Història de l'exercici físic: de l'home prehistòric als Jocs Olímpics

(L'exercici físic al llarg de la història. Els Jocs Olímpics)

L'home prehistòric

L'home primitiu usa l'exercici físic com a mitjà de vida: la cacera i la pesca com a activitats per obtenir aliments, l'ús d'armes i estris rudimentaris per defensar-se dels animals depredadors.

Per sobreviure era necessari dominar la marxa, la cursa, el salt, el llançament de força i de precisió, la lluita... i també enfilar-se i nedar. El domini de l'arc, del llançament de pedres...

Els egipcis

Sabem que realitzaven competicions de natació en el Nil vers el 2.500 aC. Els nens egipcis eren molt aficionats al joc de bitlles, al del cercle i al domini de la pilota.

També sabem que els egipcis tenien un sistema d'exercicis corporals ben ordenats: d'equilibri, de resistència, de força, etc.

El món clàssic: Grècia i Roma

L'educació del noi grec

L'ideal grec era educar el jove per convertir-lo en un “ciutadà integral”. Per això, des dels 7 anys, rebia ensenyaments per part del pedagog, del gramàtic, que li ensenyava a llegir i escriure, i del pedotriba o professor d'educació física. Aquest darrer impartia lliçons de cultura física que tenien lloc en instal·lacions apropiades, anomenades palestres. A les palestres se'ls ensenyava a caminar i correr adequadament, a llançar la javelina, a lluitar, a jugar amb cercles i pilotes, i a mantenir cuidat el cos perquè estigués en forma.

Als 18 anys, quan el jove es convertia en efeb, ingressava al gimnàs. Era com una palestra, però millor dotada d'instal·lacions i de personal més especialitzat.

Els jocs Olímpics de la Grècia Clàssica

Origen

En un poble petit de l'estat d'Èlide, a la Grècia antiga, anomenat Olímpia, uns 2000 anys abans de Crist es venerava el déu Zeus.

Milers de pelegrins vinguts d'arreu per venerar el déu Zeus es disputaven entre ells el privilegi i la distinció d'encendre amb una torxa la foguera on s'havien de sacrificar els animals en honor al seu déu. Atès que tots volien encendre-la, es va decidir realitzar una cursa des d'una línia de sortida fins al lloc on hi havia un sacerdot amb la torxa a la mà. Qui arribava primer era l'encarregat d'encendre el foc dels sacrificis.

Més endavant, aquestes curses es traslladaren a un estadi i la primera cursa fou precisament la de velocitat: la cursa al estadi, amb un recorregut de 192,27 metres. Així van néixer els Jocs Olímpics.

El rei d'Èlide instaura els primers Jocs l'any 776 aC. Va instaurar el sistema de calendari de les olímpiades cada 4 anys. Sempre es disputaven entre els mesos de juliol i agost.

Mentre durava la competició s'acordava una treva sagrada o Ekekheria en què se suspenien totes les guerres, es declarava inviolable el territori d'Olímpia: s'impedia l'entrada a la ciutat i a les instal·lacions on es realitzaven els Jocs a tota persona que anés armada.

Les proves que se celebraven eren les següents:

- Curses: cursa a l'estadi (197,27 m), diaule (doble estadi) i dòlic (24 estadis)

- Pugilat: es tractava de combats similars a l'actual boxa.

- Pancraci: era una competició brutal en què eren permesos tota mena de cops, Claus, puntades de peu, torsions dislocacions i Claus d'estrangulament.

- Pentatlon: prova que comprenia les especialitats següents: carrera a l'Estadi, salt de llargada amb peus junts, llançament de disc i de javelina i pugilat.

Els Jocs es feien durant 3 o 6 jornades, on el darrer dia es dedicava a proclamar els guanyadors i se'ls col·locava una corona de llorer al cap.

Roma

Després del naixement de Jesucrist, la civilització romana va incloure en els Jocs Olímpics competicions de gladiadors, lluites entre homes i feres... Es va passar d'honroses competicions atlètiques a espectacles denigrants en els circs romans on els gladiadors lluitaven per salvar la vida contra feres i, encara pitjor, contra d'altres homes.

Hi havia jocs de pilota, el més conegut era el follis. Consistia a donar cops a una pila amb l'antebraç i les mans i s'havia d'evitar que toqués terra. Els moviments del joc s'assemblaven als del voleibol actual.

L'edat mitjana

En aquest llarg període de més de deu segles, podem dir que l'educació física restà oblidada i desprestigiada. Es prestava més importància a aspectes purament espirituals i es deixava l'activitat física en un pla completament secundari.

El joc que va triomfar en una gran part d'Europa a l'edat mitjana, va ser la Palma, en què es donaven cops a una pilota amb la mà i es practicava a les places, en fossats dels castells o al costat de les catedrals.

Els asteques

Els asteques van ser un dels pobles d'Amèrica amb més cultura. La seva civilització es desenvolupà al centre de Mèxic durant els segles XIV i XV.

Els asteques es divertien amb el tlachi, un joc d'origen religiós que es jugava amb una pilota.

El terreny de joc del tlachi era allargat amb dos murs a les bandes d'on sortien dos cercles de pedra. Els dos fons eren més amples i era on la pilota havia d'arribar.

El joc podia disputar-se entre dos jugadors o bé per equips de 3 a 5 jugadors. Consistia a donar cops a la pilota per fer-la arribar fins el fons del terreny de joc de l'equip contrari. Quan s'aconseguia se sumaven una sèrie de punts. També es puntuava si la pilota entrava en els cercles laterals. La pilota es podia tocar amb qualsevol part del cos excepte els peus.

El renaixement

A finals del segle XIV i començament del XV s'inicia una època marcada pel retorn als ideals i cultura clàssics (Grècia i Roma).

Els humanistes o pensadors del Renaixement introdueixen de nou l'educació física a les escoles. La consideren una part fonamental de l'educació, de la mateixa manera que havien fet els grecs per a la “formació integral del ciutadà”.

Es practiquen modalitats atlètiques: curses, salts, llançaments i lluites; s'ensenya natació i s'introdueix la dansa com un art que representa la capacitat natural d'expressió del cos humà.

A la Itàlia renaixentista era molt popular el gioco del calcio, que es considera un antecedent del futbol actual, amb la diferència que es podia colpejar la pilota amb els punys i que cada equip constava de 27 jugadors.

Restabliment dels jocs olímpics

Va ser un francès, Pierre de Fredy, baró de Coubertin, qui va proposar restablir els Jocs Olímpics mil cinc-cents anys després de la seva desaparició. En una reunió l'any 1894 a la Universitat de la Sorbona de París, va proposar restablir els Jocs Olímpics com a símbol de trobada de la joventut, per fomentar l'amistat i l'enteniment entre els diferents pobles del món. La seva proposta va ser admesa per la gran majoria i es va constituir el Comitè Olímpic Internacional (COI). Va ser a la mateixa reunió que Atenes fos la ciutat on es celebressin els primers Jocs Olímpics de l'era moderna l'any 1896.

Símbols olímpics

- El moviment olímpic: és el moviment pel qual la joventut de tot el món, sense distinció de raça, llengua, religió o ideologia, és convocada cada quatre anys a una competició esportiva.

- L'emblema olímpic: ideat pel baró de Coubertin el 1913, consta de 5 anelles que simbolitzen els 5 continents agermanats i units a través de l'esport.

- Bandera olímpica: és blanca amb l'emblema olímpic al mig.

- La torxa olímpica: simbolitza l'esperit olímpic de l'antiguitat i la seva flama s'encén a Olímpia cada quatre anys. Des d'allà és transportada amb torxes cap a la ciutat on s'han de disputar els Jocs. Quan ja ha arribat a l'Estadi Olímpic, la flama ha de restar encesa i presidir tots els jocs des d'un lloc ben visible.