Història i Evolució de les Institucions Catalanes

1. La Marca Hispànica i els Antecedents de Catalunya

Després de la batalla de Poitiers el 732, Carlemany va establir la Marca Hispànica com a franja fronterera entre el Califat de Còrdova i l'Imperi Carolingi. Aquesta marca, ubicada prop dels Pirineus, va ser el nucli del futur territori català. Els comtats d'aquesta regió, incloent-hi Barcelona, Girona, Cerdanya i Urgell, van guanyar progressivament autonomia. A finals del segle X, figures com Guifré el Pelós i Borrell II van liderar el procés d'independència dels comtats catalans. Borrell II va declarar la independència de Barcelona el 985. Aquesta autonomia progressiva va establir les bases per al naixement de Catalunya com a entitat política autònoma a finals del segle X.

2. Les Corts Catalanes: Origen i Funció

Durant el regnat de Jaume I el Conqueridor, les Corts Catalanes van emergir com a òrgan representatiu al segle XIII. Van ser institucionalitzades definitivament durant les Corts de Barcelona del 1283, sota el regnat de Pere II, el Gran, amb la constitució "Volem, estatuïm", establint el sistema de sobirania pactada. Les Corts es componien dels tres estaments: militar, eclesiàstic i reial. Convocades pel rei, es reunien irregularment i tenien funció consultiva i deliberativa sobre assumptes d'interès general, aprovant lleis i impostos. A partir del segle XIII, el pactisme va ser fonamental, amb negociacions entre el rei i els estaments per establir lleis generals.

3. El Pactisme i el Tribunal de Contrafaccions

El pactisme a Catalunya, sorgit al segle XIII, va implicar una negociació entre el rei i els estaments durant les Corts, on les lleis generals requerien el consentiment de tots dos. Això va significar una renúncia del monarca al poder legislatiu exclusiu. El Tribunal de Contrafaccions va sorgir per controlar l'abús de poder, però amb el temps va perdre eficàcia, marcant el final del sistema pactista.

4. Naixement i Funció de la Generalitat

La Diputació del General o Generalitat es va establir el 1359 durant el regnat de Pere III com a comissió per recaptar donatius. Va evolucionar des de ser un simple comitè fins a una institució independent que defensava les lleis del Principat. Inicialment, els diputats administraven els fons i vetllaven pel compliment dels acords fiscals. Amb el temps, van guanyar autonomia i van assumir un rol polític en la defensa dels interessos catalans. La Generalitat va ser clau en la preservació del sistema pactista.

5. Estructura i Funcions de la Generalitat (1413)

A partir de 1413, la Generalitat es va consolidar com a institució clau. Després de la mort de Martí I l'Humà el 1410, les Corts van assumir l'administració del país durant dos anys. L'estructura de la Generalitat es va definir com una comissió amb sis membres representants dels tres estaments, triats cada tres anys. Al segle XVII, les Corts van deixar de reunir-se freqüentment, incrementant la responsabilitat de la Diputació General i els consellers de Barcelona en la defensa del pactisme. La pèrdua d'interès reial i la creació d'òrgans com el Consell d'Aragó van debilitar les Corts i generar tensions amb la monarquia.

6. La Unió de les Corones de Ferran II i Isabel I

L'aliança matrimonial dels Reis Catòlics, Ferran II i Isabel I de Castella, establerta el 1469, no va implicar la unitat política dels regnes. Cada regne, incloent-hi la Corona d'Aragó, va mantenir les seves lleis i institucions durant els segles XVI i XVII. Tot i la unió matrimonial, la Corona d'Aragó, incloent-hi Catalunya, va conservar una estructura política i legal pròpia. El rei i el virrei a Catalunya no podien imposar noves lleis sense el consentiment de les Corts.

7. La Guerra dels Segadors i el Tractat dels Pirineus

La Guerra dels Segadors va tenir lloc entre 1640 i 1659. Les causes principals van ser les diferents concepcions sobre el poder reial i les atribucions de les Corts i de la Generalitat, el descontent polític i econòmic, la pressió fiscal, la intervenció al comerç i l'arribada de les tropes espanyoles. La crisi econòmica, la gana i les conseqüències de la Guerra dels Trenta Anys van contribuir al malestar generalitzat.

Conseqüències del Tractat dels Pirineus per a Catalunya:

• Pèrdua de territori: Cessió del Rosselló, la Cerdanya i el Conflent a França.
• Aïllament internacional: Afectació de les connexions amb altres regions europees.
• Impacte econòmic: Pèrdues en àrees agrícoles i comercials importants.
• Canvis polítics: Reforç del control de la monarquia espanyola i centralització del poder.

8. El Decret de Nova Planta i la Fi del Pactisme

El Decret de Nova Planta, emès després de la Guerra de Successió Espanyola (1707-1716), va posar fi a la sobirania pactada del dret constitucional català. Va suprimir les institucions polítiques de Catalunya (Corts i Generalitat), va abolir el règim municipal i les institucions representatives locals. El 1714 va desaparèixer un sistema polític, social i jurídic que oferia llibertats i garanties als individus i als estaments. Els catalans van quedar exclosos de l'alta política, es va sobrecarregar el país de tributs, es va excloure la llengua catalana i es van imposar lleves militars forçoses.

9. La Mancomunitat de Catalunya

El 1914, les pressions dels partits polítics catalans van culminar amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta institució, formada per les quatre diputacions provincials catalanes, tenia autonomia administrativa i va representar la primera entitat autònoma que governava Catalunya des de 1714. Va tenir un paper significatiu en infraestructures, educació, promoció de la llengua i la cultura catalanes, i en el foment de la consciència nacional. Sota la presidència d'Enric Prat de la Riba i després de Josep Puig i Cadafalch, la Mancomunitat va impulsar el projecte d'Estatut d'autonomia de 1919. El cop d'estat del general Primo de Rivera el 1923 va marcar el final de la Mancomunitat.

10. Estatut de 1931 vs. Estatut de 1932

Diferències entre el projecte d'Estatut de 1931 i l'Estatut de Catalunya de 1932:

• Moment històric: El projecte de 1931 va ser elaborat després de la proclamació de la Segona República, mentre que l'Estatut de 1932 va entrar en vigor durant el mandat de la Segona República.
• Contingut i competències: El projecte de 1931 contemplava un àmbit de competències més ampli, mentre que l'Estatut de 1932 va ser més limitat.
• Relació amb el govern central: El projecte de 1931 plantejava una relació més asimètrica, mentre que l'Estatut de 1932 reflectia una relació més centralitzada.
• Procés d'aprovació: El projecte de 1931 va ser rebutjat pel Parlament espanyol, mentre que l'Estatut de 1932 va ser aprovat i ratificat per referèndum a Catalunya.

11. Estat Autonòmic vs. Estat Federal

Elements en comú:

1. Descentralització del poder.
2. Divisió territorial.
3. Òrgans de govern propis.

Diferències principals:

1. Grau d'autonomia: En un estat federal, les regions tenen més autonomia i un rang constitucional més fort. A l'estat autonòmic espanyol, les comunitats autònomes tenen un grau d'autonomia més limitat.
2. Relació amb el govern central: En un estat federal, la relació és d'igualtat entre estats. A l'estat autonòmic espanyol, la relació pot ser més asimètrica.
3. Processos de reforma: En un estat federal, els processos de reforma són més complexos. A l'estat autonòmic espanyol, són més flexibles.

12. Principis Bàsics de l'Estat Autonòmic

Els quatre principis bàsics de l'estat autonòmic són:

1. Descentralització: Transferència de competències a les regions.
2. Autogovern: Capacitat de les regions per governar-se a si mateixes.
3. Solidaritat: Redistribució de recursos i col·laboració entre administracions.
4. Unitat: Manteniment de la unitat de l'estat com a principi fonamental.

13. Característiques de l'Estat de les Autonomies

L'estat autonòmic a Espanya destaca per la descentralització d'un estat centralista, la distribució del poder polític en municipis, províncies i comunitats autònomes, i la flexibilitat del seu model. Se subratlla l'existència d'un únic poder constituent i de reforma, i es reconeix l'autonomia local i política. El model autonòmic continua sent un procés obert.

14. Organització Institucional (Art. 152.1 CE)

Les comunitats que van accedir a l'autonomia per la via ràpida (art. 151 i Disposició Transitòria Segona CE) tenen un model institucional establert per l'art. 152.1 CE:

1. Assemblea legislativa: Elegida per sufragi universal, amb representació proporcional.
2. Consell de Govern: Amb funcions executives i administratives.
3. President: Elegit per l'Assemblea i nomenat pel Rei.

El President i els membres del Consell de Govern són responsables políticament davant de l'Assemblea. L'art. 152.1 CE exigeix una forma de govern parlamentària. Un Tribunal Superior de Justícia culmina l'organització judicial dins de l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma.

15. La Generalitat a l'EAC

L'EAC defineix la Generalitat com "el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya" (art. 2.1 EAC). La Generalitat de l'EAC 2006 no és la mateixa que la de l'EAC 1979, ni la de la Segona República, ni la medieval. Neix al segle XX, recuperant el nom d'una institució medieval, la Diputació del General o Generalitat (1359-1714). Els Estatuts de 1932, 1979 i 2006 han establert la Generalitat com a ens complex que aplega les institucions de l'autogovern de Catalunya. Avui, la Generalitat comprèn el Parlament, la Presidència i el Govern.

• Parlament de Catalunya: Òrgan legislatiu.
• Presidència de la Generalitat: Òrgan executiu.
• Consell Executiu o Govern de la Generalitat: Òrgan col·legiat amb funció executiva.
• Consells Comarcals: Institucions de caràcter local.
• Consells Insulars: A Mallorca, el Consell de Mallorca.

16. Sistema Electoral a Catalunya

L'Estatut remet a una llei del Parlament per regular el règim electoral (art. 56.2), amb una majoria de dues terceres parts. Aquesta llei, pendent des de 1979, encara no ha estat aprovada. Catalunya és l'única Comunitat Autònoma sense llei electoral pròpia. S'aplica la Llei orgànica 5/1985, del règim electoral general (LOREG). La futura llei electoral catalana haurà de determinar: la fórmula electoral, la forma de vot, el llindar electoral, la configuració de la Junta Electoral de Catalunya, el nombre de diputats i les circumscripcions electorals, així com establir criteris de paritat (art. 56.3 EAC).

17. Funcions del Parlament de Catalunya

Segons la Constitució (art. 152.1) i l'Estatut (arts. 55 i 61), les funcions del Parlament són:

• Funció representativa.
• Funció legislativa.
• Creació del govern.
• Impuls de l'acció política i de govern.
• Control del govern.
• Funció electiva.
• Defensa i ampliació de l'autonomia.

18. Funció Representativa del Parlament

La funció representativa del Parlament de Catalunya representa políticament la totalitat del poble català, escollida per sufragi universal, lliure, igual i directe.

19. Funció Legislativa del Parlament

La funció legislativa del Parlament de Catalunya consisteix a aprovar lleis, com la llei de pressupostos. Les lleis són promulgades pel president de la Generalitat i publicades al DOGC i al BOE.

20. Funció de Control del Govern

La funció de control del govern consisteix a vetllar pel bon govern i orientar l'actuació política i administrativa. El Govern és responsable políticament i requereix la confiança del Parlament. Hi ha dos tipus d'instruments de control: mecanismes de control-sanció (moció de censura i qüestió de confiança) i instruments de control-inspecció (preguntes, interpel·lacions, compareixences, sessions informatives, debats generals, sol·licituds d'informació i comissions d'investigació).

21. Composició del Parlament

El Parlament és unicameral, amb un mínim de 100 i un màxim de 150 diputats (actualment 135). Es compon del Ple, la Mesa, la Junta de Portaveus, la Diputació Permanent, els Grups Parlamentaris, les Comissions i els Senadors.

