Història de la Filosofia Antiga: Escoles, Conceptes i Influències

L'Acadèmia de Plató: Fonaments i Propòsit Polític

Joves estudiants (primera etapa: geometria i matemàtiques; segona etapa: 30-35 anys, pràctica del diàleg) i gent gran.

Bases Filosòfiques

• Sòcrates: Mètode del diàleg i la ironia.
• Pitàgores: Formació en matemàtiques i la idea d'una comunitat ideal feta per filòsofs.
• La filosofia com a elecció de vida (ètica del diàleg: vida i valors), actuant correctament mitjançant el logos, l'amor al bé (record existent), la intel·ligència (metanoia) i l'esperit. Això condueix al dualisme del cos (material i mortal) i l'ànima (immaterial, immortal i permanent).

Platonisme i Educació

El platonisme (creació d'una escola filosòfica) creia en la figura de l'educador amb recursos i en la filosofia a l'escola, fomentant la relació entre deixeble i mestre a través del diàleg.

Intenció Política

Tenien la intenció política de canviar la vida política mitjançant l'educació. El filòsof esdevenia un filòsof polític (amb experiència).

L'Escola d'Aristòtil: La Vida Teorètica i la Recerca

Joves estudiants i antics deixebles. Accés lliure.

Finalitat i Felicitat

• La finalitat era formar deixebles amb una vida filosòfica dedicada a la investigació desinteressada, però separada de la vida política, ja que la considerava secundària.
• Afirmava que l'autèntica filosofia residia en l'excel·lència i la virtut, conduint a una vida de temps lliure i felicitat, distingint-ne dos tipus:
  • 1. Humana: Mai s'aprèn la saviesa plenament, però es desitja.
  • 2. Divina: La del déu.

Concepció Filosòfica i Metafísica

• Aristòtil: La filosofia és un mode de vida teòric i un discurs on el filòsof es contenta amb la felicitat interior, ja que mai aconseguirà la saviesa absoluta.
• Metafísica: Allò que està més enllà de la física és el coneixement. L'objectiu és aconseguir una idea que englobi tota la realitat.

Cinisme: Rebuig Social i Recerca de Llibertat

Els cínics trenquen radicalment amb el món perquè refusen tota norma elemental. Es caracteritzen per la manca d'educació formal, el menyspreu per les normes socials, el rebuig del diner i la manca de llar. La seva vida es basa en els mínims per sobreviure.

Elecció de Vida

• La seva elecció de vida es basa en la llibertat i la independència, ja que consideren que la vida en societat debilita el cos i l'esperit.
• Volen enfortir l'ànima sotmetent el cos a l'adaptació als obstacles (gana, fred), buscant així la tranquil·litat de l'ànima.

Epicureisme: La Recerca del Plaer Estable i l'Ataràxia

Principis Fonamentals

• Parteix de dos principis:
  • 1. El cos: Absència de gana, set, fred.
  • 2. Alliberar el cos del patiment: Això condueix a un plaer estable, amb una missió terapèutica.

Ètica i Física

• Ètica: El veritable plaer s'assoleix mitjançant la satisfacció dels desitjos i l'absència de dolor, buscant un estat d'equilibri i el bé absolut.
• Física materialista: Ajuda a vèncer la por a la mort i als déus. El seu discurs teòric afirma: «Mentre vivim, la mort no la tenim present; quan morim, ja no hi som». Això condueix a la pau i l'alliberament de l'ànima.

Meditacions

Per aconseguir la curació de l'ànima, es proposen les meditacions i l'exercici dels desitjos. Això porta al plaer suprem, evitant la por a la mort i als déus.

Escepticisme: La Recerca de la Pau de l'Ànima

La pau i la tranquil·litat de l'ànima: els escèptics afirmen que els humans estem condemnats i necessitem una teràpia curativa.

Renuncien a la filosofia perquè diuen que els filòsofs es contradiuen.

Pensament Escèptic i Pirró

• Diferenciació: El pensament escèptic estableix una diferenciació entre filosofia i discurs filosòfic.
• Separació Total: Aquesta separació total condueix a la pau de l'ànima, ja que renuncien a qualsevol judici, adoptant un mode de vida escèptic i no filosòfic.
• Pirró: Pirró, el seu fundador, es caracteritzava per un comportament imprevisible. No escrivia i la seva elecció de vida es basava en la «indiferència» cap a tots els àmbits, excepte la virtut.

Estoïcisme: Virtut, Destí i Llibertat Racional

Representants destacats: Zenó de Cítion (fundador) i Sèneca.

