Història i Evolució de la Literatura Catalana (XVI-XIX)

Escrito el 18 de Febrero de 2026 en catalán con un tamaño de 7,55 KB

Segles XVI-XVIII: Context Històric i Decadència

1474: Castellanització. Es casen Isabel i Ferran, els Reis Catòlics, de manera que Aragó i Castella s’uneixen i el castellà s'introdueix a la cort.
Segle XV: Els Reis Catòlics instauren el tribunal de la Inquisició, el qual al segle XVI es converteix en una eina per castigar i perseguir opinions contràries al cristianisme, ja que aquest investiga si les conversions al cristianisme eren veritables.
Guerres i revoltes:
- Revolta de les Germanies (1519-1523): València i Mallorca es converteixen en classes populars les quals van en contra dels terratinents.
- Guerra dels Segadors (1640-1652): Habsburg contra Àustria; tracta d’una revolta popular que té lloc a Catalunya contra l'exèrcit de Felip IV.
Guerra de Successió (1700-1714): Arriben els Borbons a la corona.

La llengua: La llengua popular era el català, encara que a les universitats es feia ús del llatí. En aquest moment es perd la consciència d’unitat dels territoris de parla catalana. A més, s’assimilen models lèxics castellans.
Decrets de Nova Planta: Fi de les lleis i institucions pròpies. S’instaura el model legal i administratiu del castellà, de manera que es centralitza el poder, formant l’absolutisme borbònic.
Altres literatures: Les literatures castellana, italiana i francesa estan en el seu punt de màxima esplendor.
Catalana: Tres segles en decadència.

1474: Castellanització. Es casen Isabel i Ferran, els Reis Catòlics, de manera que Aragó i Castella s’uneixen i el castellà s'introdueix a la cort.
Segle XV: Els Reis Catòlics instauren el tribunal de la Inquisició, el qual al segle XVI es converteix en una eina per castigar i perseguir opinions contràries al cristianisme, ja que aquest investiga si les conversions al cristianisme eren veritables.
Guerres i revoltes:
- Revolta de les Germanies (1519-1523): València i Mallorca es converteixen en classes populars les quals van en contra dels terratinents.
- Guerra dels Segadors (1640-1652): Habsburg contra Àustria; tracta d’una revolta popular que té lloc a Catalunya contra l'exèrcit de Felip IV.
Guerra de Successió (1700-1714): Arriben els Borbons a la corona.

La llengua: La llengua popular era el català, encara que a les universitats es feia ús del llatí. En aquest moment es perd la consciència d’unitat dels territoris de parla catalana. A més, s’assimilen models lèxics castellans.
Decrets de Nova Planta: Fi de les lleis i institucions pròpies. S’instaura el model legal i administratiu del castellà, de manera que es centralitza el poder, formant l’absolutisme borbònic.
Altres literatures: Les literatures castellana, italiana i francesa estan en el seu punt de màxima esplendor.
Catalana: Tres segles en decadència.

Revolució Industrial al Regne Unit: Èxode massiu del camp a la ciutat (la gent marxa a la ciutat per treball).
Nova societat: Dona com a resultat noves classes socials. Aquesta nova societat sorgeix a causa de les innovacions energètiques i tecnològiques, a més de nous mitjans de transport i noves formes de producció de mercat.
Política: Els partits polítics dels liberals i dels conservadors s’alternen el poder.
Bases de Manresa (1892): Es demana una organització política autònoma per a Catalunya, on el català és la llengua oficial.
La Renaixença: Moviment de recuperació cultural catalana que pren ideals del Romanticisme.
Jocs Florals (1859): Els Jocs Florals de Barcelona es restauren com un certamen literari; gràcies a això es recupera l’ús cultural i literari del català.
Indústria editorial: Experimenta un gran impuls perquè el procés d’edició és més econòmic i hi ha un augment del nombre de lectors, la qual cosa afavoreix la difusió d’idees mitjançant la premsa i la literatura.
El Realisme: Moviment literari del segle XIX amb origen francès que pretenia mostrar la realitat tal com és, representant la vida quotidiana de manera objectiva.

Revolució Industrial al Regne Unit: Èxode massiu del camp a la ciutat.
Nova societat: Resultat de noves classes socials per innovacions energètiques, tecnològiques i nous mitjans de transport.
Política: Alternança de poder entre liberals i conservadors.
Bases de Manresa (1892): Petició d'autonomia política i oficialitat del català.
La Renaixença: Recuperació cultural basada en el Romanticisme.
Jocs Florals (1859): Restauració del certamen per recuperar l'ús literari del català.
Indústria editorial: Impuls per l'abaratiment de l'edició i l'augment de lectors.
El Realisme: Moviment d'origen francès que representa la vida quotidiana de manera objectiva.

Valoració entusiasta de les literatures nacionals.
Amb gran força expansiva (boca-orella).
Temes i motius: Ús de molts estereotips i models preestablerts. Com que han patit molts canvis, no es poden datar amb precisió; potser van sorgir segles enrere. No es parla de temes de l’actualitat.
Literatura efímera: Si no s’escriu, pot arribar a perdre's.
Estructura i estil:
- Fórmules fàcils (orals, s’havien de memoritzar).
- Oracions coordinades (conjuncions) i juxtaposades (signes de puntuació).
- Repeticions de versos, estrofes o passatges sencers.
- Paral·lelismes i expressions prefixades (començar i acabar igual).
- Versos d’art menor (màxim 8 síl·labes).
Vitalitat: Realment el poble mai va deixar de parlar català, i això es veu reflectit en el fet que la literatura popular va guanyar importància i va mantenir una gran vitalitat.

Per tant, la castellanització va afectar, en especial, a la cort i la noblesa.

Rondalles: Relat de caràcter fictici i universal amb elements màgics o fantàstics.
Llegendes: Relats amb elements reals que fan que sembli verídic (lloc, personatges, batalles, monuments…).

Sainet: Peces teatrals breus que descriuen costums de l’època, sovint acompanyades de música o cançons.

Etiquetas: