Història i Evolució del Sistema Educatiu a Catalunya i Espanya

L'Educació a l'Antic Règim i el Sistema Liberal

L'Antic Règim: Institucions Desconnectades

L'Antic Règim és l’època anterior a l’Estat liberal. Al segle XVIII no podem parlar d’un sistema educatiu com a tal, sinó d'un conjunt d’institucions desconnectades per a l'ensenyament.

Tipus d'Ensenyament

• Ensenyament elemental:
  1. Escuelas de primeras letras
  2. Escoles monàstiques
• Ensenyament secundari

El Sistema Educatiu Liberal: Corts de Cadis (1812)

El sistema liberal sorgeix amb les Corts de Cadis (1812) i es basa en els principis següents:

• Igualtat jurídica per a tots els individus.
• Proclama el dret a l’educació.
• L'educació es concep com a bé públic.
• Aparició d’una nova classe social: la burgesia.
• Ideologia basada en el liberalisme (llibertats).
• Creació d’escoles de primària a tots els municipis.
• Sistema econòmic capitalista.

Llei Moyano (1875): Un Sistema Centralitzat

La Llei Moyano (1875) va establir un marc educatiu amb les següents característiques:

• Un sistema dual.
• Llibertat d’ensenyament limitada.
• Sistema educatiu centralitzat.
• La religió com a part de la formació.
• Uniformitat dels plans docents.
• Ensenyament obligatori dels 6 als 9 anys.
• Escolarització diferencial en funció del gènere.

La II República i la Renovació Pedagògica

La II República (Segle XX): Lluita contra l'Analfabetisme

Durant la Segona República es va produir una gran lluita contra l’analfabetisme i una voluntat de renovació:

Dades d'Analfabetisme (1930) i Manca de Recursos

• 24% d'homes i 40% de dones.
• 1 milió d’infants sense escolaritzar.
• Manca de 27.000 centres escolars.

Increment de l’Escolarització i Renovació

• Augment dels centres escolars, especialment de primària.
• Augment d’un 28% d’escoles.
• Augment de les ràtios d’escolarització (53% nenes, 51% nenes).
• Renovació pedagògica sota els principis de la Pedagogia Activa i l’Escola Nova.
• Voluntat d’una escola laica, democràtica i única.

Moviments Pedagògics Clau

Principis de l'Escola Nova o Escola Lliure

• Educació i llibertat.
• Treball per projectes.
• Paper central de l’educació en valors.
• Democràcia directa.
• Alta participació de les famílies.
• La figura del tutor com a guia.
• Entorn natural i manteniment dels espais.
• El joc com a activitat principal.
• No limitacions de temps.

L'Escola Moderna: Educació Integral

• Educació integral (pensaments, sentiments, desenvolupament de la personalitat, sexualitat, etc.).
• Separació entre educació i religió.
• Foment de la solidaritat.
• Apartar conductes coercitives.

El Sistema Educatiu durant el Franquisme

El Franquisme va suposar un retrocés en el sistema educatiu, establint un model autoritari i d'adoctrinament amb una uniformització extrema de l’ensenyament, dividit en dues etapes.

Principis de la Ley de Enseñanza Primaria (LEP)

Els principis fonamentals de l’educació eren:

1. La religió.
2. Formació de l’Esperit Nacional.
3. Principis d'obligatorietat i gratuïtat (dels 6 als 12 anys).

Evolució del Sistema Educatiu Democràtic (1970-Actualitat)

El sistema educatiu democràtic ha estat marcat per una permanent situació de reforma, vinculant cada cop més l'eficàcia del sistema al funcionament mercantil (2002 en endavant).

