Història i Evolució de la Democràcia Atenesa: Soló, Clístenes i Pèricles

Orígens i Evolució de la Democràcia Atenesa

Situació Política a Atenes fins a Dracó

Inicialment, Atenes estava governada per un rei que actuava com a sacerdot, jutge i responsable de la guerra. Posteriorment, el rei va cedir el poder militar al polemarc i el judicial a l'arcont. Els càrrecs, que inicialment eren vitalicis, van passar a ser decennals i, finalment, anuals.

A aquests tres magistrats o arconts s'hi van afegir sis legisladors o tesmòtetes, encarregats de recollir i conservar les decisions amb força de llei.

Les Reformes de Soló (594 aC)

El poble exigia reformes polítiques i socials, ja que la situació dels deutors insolvents era insostenible. Molts havien de pagar els seus deutes esdevenint esclaus. Soló va ser nomenat arcont el 594 aC.

Les seves reformes principals van ser:

• L'abolició del codi de Dracó.
• L'alliberament dels petits propietaris endeutats mitjançant la sisactia (anul·lació de deutes).
• La revisió del sistema polític atenès, que va donar lloc a la Constitució Soloniana.

La Constitució Soloniana va repartir els ciutadans en quatre classes segons la seva riquesa (producció anual en gra o líquid):

1. Pentacosiomedimnes: Els qui recollien 500 mesures o més.
2. Cavallers (Hippeis): Els qui recollien 300 mesures.
3. Zeugites: Els qui recollien 200 mesures.
4. Tets (Thetes): Els ciutadans més pobres.

Les magistratures estaven reservades a les tres classes superiors, però tots els ciutadans podien formar part de l'Heliea (tribunal popular) i prendre part en les deliberacions de l'Assemblea Popular. Per preparar el treball de l'Assemblea, Soló va crear el Consell dels 400.

La Tirania i les Reformes de Clístenes

Malgrat les reformes de Soló, la societat atenesa va continuar trasbalsada per l'agitació social fins que Pisístrat va arribar al poder. Va exercir la tirania entre el 561 i el 528 aC, amb alguns parèntesis d'exili.

Llegat Cultural de Pisístrat

Culturalment, Pisístrat va instituir els festivals cívics en honor a Dionís i va manar fer una recopilació dels textos homèrics. El van succeir els seus fills, Hípies i Hiparc.

La Fundació de la Democràcia (Clístenes, 508 aC)

Quan el partit democràtic va arribar al poder, va permetre que Clístenes dugués a terme una reforma fonamental el 508 aC. Aquesta reforma va ser crucial per a la democràcia:

• Va crear els dems (unitats territorials bàsiques).
• Va agrupar els dems en deu tribus, formades cadascuna per tres tríties (terços):
  • Una d'habitants de la ciutat (urbana).
  • Una de pobladors de la costa.
  • Una de camperols de l'interior.

Durant una desena part de l'any, el govern estava a càrrec d'una de les deu tribus. L'Assemblea decidia totes les qüestions.

Al capdavant de l'exèrcit hi havia els deu estrategs, elegits pel poble, que van substituir els arconts en el poder executiu. Clístenes també va establir l'ostracisme per evitar la tirania: un ciutadà considerat perillós podia ser desterrat durant deu anys.

L'Aprofundiment Democràtic: Efialtes i Pèricles

L'evolució democràtica va continuar fins a les reformes d'Efialtes i Pèricles.

• Efialtes (462 aC): Va desposseir l'Areòpag de la majoria de les seves funcions polítiques, convertint-lo principalment en un tribunal per als crims de sang.
• Pèricles: Va permetre que tots els ciutadans tinguessin accés a les magistratures mitjançant el pagament d'un sou (misthos) a qualsevol ciutadà que exercís un servei públic. Això va garantir la participació de les classes més pobres en el govern.