Història i Evolució de la Llengua i Literatura Catalana Medieval

Formació i Influències de la Llengua Catalana

La formació de la llengua catalana ha estat influenciada per diversos factors:

• Substrat preromà: Influència de les llengües dels pobles anteriors a l'arribada dels romans: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs, bascoibèric.
• Estrat: El llatí parlat pels repobladors variava d'acord amb la procedència geogràfica i sociocultural.
• Superstrat germànic i àrab: L'aportació de les llengües dels invasors germànics i dels àrabs a les primerenques llengües romàniques.
• Adstrat: La influència de llengües veïnes amb més prestigi en cada època: occità, italià, castellà, francès i anglès.

Origen i Desenvolupament del Català Escrit

Al segle XII apareix la primera manifestació escrita en el romanç català: el "Llibre del Jutge", traducció del "Forum Iudicum", un codi legislatiu. De la fi del segle XII es conserva un document religiós, "Les Homilies d'Organyà", un recull de sermons que seguien les recomanacions del Concili de Tours de fer servir la llengua vulgar o romanç. Jaume I va ordenar la redacció dels documents legals en romanç. En el segle XIII són textos jurídics tan importants com el "Llibre del Consolat de Mar" i els "Furs de València", i també les primeres mostres de prosa en català: el "Llibre dels Fets" de Jaume I i la "Crònica de Bernat Desclot". El llatí, però, continuava sent la llengua cultural.

Formes Poètiques Medievals

La poesia trobadoresca va desenvolupar diverses formes:

• Cançó: Composició més característica, expressió dels sentiments amorosos d'un trobador envers una dama noble.
• Sirventès: Tenia intenció moralitzadora o d'atac personal a algun enemic.
• Plany: Era un cant de lloança i lamentació per la mort d'un senyor o d'un amic.
• Alba: Evocava els sentiments dels amants en acomiadar-se a l'alba després de passar la nit junts.
• Pastorel·la: Diàleg amorós entre un cavaller i una pastora.
• Balada i dansa: Composicions de tema amorós per a ballar.
• Viadera: Composició de tema amorós.
• Debat: Composició dialogada.

Ramon Llull i la Seva Obra

Ramon Llull va ser una figura cabdal en la literatura catalana medieval, amb una obra extensa i diversa:

Obra Filosòfica i Doctrinal

• "Llibre del Gentil i els Tres Savis": Discussió entre un jueu, un musulmà i un cristià que intenten convèncer un gentil de la superioritat de les religions amb arguments racionals.
• "Llibre de Contemplació en Déu": Mètode de meditació religiosa.
• "Arbre de Ciència": Llibre que pretén estructurar tot el saber humà perquè pugui ser entès amb facilitat.
• "Llibre de l'Orde de Cavalleria": Destinat a la formació del cavaller cristià, va influir en Martorell.
• "Doctrina Pueril": L'educació dels infants.

Objectiu general: Exposar de forma clara, convincent i organitzada tot el saber humà per a demostrar la superioritat del cristianisme.

Obra Narrativa

• "Blanquerna": Encarna els objectius vitals de Llull, es desenvolupa amb una gradació cap a la perfecció en el recorregut pels estats de l'home: matrimoni, religió, prelatura, apostolat i vida ermitana.
• "Fèlix o Llibre de Meravelles": Crítica del poder en què el protagonista inicia un camí de perfecció personal i espiritual.

Objectiu general: Mostrar l'ideal de vida cristiana en els diferents estats de l'home i amb intenció didàctica envers les noves capes socials burgeses.

Obra Mística

• "Llibre d'Amic i Amat": 365 versicles o aforismes per a la meditació diària.

Objectiu general: Afavorir la meditació i el diàleg amb Déu.

Obra Poètica

• "Lo Desconhort": Expressió autobiogràfica de la crisi de valors que va tenir després del seu canvi de vida.
• "Cant de Ramon": Confessió del desànim i desolació pels entrebancs que troba per a assolir el seu ideal.
• "Lo Concili": El poeta demana ajuda per al seu pla evangelitzador.

Objectiu general: Expressar les experiències i conviccions de la seva fe.

Aportació Lingüística de Ramon Llull

Llull va realitzar una important tasca de creació lèxica, d'introducció de neologismes en la llengua. Si bé el gros del lèxic lul·lià està format per paraules patrimonials, va fer un ús abundant de cultismes, d'arcaismes i d'un gran nombre de paraules derivades d'acord amb els models de sufixos del llatí: nominals i verbals. Quant a la sintaxi, va emprar els elements cultes i els populars. La seva aportació a l'estàndard literari català va ser decisiva, ja que la prosa es trobava en un estat de romanç incipient i titubejant, i es restringia a la producció de textos jurídics, històrics o religiosos.