22. Requisits per ser Membre del Parlament

Per ser membre del Parlament cal haver estat elegit en el procés electoral, tenir la condició política de català i no incórrer en causa d'inelegibilitat. Per accedir al ple exercici, cal presentar la credencial, fer la promesa o jurament de respectar la Constitució i l'EAC, i presentar les declaracions d'activitats i de béns.

23. Prohibició del Mandat Imperatiu

La prohibició del mandat imperatiu garanteix la llibertat de consciència del parlamentari i el dret a mantenir-se en el càrrec malgrat que abandoni el partit o en sigui expulsat.

24. Inviolabilitat dels Membres del Parlament

L'EAC estableix que els membres del Parlament són inviolables pels vots i opinions emesos en l'exercici del càrrec. La inviolabilitat impedeix procediments sancionadors per opinions o vots en l'exercici de la seva funció. Els seus efectes són indefinits.

25. Immunitat i Fur Jurisdiccional

La immunitat protegeix la llibertat personal dels parlamentaris contra detencions i processos judicials. En el cas català, la semi-immunitat només suposa que no poden ser detinguts sinó en cas de delicte flagrant. L'EAC estableix un fur judicial: en causes contra diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; fora de Catalunya, la Sala Penal del Tribunal Suprem. El fur especial nega el dret a la doble instància.

26. Òrgans del Parlament i Funcions

• Ple: Òrgan suprem de la cambra, de debat i decisió.
• Diputació Permanent: Vetlla pels poders del Parlament quan no està reunit.
• Comissions: Grups reduïts de diputats que preparen els treballs per al Ple.
• President/a del Parlament: Representa la cambra, manté l'ordre de les discussions i del debat.
• Mesa del Parlament: Òrgan rector col·legiat, ordena el treball parlamentari, interpreta el Reglament i dirigeix els serveis del Parlament.
• Junta de Portaveus: Estableix criteris per ordenar les tasques i debats, decideix la comissió competent per a projectes i proposicions de llei.
• Grups parlamentaris: Traducció parlamentària del partit polític o coalició electoral.
• Cap de l'oposició: Inusual en un sistema de partits com el català.

27. Investidura i Moció de Censura

Elements en comú:

• Tant en la investidura com en la moció de censura, el president és elegit pel Parlament.
• El procés conclou amb el nomenament pel rei del diputat elegit.
• El nomenament reial és un acte formal i obligat, publicat al BOE i DOG.
• El president ha de prendre possessió del càrrec en cinc dies.

Diferències:

• La investidura procedeix per renovació del Parlament, denegació de qüestió de confiança, defunció, dimissió, incapacitat permanent o condemna penal ferma.
• Fases de la investidura: consultes del president del Parlament, exposició del programa, debat i votació (majoria absoluta o simple en segona votació).
• Si cap candidat obté la confiança en dos mesos, es dissol el Parlament i es convoquen eleccions.

28. Funcions de la Presidència de la Generalitat

La Constitució configura el president de la comunitat autònoma amb una triple dimensió: cap del Govern autonòmic, president de la comunitat autònoma i representant ordinari de l'Estat a la comunitat.

Com a cap del Govern:

• Establir directrius generals de l'acció de govern.
• Nomenar i separar els membres del Govern.
• Convocar i presidir el Govern.
• Coordinar el programa legislatiu i l'elaboració de disposicions reglamentàries.

Com a president de la Generalitat:

• Definir el programa polític del Govern.
• Presentar una qüestió de confiança al Parlament.
• Dissoldre anticipadament el Parlament i convocar eleccions.
• Nomenar i separar els consellers.

Com a representant de la comunitat autònoma:

• Mantenir relacions amb les altres institucions de l'Estat.
• Signar convenis i acords de cooperació amb les CCAA.
• Convocar eleccions al Parlament i decretar-ne la dissolució.
• Nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries.
• Convocar el referèndum per a la reforma de l'Estatut.
• Presidir la Junta de Seguretat.

