’aire. No podem viure sense respirar, i per als antics l’ànima (psyché) era una mena de respiració.

Per explicar com a partir de l’aire es formen totes les coses, va proposar un doble procés de rarefacció i condensació:

• Quan l’aire s’escalfa, es torna lleuger i se separa fins a esdevenir foc (rarefacció).
• Quan es refreda, es torna dens fins a esdevenir aigua i, després, terra (condensació).

Filosofia Antiga (Segle VI a.C. - III d.C.)

Aquesta etapa inclou la filosofia grega i la llatina. La filosofia romana, escrita en llatí, no és original, sinó que és una mena de còpia de la filosofia grega.

Etapes de la Filosofia Grega Antiga

1. Filosofia Presocràtica (VI-V a.C.)

   Se centra en l’estudi de la naturalesa (physis), tractant de trobar les causes dels fenòmens naturals.

2. Època Clàssica (V-III a.C.)

   Té lloc a Atenes. Hi ha un canvi d’interès: la filosofia passa de la natura a l’home com a centre d’interès, sobretot a partir dels anomenats sofistes. És l'època de Sòcrates, Plató i Aristòtil.

3. Hel·lenisme (III a.C. - II d.C.)

   Està dominat per tres grans escoles que proposaven diferents versions de la felicitat: Escepticisme, Estoïcisme i Epicureisme.

Cronologia de l'Antiguitat

• Presocràtica (s. VI-V a.C.): Tales, Anaximandre, Pitàgores, Heràclit i Parmènides.
• Clàssica (s. V-III a.C.): Sofistes, Sòcrates, Plató i Aristòtil.
• Hel·lenisme (s. III a.C. - II d.C.): Estoïcisme (Zenó) i Epicureisme (Epicur).
• Roma (s. II-III d.C.): Ciceró i Sèneca.

Filosofia Medieval

Aquesta etapa està marcada pel domini del Cristianisme. El cristianisme va ser en un principi una secta jueva; després d’una etapa de persecució, va acabar convertint-se en la religió oficial de l’Imperi Romà.

Amb la pràctica desaparició de les estructures polítiques de l’Imperi Romà a la seva part occidental, l’Església va desenvolupar una funció política i cultural. L’Edat Mitjana es divideix en Alta i Baixa. En la Baixa Edat Mitjana es produeix una recuperació econòmica i cultural, moment en què apareixen les universitats.

Cronologia de la Filosofia Medieval

• Final de l'Imperi (s. IV-V): Neoplatonisme i Patrística (Sant Agustí).
• Alta Edat Mitjana (s. V-XII): Joan Escot Erígena.
• Baixa Edat Mitjana (s. XIII-XIV): Escolàstica (Ramon Llull i Sant Tomàs d'Aquino).

Renaixement

És l'època de transició entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. Es caracteritza per un redescobriment de la cultura antiga i una renovació del coneixement i les arts en tots els seus aspectes.

Pensadors i Corrents del Renaixement (s. XIV-XVI)

• Humanisme: Petrarca, Maquiavel i Thomas More.
• Teoria Heliocèntrica: Copèrnic, Galileu i Kepler.