Les Grans Cròniques Catalanes

Característiques de les Cròniques

• Elements de ficció.
• Patriotisme molt present.
• Sentiment religiós que impregna el discurs, sobretot el providencialisme.
• Intenció didàctica i moralitzadora.

Crònica de Jaume I ("Llibre dels Fets")

S'hi narren, de forma autobiogràfica i seguint un ordre cronològic, els esdeveniments del seu regnat. La llengua del "Llibre dels Fets" és viva, senzilla i plena d'expressivitat. Predomina el medievalisme, que es mostra en l'actitud heroica dels personatges. Empra el "nós" majestàtic.

Crònica de Bernat Desclot

Se centra en el regnat de Pere II el Gran i narra els episodis de la campanya del rei a Sicília. Empra la tercera persona. El llenguatge és senzill, amb algun tic administratiu. El medievalisme es mostra en l'ús d'elements llegendaris.

Crònica de Ramon Muntaner

Va ser un cavaller que va ser testimoni de les campanyes bèl·liques i va conèixer de prop els personatges històrics de l'època. Muntaner narra les seves memòries i experiències amb llenguatge joglaresc, fent ús de fórmules que reforcen l'interès narratiu, com ara l'apel·lació al públic i l'ús de la primera, segona i tercera persona verbals. El medievalisme es mostra en el seu estil narratiu, propi de la novel·la de cavalleries.

Crònica de Pere el Cerimoniós

L'autor és el rei Pere III el Cerimoniós de Barcelona i IV d'Aragó. Durant el seu regnat, les lletres catalanes arriben a la maduresa. Narra els fets esdevinguts durant el regnat del seu pare, Alfons el Benigne, i el seu propi. Com a relat autobiogràfic, empra el "nós" majestàtic i un llenguatge elegant i madur, amb elements propis de l'humanisme.

Altres Autors Destacats de la Literatura Medieval Catalana

Jaume i Pere Marc

Van ser dos poetes germans, autors d'una obra poètica ancorada en els tòpics de l'amor cortès. Jaume Marc va escriure una gramàtica poètica, el "Llibre de Concordances" de tema amorós, i noves rimades. Pere Marc va ser autor de noves rimades i de poesies que reflectien els tòpics trobadorescos.

Francesc Eiximenis

La seva obra més extensa va ser "Lo Crestià", textos que pretenen orientar la conducta dels cristians. És una exposició de la doctrina cristiana en relació amb els problemes que ha d'afrontar l'home medieval. L'estil és clar i planer, ja que les exposicions llargues s'acompanyen de narracions breus, que fan el discurs més amè i eficaç a l'hora d'adoctrinar i moralitzar. Va escriure altres llibres com: "Llibre dels Àngels", on va fer una lloança d'aquests éssers; "Llibre de les Dones", obra moralitzadora sobre els costums femenins; i la "Vida de Jesucrist", llibre místic que pretén despertar la devoció popular mitjançant un discurs planer i directe.

Vicent Ferrer

Els seus sermons seguien l'estructura proposada per Eiximenis: introducció, enunciació del tema i final. L'escenificació era personal, ja que feia servir recursos teatrals que commovien el públic. Per a reforçar el seu missatge, sovint escenificava textos bíblics i recorria a la tradició dels exemples. El llenguatge era molt viu, amb expressions col·loquials i alteracions sintàctiques pròpies de la llengua oral i llatinismes. Podem observar els costums de l'època i els criteris morals amb què l'orde dominicà jutjava la societat.

Bernat Metge

En la seva obra poètica destaquen el "Llibre de Fortuna i Prudència", on desenvolupa un debat entre les dues figures al·legòriques, i el "Sermó", una paròdia dels sermons religiosos amb què denuncia la hipocresia social. De les obres en prosa, cal destacar "L'Ovidi Enamorat", traducció d'un poema llatí; "Valter i Griselda", novel·la curta; i "Lo Somni", obra dividida en quatre llibres dialogats de contingut divers, en què Metge és protagonista d'un somni. L'estil segueix el model de la llengua llatina clàssica, ja que va introduir en la llengua nombrosos llatinismes. L'obra és considerada precursora de l'humanisme en les nostres lletres.

Variació Lingüística

La variació lingüística és un fenomen lingüístic que ens dona informació sobre l'adequació d'un text a un context determinat. La variació diacrònica ens situa els textos en un temps concret, històric o actual. La variació diatòpica origina canvis lingüístics amb una distribució territorial, i fa que els textos orals o escrits pertanyin a un dialecte concret; en el nostre cas, l'occidental i l'oriental.