Lleis i Reformes Educatives Clau

• 1970: Creació de l'EGB i escolarització de l'ensenyament.
• 1978: Constitució Espanyola.
• 1985: LODE (Llei Orgànica del Dret a l'Educació): Èmfasi en l'escola comunitària.
• 1990: LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu):
  1. Organització actual: primària i secundària.
  2. Ensenyament Comprensiu.
• 2002: LOCE (Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació).
• 2006: LOE (Llei Orgànica d'Educació):
  1. Trencament de l'ensenyament comprensiu.
  2. Adaptació de la política educativa al mercat de treball.
  3. Sistema basat en les competències.
• 2013: LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa):
  1. La llengua vehicular serà el castellà.
  2. Educació plurilingüe amb llengua estrangera.
  3. Torna a tenir validesa la religió.
  4. Proves d’avaluació per obtenir el graduat.
  5. Possibilitat de construir escoles privades en sòl públic.
  6. Més pes de les assignatures troncals.
  7. Noves modalitats de Formació Professional (FP).
  8. Les escoles amb educació diferenciada podran tenir convenis amb administracions públiques.

Tendències de les Últimes Reformes

• Permanent situació de reforma del sistema.
• L’eficàcia del sistema educatiu vinculada al funcionament mercantil.
• Educació com un dret social (Escola Comprensiva).
• Incorporació de la idea de mercat al sistema educatiu (l’Estat perd pes).
• Sistema basat en competències.
• Retorn a una educació comprensiva?

Èxit i Fracàs Escolar

Definició de Fracàs Escolar

El fracàs escolar és la culminació d’un procés de desafecció i desvinculació progressiva de l’alumne amb l’entorn escolar, que pot tenir els seus orígens en causes diverses i múltiples.

Contextualització i Manifestació

• Context: Crisi, disminució del pressupost destinat a l’educació, disminució del cos docent, necessitat de formació permanent.
• Manifestació: Abandonament del sistema, baix nivell de competències bàsiques, repetició de cursos.

Factors Determinants del Risc de Fracàs Escolar

• Factors psicològics.
• Factors socioculturals.
• Factors institucionals.
• El professorat.

Característiques Psicobiològiques

• Intel·ligència.
• Motivació.
• Estratègies d’aprenentatge.
• Personalitat.
• Trastorns de desenvolupament.

Característiques Socioculturals: El Context Social

• Globalització: Precarització i atur juvenil.
• Increment de la diversitat: El sistema educatiu ha de tenir capacitat d’acollida per:
  1. Garantir la cohesió social.
  2. Anul·lar el risc de desafecció al sistema.
• Transformacions de la família:
  1. Influència de l’estatus socioeconòmic.
  2. Canvis en el model de família.
  3. Família més diversa i fràgil.
  4. Canvis en l'organització familiar i relació amb l’escola.

Característiques Socioculturals: El Context Institucional

• L’escola: Com a agent socialitzador, diferenciador o homogeneïtzador dels individus. Debat entre escola inclusiva vs. segregació.
• Els mestres: Condicions de treball i formació. Relacions que s’estableixen dins de l’aula.

Indicadors i Dades a Catalunya

• Indicadors generals: Baixa taxa de graduació, abandonament escolar prematur i baix nivell de competències bàsiques.
• Abandonament prematur a Catalunya: Alumnes que no obtenen la formació bàsica en finalitzar l’escola obligatòria (30%).

Mesures per Prevenir el Fracàs Escolar

La multiplicitat de factors que intervenen implica abordaments multidisciplinaris en els diferents àmbits de l’infant o adolescent.

Mesures Dins de l’Aula

• Observar i analitzar quan es detecta manca d’interès.
• Atenció a la diversitat i tractament personalitzat: adaptació de metodologies i currículums.
• Innovar i diversificar les metodologies dins l’aula.
• Ensenyar a aprendre.
• Treball en equip i formació contínua dels docents.

Mesures al Sistema Educatiu

Intervencions Estructurals

• Estudis i campanyes de sensibilització: Estudis de diagnòstic i perfil de l’alumnat que abandona; programes de sensibilització.
• Projectes d’Innovació Pedagògica: Amb la finalitat de millorar els resultats del sistema educatiu adequant-lo al canvi i a l’evolució social.

Serveis Educatius de Suport (de Zona)

• Centres de Recursos Pedagògics (CRP): Donen suport didàctic curricular, eines i recursos als mestres i professors per a la millora metodològica.
• Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP).
• Equips d’Assessorament als Centres i al Professorat en Llengua i Cohesió Social (ELIC).