Bases Filosòfiques

• Parlar d'una experiència d'una elecció que serà el Bé (la virtut).
• La seva experiència es basa en la creença que l'home està condicionat pel destí. L'únic que ha de fer és exercir la voluntat de fer el bé, la qual cosa esdevé llibertat.
• «Si actuem racionalment, actuarem correctament amb la naturalesa i la llei universal» (el destí), aconseguint així la pau i la tranquil·litat de l'ànima.

Discurs Filosòfic

• 1. Física i Lògica: Elecció de vida en coherència amb un mateix, amb una finalitat ètica, ja que ensenya que hi ha coses fora de la nostra capacitat de control.
• 2. Teoria Moral: Estimar allò que no depèn de nosaltres, amb la finalitat de ser feliç. Si volen fer alguna cosa, la faran si el destí els ho permet.
• 3. Meditacions: Acceptar que formem part del «tot», amb la finalitat de preparar-se davant la mort gràcies a entendre que forma part d'una metamorfosi humana.

Plotí i Porfiri: L'Elecció de Vida i l'Esperit

Proposen un mode de vida d'acord amb l'esperit (intel·ligència), que abasta tots els aspectes de l'existència.

Base i Felicitat

• La base és el Déu suprem per sobre de la intel·ligència. S'ha de donar al cos allò estrictament necessari.
• S'abandona el discurs filosòfic i es busca la consciència del jo individual per assolir la felicitat.

Concepció de l'Esperit

• L'esperit es divideix en:
  • 1. Pensant: Intel·ligència ja formada.
  • 2. Naixent: Intel·ligència encara no pensant.

Hermetisme: Coneixement Transcendent i Tradició Antiga

Base i Afirmacions

• La base és la intenció de l'home de voler ser més perfecte i ideal. Es considera més antic i abasta més (explica més coses que cap altre pensament).
• Afirmen que existeix una religió més antiga que el cristianisme (generant debats i crítiques).

Pensament i Conceptes Clau

• És un pensament atractiu però conflictiu. S'uneix a Plató i Aristòtil perquè és un corrent filosòfic del coneixement transcendent a l'absolut que marcarà el pensament occidental.
• Pistis: Esperança, la possibilitat de creure en alguna cosa.
• Gnosis: El coneixement salvífic (el coneixement segur, absolut).

Cristianisme: Filosofia Eterna i Revelació Divina

Base i Discurs de Vida

• La base és la identificació del Logos etern (revelació i manifestació de Déu).
• El cristianisme es presenta com un nou discurs i filosofia de vida perfecta (vivint com el Logos).
• Proposa exercicis espirituals per apartar-se del món sensible i contemplar en plenes condicions Déu i la realitat espiritual.

Interpretacions de Déu

• Segons els catòlics: Tres natures en una persona (Déu, home, esperit).
• Segons els monofisites: Una sola natura, o alguns diuen que és un home extraordinari.

Encarnació i Creació

• Encarnació: Forma extrema de la divinitat. No es confon amb el cos material o la immanència de Déu (la seva revelació a la Bíblia).
• Predicció revelada del futur a través d'un intermediari humà (profeta, Jesús, amb o sense revelació).
• Idea de creació i reconstitució del cosmos: El món arriba al punt zero perquè no té prou energia per viure eternament. També inclou la idea de santedat i la idea de divinitat de l'humà.

Aristotelisme: Renaixement, Universitats i l'Home Nou

Aquest corrent ressorgeix després del descobriment d'una traducció de les obres d'Aristòtil al llatí.

Molts autors del Renaixement voldran interpretar-lo en conjunt amb el neoplatonisme al segle XVII.

Aparició de les Universitats

Les universitats van tenir un paper fonamental en la identificació de la filosofia escolàstica i l'aristotelisme com a discurs i mode de vida. Es creia que si l'home llegeix Aristòtil, serà feliç.

La Societat i l'Home Noble

• La societat s'interessa per la idea de l'«home nou» (home noble) i pren consciència que aquest ha de tenir un paper essencial en la societat.
• Idea de l'Home Noble: No dona explicacions ni se sotmet a problemes teològics, perquè pensa i no es vol sotmetre a les normes de la societat (demanaran reformes de l'Església).
• Conseqüència: hi ha gent a qui no li agrada i els demandarà. A més, es comença a escriure en altres llengües (italià, espanyol).

Neoplatonisme: Síntesi Filosòfica i Pràctica Teúrgica

Es caracteritza per un gran esforç de síntesi de tradicions filosòfiques i religioses de tota l'antiguitat.

