Història i Evolució del Museu: Del Segle XIX a l'Actualitat

Del Saqueig Napoleònic al Museu Públic

La Caiguda de Napoleó i el Congrés de Viena

Després de la caiguda de Napoleó i el Congrés de Viena (1815), els estats europeus van enviar els seus representants per a recuperar les obres traslladades al Louvre.

Espolis i Saquejos a Espanya

A Espanya, els espolis i saquejos van ser massius: milers de pintures van ser requisitades. Hi havia una doble finalitat: obrir una secció espanyola al Louvre i obrir un Museu Públic a Madrid. Cap dels dos projectes va prosperar, i les obres van acabar en col·leccions particulars de generals napoleònics, sent posteriorment subhastades a nivell internacional.

A Sevilla, es van retirar més de 1000 pintures de convents i esglésies. Un exemple destacat és:

• Bartolomé Esteban Murillo, Immaculada Concepció (Inmaculada de Venerables o Inmaculada Soult). Ca. 1676. 274 cm × 190 cm. Madrid, Museo del Prado (intercanviada amb el Louvre).

El Comboi de Josep Bonaparte

El comboi de Josep Bonaparte incloïa 165 pintures de la col·lecció reial espanyola. Alguns exemples són:

• Ticià, Dánae recibiendo lluvia de oro. 1560-1565. Londres, Apsley House, Wellington Collection.
• Velázquez, El aguador de Sevilla. Ca. 1622-23. Londres, Apsley House, Wellington Collection.

Una cita rellevant sobre la destinació d'algunes d'aquestes obres és:

«Su Majestad, emocionado por vuestra delicadeza, no desea privaros de lo que ha venido a ser posesión vuestra por medios tan justos y honorables» (Carta de l'ambaixador de Ferran VII al duc de Wellington)

La Consolidació del Museu Públic

La consolidació del museu públic va tenir el Louvre com a model universal, amb fundacions que el van imitar a nivell europeu.

Tipologies de Museus Públics

Els museus públics de nova fundació presentaven dues tipologies principals:

• Reconversió d'antigues col·leccions reials.
• Museus sorgits de les desamortitzacions.

Antigues col·leccions reials reconvertides en museus públics:

• Rijksmuseum (Amsterdam, 1798)
• Museus Vaticans (Roma, 1816)
• Alte Pinakothek (Munic, 1836)

Fundació del Museu del Prado

El projecte del Museu del Prado va començar amb el Decret de 20 de desembre de 1809, que preveia el “Museu Josefino”, però aquest projecte no va prosperar. El projecte va ser reprès pel rei Ferran VII i el museu va ser inaugurat el 19 de novembre de 1819.

Conseqüències de les Desamortitzacions

La conseqüència de les desamortitzacions, com la de Mendizábal, va ser la creació de museus provincials:

• Museu provincial a Barcelona a finals del s. XIX (col·lecció que passaria al MNAC).
• Museu provincial de Sevilla a finals del s. XIX (actual Museu de Belles Arts).

L'Expansió Global i la Diversificació

L'Exportació del Model de Museu Públic

El model de museu públic es va exportar globalment:

• Amèrica del Nord:
  • 1771: Museu de la Charleston Library Society, Carolina del Sud.
  • 1786: Peale Museum, Filadèlfia.
• Amèrica del Sud:
  • 1818: Museu Nacional del Brasil (Rio de Janeiro).
  • 1823: Museu Nacional de Colòmbia (Bogotà).
• Àsia:
  • 1814: Indian Museum de Calcuta.
• Austràlia:
  • 1854: National Museum of Victoria.
• Àfrica:
  • 1858: Museu Egipci del Caire.

Identitat Nacional i Col·leccions

Aquesta expansió geogràfica del museu estava lligada a la identitat nacional (els “nous” estats no podien existir sense museu) i a les col·leccions (model que imita el British Museum).

Altres Tipologies de Museus: Els Etnogràfics

Va sorgir una diversificació del concepte de museu amb els museus etnogràfics (o etnològics).

Evolució dels Museus Etnogràfics a París

Un exemple destacat és el Museu etnogràfic del Trocadero de París, obert al públic el 1876. Posteriorment passaria a denominar-se Musée de l’Homme i, més recentment, Musée du Quai Branly – Jacques Chirac.