Serveis Educatius Específics (d'Àrea Territorial)

• Centres de Recursos Educatius per a Dificultats Auditives (CREDA): Suport als centres en l’adequació a les necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.
• Centres de Recursos Educatius per a Dificultats Visuals (CREDV).
• Camps d’Aprenentatge (CdA): Xarxa de serveis i projectes que es desenvolupen en estades al camp d’aprenentatge, en activitats a l’entorn o al centre mateix.

Intervencions Inclusives

Finalitat: incloure tots els estudiants en risc de tenir una desafecció al sistema escolar (NEE, situacions socioeconòmiques o diversitat funcional). Escola Inclusiva.

• La LEC (Llei d’Educació de Catalunya) estableix el principi d’escolarització equilibrada, garantint-ho a partir de l’escolarització per zones, i pot establir una proporció màxima de NEE.
• Inclusió a l’aula general de l’alumnat NEE.
• Implicació de les famílies i els centres.

Mesures Destinades a l'Alumnat

Mesures Compensatòries de Desfasaments Acadèmics

1. Adaptacions de currículum.
2. Proporcionar recursos educatius addicionals.
3. Detecció precoç.
4. Programes d’orientació.

Mesures Compensatòries de Desigualtats Econòmiques

1. Beques.
2. Ajuts als estudis.
3. Ajuts extraescolars.

Mesures Específiques per a l’Alumnat d’Origen Immigratori

1. Aules d’acollida.
2. Ensenyament de la llengua vehicular a l’aula de manera integrada.
3. Adaptacions curriculars.
4. Programes alternatius per a l’alumnat que no finalitza l’ESO per a la reintroducció al sistema.

Mesures Destinades al Professorat

• Formació inicial: Depèn de les universitats.
• Formació contínua: Fonamental en la clau d’èxit de l’alumnat. La llei ho estableix com a dret i deure.
• Material docent específic i noves metodologies.
• Centres de recursos.

Assertivitat: Definició

L'assertivitat és l'habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i a no sentir-se'n culpables.

La Funció Social i Estructural de l'Escola

Article 3 de la Llei 12/2009 d’Educació (LEC)

La llei estableix el dret a una educació integral, orientada al desenvolupament de la personalitat i als principis de convivència, buscant l’èxit escolar, el desenvolupament màxim de les capacitats, l’equitat i la cohesió social.

Cada escola (micro) compleix aquestes característiques estructurals (macro) i representa un sistema multifuncional (currículum, escola, professor, avaluació, didàctica).

Funcions Manifestes i Latents de l'Escola

Funcions Manifestes (Oficials)

• Modernitzar l'economia, formar el capital humà (Funció Econòmica).
• Transmetre coneixements i socialitzar (Funció Didàctica).

Funcions Latents (Implícites)

• Acceptar la desigualtat social (èxit o fracàs) i alhora garantir la cohesió social (Funció Social).
• Promoure la unitat nacional i la continuïtat del sistema versus el canvi innovador (Funció Política).

Anàlisi Detallada de les Funcions

Funció Econòmica: Capital Humà i Mercat

L'escola contribueix al desenvolupament econòmic a través del sistema de diplomes. El sistema educatiu promou:

• Acceptar rutines.
• Autoritat docent.
• Socialització prelaboral.
• Orientació professional.
• Dominar oficis (FP).
• Formació de capital humà.

Funció Didàctica Cultural: Transmissió de Coneixement

L’escola actua com a transmissora didàctica, organitzant el coneixement en:

• Matèries fonamentals.
• Matèries identitàries.
• Matèries expressives.

Aquesta funció també inclou la didàctica del professorat, la relació professor-grups i les relacions entre iguals.

Funció Política: Identitat i Cohesió Nacional

L’escola és una institució que socialitza en la cultura política i ajuda a unir la identitat nacional. El sistema educatiu influeix en:

• Direcció de l'escola.
• Projecte Educatiu (PEI).
• Autonomia escolar.
• Participació en l’escola.
• Inculcació de la identitat nacional.