Base i Pràctica Teúrgica

• La base és el discurs filosòfic relacionat amb el mode de vida. Conserven la pràctica filosòfica i la virtut.
• Important: el més rellevant són els rituals (sacrificis, invocacions) per purificar l'ànima i contemplar els déus i el Déu suprem, conegut com a pràctica teúrgica.
• Amb aquests rituals, quan l'ànima surt del cos, podrà tornar a assolir la seva divinitat.

Saviesa vs. Coneixement: Sophia i les seves Dimensions

La saviesa (sophia) engloba la poesia perquè explica un mite. Però també pot esdevenir inexpressable; el màxim que es pot fer per expressar-la és poetitzar-la. La saviesa és el més important perquè predisposa l'estabilitat, una continuïtat. I el coneixement és una focalització de la saviesa.

Dues Maneres d'Entendre la Saviesa

• A través de la Sophia:
  • 1. Poetització: La saviesa està a prop de la poetització, és un amor dirigit a l'ètica.
  • 2. Esforç del Coneixement: La saviesa està destinada a un esforç del coneixement, és un amor a la ciència.

Paideia: Educació, Formació i Excel·lència Grega

Paideia: Educació, formació. Paidós: persona que ha accedit a un coneixement que gira al voltant de la llengua, el raonament.

La persona que basava la seva educació en la cultura grega era acceptada socialment. Abans de l'accés al coneixement major, a la filosofia només hi podien accedir aquelles persones que disposaven de mitjans i temps per poder fer front a tot el que comportava l'obtenció d'aquesta educació.

Però, tot i els esforços, l'educació era una font de satisfacció per als qui podien gaudir-ne. "La base de la educación que dotaba a los varones de un carácter verdaderamente humano".

Aretê: L'Excel·lència i el Valor del Coneixement

Aretê: Excel·lència. Representa el valor que dóna el coneixement. Aportava una acumulació de coneixements, però aquests no sempre eren posats en pràctica ni remunerats.

Filosofia: Orígens, Conceptes i Modes de Vida

La filosofia apareix per primera vegada a Milet, al segle VI aC. Malgrat ser grecs, o tenir arrels gregues, tenen una forma diferent de pensar i necessiten crear una nova concepció del saber: la filosofia.

Necessiten concebre la filosofia des d'una perspectiva universal, des d'una dimensió filosòfica. Els qui van iniciar aquest pensament no eren grecs purs, sinó que estaven en conjunt amb els perses.

Filosofar i Tipus de Coneixement

• Filosofar: Pensar en grec. La paraula Philosophos significa «amic de la saviesa». La paraula Sophos significa «savi», referint-se al saber que és el coneixement.
• Dos tipus de coneixement:
  • Doxa: Opinió correcta, concebuda com allò transitori.
  • Episteme: Concebut com el coneixement de la certesa. Pensem que és una idea universal i permanent: 2+2=4.
• La filosofia, segons El Banquet de Plató, no és saviesa, sinó un mode de vida i un discurs determinat per la idea de saviesa.

Filosofia i Religió a les Cultures de l'Islam

La relació entre religió i filosofia en les cultures islàmiques no sempre va ser d'harmonia; les tradicions religioses i filosòfiques van viure amb disputes constants. Hi ha maneres de simplificar el problema:

Models de Relació

• Concordatisme: Allò que diu la filosofia o la religió d'una altra manera.
• Oposició: Incompatibles. El filòsof no pot tenir religió.
• Paral·lelisme i/o Independència (la doble veritat): Dues cares diferents en un mateix cos. Una cosa pot ser veritat filosòficament i d'una altra manera religiosament, la doble veritat.
• La Trinitat, per al cristianisme, s'aproxima a través de la fe i per a la filosofia a través de la raó. Porten a un paral·lelisme, però no arriben a fondre's. A part de la fe, necessites tenir aquest complement de la raó.

Teoria de la Percepció: Estètica Platònica i Política

L'estètica platònica té un interès pels sentits (cultivar-los i refinar-los). Proposa una purificació (catarsi) que no passa per renunciar al cos, sinó refinar-lo.

L'activitat platònica tindrà una dimensió política (que manin els millors, aretê, l'arribada dels millors al poder). L'aristocràcia és el govern dels millors, independentment de la seva procedència (ara ja no és el govern nobiliari). On es troben aquestes persones? A l'Acadèmia de Plató, ja que vol formar una elit intel·lectual.

Dualisme del cos i de l'ànima: Es creu que és més important la consciència que el cos, però aquest no és rebutjat. El cos i l'ànima estan en harmonia, però es valora més allò que és etern (l'ànima).