De la Col·lecció Privada al Museu Públic

Com Resignificar els Museus Etnogràfics?

Una manera de resignificar els museus etnogràfics i altres tipologies va ser a través de la reconversió de col·leccions particulars en museus públics.

El Cas dels Estats Units: Revolució Industrial

Als Estats Units, la Revolució Industrial va generar una nova classe social amb possibilitats per invertir en cultura. Les col·leccions privades d'aquesta classe van ser reconvertides en museus.

El Metropolitan Museum of Art (MET)

El MET de Nova York va ser fundat el 1870 per un grup d'influents industrials, artistes i intel·lectuals. Va obrir al públic el 1872 amb l'objectiu de portar art i educació al poble americà. Després de la Guerra Civil Americana (1861-1865), la seva col·lecció es va basar en donacions particulars.

Un exemple és la donació de Benjamin Altman (1840-1915), una col·lecció de 51 pintures de grans mestres europeus que va llegar al Metropolitan Museum of Art. Entre elles:

• Diego Velázquez, Sopar d’Emmaús. 1622-1623. Oli sobre tela. 123.2 x 132.7 cm. Nova York, The MET.

Exemples a Espanya: Thyssen i Marès

A Espanya també trobem exemples de col·leccions privades que esdevenen museus públics:

• Museu Thyssen-Bornemisza (Madrid): Inaugurat el 1993. Antiga col·lecció de la família Thyssen adquirida (en la seva majoria) per l'estat espanyol per 350 milions de dòlars. Col·lecció privada que passa a ser museu públic.
• Museu Frederic Marès (Barcelona): Inaugurat el 1948. Fruit de la donació de l'escultor i col·leccionista a la ciutat de Barcelona. Col·lecció privada que passa a ser museu públic.

El Museu Avui: Crítiques i Transformacions

Funcions i Tipologies Actuals

El museu actual presenta diverses funcions i tipologies, fruit d'un procés de transformació.

Primera Crítica: Les Avantguardes Històriques

La primera gran crítica al museu va venir de les avantguardes històriques:

• Cubisme: (Exemple: Les Demoiselles d'Avignon)
• Fauvistes: Consideraven que el museu era una institució morta, estàtica, un cementiri o dipòsit de cadàvers. (Exemple: André Derain, Retrat d’Henri Matisse. 1905. Londres, Tate Modern.)
• Futuristes: Rebutjaven l'art del passat i glorificaven la velocitat i la tecnologia. (Cita del Manifest futurista, 1909: «L'esplendor del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat [...] un automòbil rugent, que sembla córrer sobre una estela de metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia». Exemple: Luigi Russolo, Dinamisme d'un automòbil. 1913.)

Ruptura i Creació de Museus d'Art Contemporani

La producció de les avantguardes va significar una ruptura amb l'art museïtzat i va impulsar la creació de museus d'art contemporani:

• MoMA (Nova York)
• Guggenheim (Nova York)
• Centre Georges Pompidou (París)
• Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía (Madrid)
• MACBA (Barcelona)
• Tate Modern (Londres)

La “Crisi” del Museu i les Protestes Socials

El museu va experimentar una “crisi” amb les segones avantguardes (exemple: Andy Warhol, Campbell's Soup Cans. 1962. Nova York, MoMA.) i la revolta “romàntica” de maig del 1968 («Joconde au metro!» (La Mona Lisa al metro), «Convertim els museus en esplanades!»).

Crítica de Maig del 1968

La crítica de maig del 1968 assenyalava el museu com un:

• Espai anacrònic.
• Espai de contemplació estètica passiva.
• Institució burgesa i elitista.
• Espai allunyat de la societat.

Les protestes dels anys 70 (feminisme, protestes antibel·licistes, protestes antiracials, ecologisme, etc.) van intensificar la crítica, ja que el museu és històricament vinculat al poder.

Nous Mitjans d'Expressió Artística

Van sorgir nous mitjans d'expressió artística que desafiaven els espais tradicionals del museu:

• Vídeo
• Instal·lacions
• Art urbà
• Performance
• Artista activista i denúncia social

Circuits Alternatius al Museu

Aquesta situació va propiciar l'aparició de circuits alternatius al museu:

• East Side Gallery (Berlín)
• Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, 1994)
• Centre d'Arts Santa Mònica (Barcelona, 1988)

El Museu de la Postmodernitat

Reacció i Dinamització

La reacció a la crisi va ser la creació del museu de la postmodernitat, que busca convertir el museu en una institució més dinàmica, anar més enllà de la col·lecció permanent i potenciar altres activitats.

