Història i Evolució de la Renaixença i el Romanticisme

El Romanticisme: Orígens i Sensibilitat

El Romanticisme va ser un moviment cultural iniciat a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII que s’estengué pels països europeus durant el segle XIX. Va ser una època de grans transformacions: els ideals de la Revolució Francesa i els efectes de la Revolució Industrial van fer canviar el panorama polític, econòmic, social i espiritual. El moviment romàntic va suposar un canvi profund en la manera d’entendre el món i l’art.

La sensibilitat romàntica i la innovació

Dins la història de la cultura, trobem moviments de tendència clàssica (com el Renaixement, el Neoclassicisme, el Realisme o el Noucentisme) i moviments innovadors (com el Barroc, el Romanticisme, el Modernisme o l’Avantguardisme).

• Els moviments classicistes defensen models de bellesa clàssics que cal seguir o imitar.
• Els moviments innovadors defensen el trencament de les regles i la recerca de novetats.

El Romanticisme és un moviment innovador que té la capacitat de transmetre emocions i sentiments propis a través de l’art. L’artista mostra el seu món interior (personalitat, estat d’ànim i visió personal de la realitat).

A més, el Romanticisme mira cap al món medieval, interpretat com l’origen dels pobles europeus (trobadors, cavallers, ermitans), per poder escriure la història llegendària i exaltar els sentiments nacionals dels pobles europeus. Durant els segles XVIII i XIX, la literatura popular va començar a ser estudiada per primer cop.

La Renaixença: El Resorgiment Cultural

Entre els segles XVI i XVIII, per causes socials i polítiques, la creació literària en català va ser escassa. La societat catalana va participar poc en els moviments literaris de l'època, com el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme.

Tanmateix, al segle XIX s'inicia la recuperació del català com a llengua de cultura i de conreu literari, articulant-se en un moviment històric i cultural conegut com la Renaixença.

Orígens i Objectius de la Renaixença

Els orígens es troben en la profunda transformació social i econòmica provocada per la industrialització de Catalunya i en la influència del Romanticisme, que recuperava la llengua i la història pròpies, descobria la cultura popular i exaltava els sentiments nacionals.

Els seus objectius principals eren:

• Promoure l’activitat literària per recuperar l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura.
• Crear una literatura pròpia i apropar-la als moviments literaris europeus.
• Fomentar el coneixement de la història pròpia per rescatar de l’oblit el passat medieval i la gran tradició cultural.
• Crear institucions catalanistes favorables per a la recuperació cultural i política de la nació catalana.

Tres moments emblemàtics del moviment

• 1833: Publicació de "La Pàtria". Aquest poema de Bonaventura Carles Aribau marca l’inici de la Renaixença. Exalta la pàtria, el passat històric, la llengua i el seu ús literari. Va obtenir una gran ressonància literària, cultural i política, convertint-se en el símbol de la Renaixença.
• 1859: Instauració dels Jocs Florals. El seu lema era: "Pàtria, Fe, Amor". S'establien tres premis ordinaris: l’Englantina d’Or (millor poema patriòtic), la Viola d’Or i Argent (millor poema religiós) i la Flor Natural (millor poema d’amor). El guanyador dels tres premis era nomenat Mestre en Gai Saber.
• 1877: Publicació de "L’Atlàntida". Obra de Jacint Verdaguer, considerada el primer gran poema èpic de la literatura catalana contemporània.