Història i Evolució de la Llengua Catalana: Orígens, Normativa i Recuperació
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,68 KB
El Valencià: Distribució Geogràfica
Es parla a la Comunitat Valenciana, excepte en una franja interior.
El Català Nord-occidental o Lleidatà
Es parla a les comarques pirinenques occidentals (excepte la Vall d'Aran, on es parla un dialecte gascó/occità), a Andorra, a les comarques de la plana de Lleida i a la Franja de Ponent.
Conceptes de Normativa i Llengua Estàndard
Estàndard
Varietat de la llengua que es presenta neutra respecte de les variacions, sobretot per escrit. Facilita la intercomprensió dels parlants de grups socials o territoris diferents.
Normativa
Conjunt de regles que indiquen com s'ha d'usar la llengua (escrita i pronunciada). És fixada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), organisme creat per Enric Prat de la Riba (1907). Durant anys, l'IEC va funcionar de manera precària a causa del franquisme.
Primers Textos Escrits en Català
Els primers textos escrits en català són registres formals:
- Fragment del Liber Iudiciorum (Llibre dels Jutges, s. XII): una traducció.
- Homilies d'Organyà (final s. XII): un sermó per a festivitats.
El Català com a Llengua Oficial (s. XIII-XIV)
Al llarg dels segles XIII i XIV, el català va ser la llengua del govern i de totes les instàncies administratives. Cal destacar:
- Textos legislatius: del segle XIII, que regulen la vida comercial i mercantil.
- Textos històrics: les quatre grans cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
El Català com a Llengua de Creació (Limitada)
Durant dos segles, no es va escriure poesia en català perquè es creia que la llengua provençal era més apta.
Altres camps amb grans autors:
- La filosofia, el pensament i la doctrina religiosa: La principal figura és Ramon Llull (mallorquí), dels segles XIII i XIV. Altres autors inclouen Andreu Vilanova.
- La novel·la i el conte literari: Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda i, més endavant, Bernat Metge.
- Obres humanístiques: A l'inici del segle XV, s'estenen nous corrents literaris com el Renaixement i l'Humanisme, que no quallen fins al segle XVI.
El Segle d'Or de les Lletres Catalanes (s. XV)
El segle XV marca un esclat de creació i obres. En poesia, Ausiàs March adapta el català com a única llengua de creació i és l'iniciador d'una escola poètica. En prosa, es van escriure dues obres destacades:
- Curial e Güelfa (novel·la medieval)
- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (citada a El Quijote)
El Català com a Llengua de Cultura (s. XV)
Al segle XV, el català estava en plena expansió en diversos àmbits:
- Expansió territorial: Havia estès el seu domini més enllà dels límits del Principat de Catalunya, i València es convertia en un gran centre econòmic i cultural. Va ser el moment de màxima difusió de la llengua.
- Ús administratiu: Tots els documents eren en català, així era utilitzada per manar, legislar, prohibir, realitzar transaccions comercials, contractes de treball i de serveis. La vida quotidiana s'expressava en català.
- Presència cultural: El català era present en tots els àmbits culturals.
Símptomes de Decadència del Català
En passar del segle XV al XVI, la literatura culta catalana va començar a decaure, especialment durant els segles XVI, XVII i XVIII.
Pèrdua del Rosselló i Prohibicions
Pel Tractat dels Pirineus (1659), França va incorporar als seus dominis el Rosselló i una part de la Cerdanya. Això va comportar prohibicions sobre el català, que el van reduir a l'àmbit familiar. El Rosselló va rebre una gran influència del francès.
Influència del Castellà
Durant els mateixos segles, el català va rebre influències del castellà, començant a utilitzar-se castellanismes.
Pèrdua de les Llibertats i Imposició del Castellà
El 1714, les tropes castellanes van acabar amb les lleis que havien regit a Catalunya i a Mallorca; abans, el 1707, ja havia passat el mateix a València. El rei Felip V va instaurar una època de centralisme i la imposició del castellà com a llengua oficial. Durant els segles XVIII i XIX, el català va ser perseguit i oblidat.
A principis del segle XVIII, hi va haver una dominació anglesa en alguns territoris.
Una Lenta Recuperació del Català
El català no es va perdre del tot; a nivells populars es va continuar usant, i alguns autors també el van mantenir. Durant el primer terç del segle XIX, es va iniciar una recuperació, i el 1939 es va publicar un diccionari molt important.
La Renaixença
La Renaixença es va concretar en la poesia i la literatura al llarg del segle XIX.
- El 1833, Bonaventura Carles Aribau va publicar el poema La Pàtria.
- El símbol d'aquesta recuperació l'encarna Jacint Verdaguer.
El Català al Segle XX: Modernisme i Normalització
A finals del segle XIX, un grup va proposar modernitzar la cultura catalana. Aquest moviment, conegut com a Modernisme, volia que el català tornés a ser la llengua nacional de Catalunya. Gràcies a les generacions posteriors, es van produir els següents fets clau:
- Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).
- Creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el 1907.
- Publicació de les Normes Ortogràfiques (1913) i la Gramàtica (1917) per Pompeu Fabra.
Aquests avenços es van poder dur a terme gràcies a la voluntat col·lectiva impulsada per la Renaixença i figures com Enric Prat de la Riba.
L'Obra Decisiva de Pompeu Fabra
L'aportació de Pompeu Fabra va ser decisiva per a la normalització del català:
- Va contribuir a la redacció de les Normes Ortogràfiques i al primer diccionari.
- Va escriure i publicar gramàtiques.
- Va investigar en diversos camps de la filologia i de la lingüística.
- Va escriure assajos sobre la llengua i altres normes.
Va tenir en compte els diversos dialectes del català.
Evolució del Català al Segle XX i XXI
El segle XX va estar marcat per la tensió entre la recuperació, la prohibició i la persecució del català:
- El català es va anar recuperant durant els primers 20 anys del segle gràcies a la Mancomunitat, amb la creació de l'IEC i l'obra de Pompeu Fabra.
- Del 1923 al 1930, va ser perseguit per la dictadura de Primo de Rivera.
- Durant la Segona República (1931-1939), va experimentar un notable avanç.
- La dictadura de Franco el va tornar a prohibir i perseguir.
- Des de la mort del dictador, va tornar a viure una recuperació.
A partir dels anys 50, Catalunya va rebre una forta immigració que, tot buscant llocs de treball, va comportar una dificultat addicional per a la llengua.
Entre els anys 60 i al llarg dels 80, la situació va millorar gràcies a l'acció de l'ensenyament i d'alguns mitjans de comunicació.
Bilingües Passius
Persones que entenen el català però parlen castellà.
A les Illes Balears, la recuperació va ser més lenta a causa del turisme, on predominaven el castellà i l'anglès.
Avui dia, el creixement de la llengua és clar, però lent.
- El gener de 1998, es va aprovar la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya.
- El 1986, ja s'havia aprovat la normativa lingüística al País Valencià i a les Illes Balears.