29. Delegació de Funcions Executives del President

La delegació de funcions del president/a de la Generalitat és una modalitat de delegació interorgànica. L'EAC preveu dos tipus de delegació: al conseller/a primer o a qualsevol conseller. La Llei 13/2008 permet delegar al vicepresident/a si no hi ha conseller primer. La delegació és potestativa i temporal, i pot ser revocada en qualsevol moment. La delegació no eximeix el president de la seva responsabilitat política davant el Parlament.

30. Caracterització, Designació i Composició del Govern

La Generalitat de Catalunya és el govern autònom de Catalunya, amb un sistema parlamentari democràtic. Té competències en àrees com educació, sanitat, cultura, medi ambient, transport i serveis socials. El govern està compost pel President, el Vicepresident (si n'hi ha), els consellers i el Parlament de Catalunya. La designació segueix un procés democràtic: el President és proposat pel Parlament i triat per majoria absoluta, i després proposa els consellers, que han de ser aprovats pel Parlament.

Composició:

1. President de la Generalitat: Cap del govern i màxim representant de Catalunya.
2. Vicepresident (si n'hi ha): Col·labora en les gestions del govern.
3. Consellers: Encarregats de les diferents àrees de gestió.
4. Parlament de Catalunya: Òrgan legislatiu i de representació del poble català.

31. El Govern en Funcions

El govern en funcions cessa quan ho fa el president de la Generalitat, però continua en funcions fins a la presa de possessió del nou govern. Les seves atribucions es limiten al despatx ordinari dels assumptes públics, amb excepcions per raons d'urgència o interès general. No pot aprovar el projecte de llei de pressupostos, presentar projectes de llei al Parlament ni dictar decrets legislatius, llevat de motius excepcionals. No es preveuen sancions específiques per incompliment.

32. Qüestió de Confiança vs. Moció de Censura

Elements en comú:

1. Objectiu de confiança: Avaluar la confiança del Parlament cap al govern.
2. Conseqüències polítiques: Canvis en la direcció del govern o eleccions anticipades.
3. Regulació parlamentària: Es debaten i decideixen dins del marc parlamentari.

Diferències principals:

1. Iniciativa i objectiu: La qüestió de confiança és presentada pel govern; la moció de censura, per l'oposició.
2. Majoria requerida: La qüestió de confiança necessita majoria simple o absoluta, segons les disposicions del país.

33. Funcions de les Institucions del Capítol V del Títol II de l'Estatut

1. Presidència de la Generalitat: Liderar l'executiu català, dirigir les polítiques del govern i representar la Generalitat.
2. Consell Executiu: Administració i execució de les polítiques públiques, presa de decisions polítiques i administratives.
3. Parlament de Catalunya: Elaborar i aprovar lleis, control i fiscalització de l'acció del govern.
4. Sindicatura de Comptes: Control extern de l'economia pública catalana, fiscalització i auditoria dels comptes públics.

34. Dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries

1. Dictàmens previs: Sol·licitats pel Govern abans de l'aprovació d'una norma, per avaluar la seva conformitat amb l'Estatut.
2. Dictàmens d'impugnació: Sol·licitats per ciutadans o institucions per avaluar la conformitat d'una norma ja aprovada amb l'Estatut.
3. Dictàmens facultatius: Sobre la interpretació o aplicació de l'Estatut, a petició del Govern, del Parlament o d'altres institucions.

35. Síndic de Greuges: Competències i Instruments

Àmbits de competència:

• Administració pública: Investigar queixes relacionades amb l'actuació de les administracions públiques de Catalunya.
• Drets humans i llibertats públiques: Defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals.
• Mediació: Actuar com a mediador entre ciutadans i administracions.
• Transparència i accés a la informació: Vetllar per la transparència i el dret d'accés a la informació pública.

Principals instruments d'actuació:

• Recepció de queixes i reclamacions.
• Investigació de les queixes rebudes.
• Informe i recomanacions per corregir irregularitats.
• Seguiment del compliment de les recomanacions.