Història i evolució de la Unió Europea

Europa en el context de 1945

Al acabar la Segona GM després de 6 anys de guerra Europa és un continent devastat i amb una gran crisi humanitària (fam, falta d’habitatge, refugiats…). Els dirigents dels països han vist que a les guerres no hi ha guanyadors, tothom perd, per tant s’intentarà un nou model de relacions entre països europeus basats en la cooperació i la col·laboració (política→ refer relacions, i econòmica→ reconstrucció) per evitar una altre gran guerra. Els països que formaran la UE van ser els de l’Europa Occidental (aliats d’EEUU, capitalistes i democràtics). El bloc oriental encapçalat per la URSS estava format per països comunistes i dictadures de partit únic separats del bloc occidental pel teló d’acer. Pla Marshall: ajut econòmic dels EEUU als aliats occidentals per construir els països.

Els precedents de la CEE: la Declaració Schuman i la CECA

Al 5è aniversari de la fi de la guerra l’Alsacià Robert Schuman va fer la famosa Declaració Schuman que oferia a Alemanya un acord del mercat comú del carbó i de l’acer. Al 1951 finalment es crea la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) mercat comú comercial, composada per França, Rep Fed Alemanya, Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Primer pas de col·laboració econòmica. Al 1957 es decideix fer un pas més i els 6 estats signen el Tractat de Roma (tractat fundacional de la CEE→Comunitat Econòmica Europea) que representa crear un espai econòmic de mercat comú de tot tipus de productes eliminant els aranzels entre ells i creant un aranzel exterior comú. Paral·lelament a la CEE aquests 6 països també es funda la Euratom (polítiques de col·laboració econòmica en temes d’energia).

Principals fites en el procés de construcció de la Unió Europea

Fundació de la CEE i l'Euratom→ Tracta de Roma (1957)

Tractat de Schengen (1985) signat per França, Alemanya i els 3 del Benelux a l’inici però posteriorment s’hi van anar adherint més països. Aquest acord elimina els controls fronterers entre països que han signat aquest acord. Els controls fronterers es faran al entrar a l’espai Schengen. Garanteix la circulació lliure i fàcil entre els països comunitaris, actualment dels 27 estats de la UE 22 formen part de l’espai Schengen. També hi ha països que no formen part de la UE però formen part d’aquest espai a causa del seu contacte amb Europa com Islàndia, Noruega, Suïssa

Acta Única Europea (1986) document que aprofunditza en el mercat únic europeu i donava més poders i funcions al Parlament Europeu.

Tractat de Maastricht o de la UE (1992) és un dels més importants i es divideix en dos parts:

- Tractat de la unió política: CEE→UE, crear estructures per tenir una política exterior comuna (davant d’un conflicte la UE pogués tenir una veu comuna), aprovació de l’estatus de ciutadania europea pel sol fet de tenir la nacionalitat d’algun dels països membres (dret de vot eleccions municipals i europees al país, dret a la protecció consular).

- Tractat de la unió econòmica i monetària: s’estableix com a prioritari l’objectiu de la cohesió econòmica de la UE, creació de la moneda única (euro: €) implementada l’1 de gener de 2002 i la creació de l’autoritat monetaria Banc Central Europeu. Van ser necessaris una sèrie de mesures per adoptar la moneda única: inflació

Tractat d’Amsterdam (1997) ordenar el funcionament intern (transparència, política exterior comuna)

Tractat de Niça (2001) reordenar el funcionament de la UE degut a la previsió de noves incorporacions, es volia establir un nou equilibri de poder entre els estats membres.

Declaració de Laecken (2001) acord per redactar una Constitució de la UE pero havia d'estar ratificada per tots els estats membres sense l’acord d’un no es podia tirar endavant. La manera d’escollir si acceptar-lo o no depenia del país i a França i Països Baixos la votació popular va sortir el no i es va descartar.

Tractat de Lisboa (2007) va establir i regula les actuals institucions de la UE degut al fracàs de la declaració de Laeken.

Les ampliacions de la UE fins avui: criteris i cronologia

• Ampliació de 1973 de Regne Unit, Dinamarca i Irlanda. Any de la crisi del petroli.

• Ampliació del 1981 de Grècia.

• Ampliació del 1983 d’Espanya i Portugal.

• Reunificació alemanya al 1990, Alemanya de l’est que havia estat comunista s’incorpora a la UE.

• Ampliació del 1995 d’Austria, Finlàndia i Suècia, països capitalistes de renda alta que s’havien mantingut neutrals durant la guerra freda.

• Ampliació del 2004. És l’ampliació més important, molts països excomunistes democratitzats i capitalistes: d’Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Rep Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Malta i Xipre.

• Ampliació del 2007 de Romania i Bulgària.

• Ampliació del 2013 de Croàcia.

• Sortida del Regne Unit de la UE 2020 (Brexit) referendum al 2016 amb victòria de no mantenir-se a la UE. Primer cas de desadhesió.

Països pendents d’entrar a la UE:

Serbia, Macedonia, Montenegro, Bosnia i Herzegovina, Albània, Ucraïna, Moldàvia.

Criteris de Copenhaguen: criteris a complir per incorporar-se a la UE i són de 2 tipus:

• Polítics: ha de ser un país democràtic, ha d’haver respecte i protecció a les minories (culturals, ètniques, religioses) i no haver discriminacions internes, ha d’acceptar els principis i objectius de la pròpia UE, han d’acceptar la cessió de sobirania a la UE

• Econòmics: ha de ser un país capitalista, amb un cert nivell de desenvolupament econòmic.

LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA:

S’encarreguen de representar als ciutadans i exercir funcions legislatives, executives i judicials en aquells àmbits en els quals tenen competències. Països de la UE tenen cada cop menys competències.

Comissió Europea→ institució que té el poder executiu de la UE, equival al que seria un govern. Té la seu a Brussel·les. Té un president i 26 comissaris o ministres (un membre per estat de la UE) i cada un realitza una tasca concreta. Són escollits pels governs dels estats membres, Josep Borrell Alt Representant de la UE de relacions exteriors. Els comissaris europeus no tenen permès afavorir els interessos del seu propi país. La comissió elabora propostes de nova legislació europea i ha de fer complir les lleis i normes europees a tots els països membres.

Parlament Europeu→ institució de caràcter representatiu (representa la ciutadania de la UE), té un caràcter legislatiu (elabora normes i lleis europees) i controla a la Comissió Europea. Seu localitzada a Estrasburg. Té un president i està format per 705 diputats que representen al conjunt de la ciutadania de la UE i s’escull cada 5 anys per sufragi universal per tots els ciutadans europeus i el nombre és en funció del nombre d’habitants de cada país. El mínim per país són 6 i el màxim 96. Dintre del parlament europeu no estan agrupats per país d’origen sinó que es fa per ideologies. El grup parlamentari més nombrós és el partit popular europeu (dreta conservadora) i el segon el partit socialista (esquerres). Les seves funcions són debatre i aprovar la legislació però ell sol no pot aprovar la nova legislació europea sinó que ho ha de fer conjuntament amb el Consell de la Unió, aprova el pressupost de la UE en conjunt amb el Consell Europeu, controla l’activitat de la Comissió europea. També aquest òrgan escull al president de la Comissió Europea.

Consell Europeu→ té la seu a Brussel·les i el formen els caps d’estat o de govern dels diferents estats membres. També en formen part el president de la Comissió Europea i l’alt representant de la unió per afers exteriors i política de seguretat (Mr. PESC). Aquesta institució es reuneix puntualment i les seves funcions són marcar les grans línies de la política de la UE. També aprova el pressupost conjuntament amb el parlament europeu.

Consell de la Unió→ té la seu a Brussel·les i és el principal òrgan legislatiu de la UE ja que ratifica les normes europees que aprova el parlament europeu. Coordina la política econòmica dels estats membres. És l’encarregat d’acceptar o rebutjar l’adhesió de nous membres. Decideix la política exterior comuna. El formen almenys un representant de cada estat membre en funció del tema que es tracti a cada reunió. Algunes decisions preses s’han de prendre per unanimitat. Cada país hi té un poder de decisió variable en funció del nombre d’habitants. La presidència és rotatòria entre els caps de govern de cada país cada 6 mesos.

Tribunal de Justícia→ té seu a Luxembourg i està format per un jutge de cada estat membre i un que és rotatiu. La seva funció és garantir l'aplicació de la legislació europea. Les sancions són en forma de multes o compensant als perjudicats i rectificant la conducta.

Tribunal de Comptes→ té seu a Luxemburg controla l’aplicació dels pressupostos de la UE. En aquests tribunals hi poden recórrer la comissió, els governs dels estats membres i també tots els ciutadans de la UE.

LA POLÍTICA REGIONAL DE LA UNIÓ EUROPEA

Consisteix en anar reduint les diferències econòmiques de diferents territoris i cohesionar-los econòmicament. Hi ha dos tipus de Fons Europeus:

El principi de subsidiarietat i la política regional de la UE

Fons estructurals: els reben aquelles regions amb una renda per càpita inferior al 75% de la mitjana europea.

• • Fons FEDER: diners que serveixen per finançar infraestructures i finançar projectes que generin llocs de treball estables.

  • Fons Social Europeu (FSE): finança activitats de formació laboral que permeti optar a millors llocs de treball

Fons de cohesió: els reben els estats amb renda per càpita inferior al 90% de la mitjana europea. Avui en dia també es fa en funció de les xifres d’atur i les xifres d’immigració. Serveixen per finançar grans infraestructures de transport i projectes de protecció del medi ambient.

Concepte de regió europea i criteris de classificació

Hi han estats de la UE que tenen territoris fora del continent europeu però són territoris com qualsevol altre de l’estat i formen part de la UE, s’anomenen regions ultraperifèriques. Normalment són illes i solen tenir un sistema fiscal aventatjos i tenen un règim comercial amb territori europeu millor.

Euroregions: conjunt de regions d’estats que formen part de la UE que degut a la seva proximitat i als seus lligams inicien programes de cooperació.

Ex: Pirineus-Mediterrània.

L’ECONOMIA DE LA UE I LA SEVA POSICIÓ EN EL MÓN

4.1. La unió econòmica i monetària: del mercat comú a la moneda comuna

El mercat comú europeu ha estat un dels majors èxits de la UE siguent el mercat comú més gran del món integrat per 27 estats. També la creació de l’euro com a moneda única ha estat un èxit, inicialment el van adoptar 12 països l’any 2002 i actualment n’hi ha 19. Es va fer amb l’objectiu de tenir una moneda més forta i estable.

La zona euro: realitat actual

L’eurozona compta amb 19 estats però hi ha un conjunt de microestats que no formen part de la UE però utilitzen l’euro. Ex

: Andorra, San Marino, Vaticà…

També hi ha Kosovo i Montenegro que utilitzen l’euro com a moneda corrent degut a que en el seu moment d’independència l’UE els va enviar ajudes.

4.3. L’activitat econòmica a la Unió Europea

Autoritat  monetària a la zona euro→ Banc Central Europeu.