“Altres” Activitats del Museu

Exemples d'“altres” activitats del museu:

• Nits als museus
• Cursos i xerrades
• Espectacles de màgia
• Visites teatralitzades
• Projeccions de cinema
• Concerts
• Tallers de cuina
• Tallers de creació

L'Impacte del Turisme de Massa

El turisme de massa es va generalitzar sobretot a partir de finals dels anys 70 i principis dels 80.

Factors Econòmics i Socials

Factors que van contribuir al turisme de massa:

• Augment de les rendes familiars.
• Augment del nivell educatiu.
• Millora de la mobilitat i el transport.
• Augment de l'esperança de vida.

Públic i Funcions: Del Decimonònic al Postmodern

Això va canviar el públic i les funcions del museu:

• Museu decimonònic: Públic local, funció educativa.
• Museu postmodern: Públic local i turistes, educació i oci.

Exposicions “Blockbuster” i Marxandatge

Característiques del museu postmodern inclouen les exposicions “blockbuster” (Exposició «The Treasures of Tutankhamon», British Museum, 1999; Exposició sobre Caravaggio, Museu del Prado, 1999) i el marxandatge (Botiga del Museu Reina Sofía, Madrid).

El “Museu-Espectacle”

Una altra característica del museu postmodern és el “Museu-espectacle” (Centre Georges Pompidou, París; Museu Guggenheim, Bilbao). El museu espectacle o “museu en si mateix” s'identifica amb el contenidor i no pas amb el contingut, subvertint el concepte tradicional de museu.

El Museu del Segle XXI: Patrimoni, Tecnologia i Futur

Ampliació del Concepte de Patrimoni: L'Ecomuseu

S'ha produït una ampliació del concepte de patrimoni. Mentre que el museu “normal” és edifici i col·lecció, l'ecomuseu és territori, patrimoni i comunitat.

Ecomuseu: Tipus de Patrimoni

L'ecomuseu abasta:

• Patrimoni natural.
• Patrimoni monumental.
• Patrimoni etnogràfic.

Exemples d'aquesta ampliació inclouen museus temàtics com el Museu de la Xocolata (Brussel·les), el Museu del Torró i la Xocolata (Barcelona) o el Museu de la Pizza (Nova York).

El Museu com a Plataforma de Debat

El museu esdevé una plataforma de debat, ajustant les seves col·leccions als debats socials d'actualitat.

Estratègies Museogràfiques de Diàleg

Es desenvolupen estratègies museogràfiques per dialogar amb el públic. Un exemple és el Museu de Belles Arts de Bilbao, amb una narrativa museogràfica reformada el 2018 (Sala A = Amor, Sala B = Bilbao).

Noves Tecnologies, Virtualitat i Xarxes Socials

Les noves tecnologies, la virtualitat i les xarxes socials impacten en el museu. Exemples:

• Teatre-Museu Dalí (Figueres).
• Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa).
• Restauració de La ronda de nit de Rembrandt (Rijksmuseum, Amsterdam, 2019, retransmissió en streaming).

L'Impacte de la Pandèmia de 2020

La pandèmia de 2020 va impulsar les accions en línia dels museus (exemple: Museu del Prado, Canal de YouTube de la National Gallery de Londres).

Com utilitzar el contingut virtual?

Museus i virtualitat: el contingut virtual no pot ser equivalent a la visita real; el web i les xarxes socials han d'incentivar la visita al museu; el contingut virtual ha de ser interessant per preparar el públic i complementar la informació després de la visita.

El Museu Virtual: Una Nova Categoria?

Sorgeix la qüestió d'una nova categoria: el museu virtual. Aquest actua sense continent i sense contingut físics; tots dos perden fisicitat, representant una nova subversió del concepte tradicional de museu. Molts webs de museus ja inclouen un apartat virtual interior.

El Futur del Museu

En l'actualitat, el museu ha d'escoltar el seu entorn, ha de dialogar amb la societat de forma activa, ha de promoure iniciatives de caràcter social i cívic, ha de ser divers, inclusiu i polifònic, i ha d'ajudar a construir el futur.