Història i Evolució de l'Acció Social i l'Estat del Benestar

Antecedents de l'Acció Social a Inicis del Segle XX

Marcs Legislatius i Institucionals Clau

• Llei del Dret de Vaga (1909).
• Institut de Reformes Socials (IRS) (1903): Proposava canvis legislatius per millorar les condicions socials de l’època.
• Institut Nacional de Previsió (1903): Antecedent de la seguretat social i propulsor del retir obrer.

El Moviment Obrer i les Seves Formes d'Organització

El moviment obrer es va manifestar a través de diverses formes d'organització i activitats:

• Germandats.
• Activitats cooperativistes.
• Mutualitats.
• Ateneus populars, etc.

L'Acció Social a la Segona República (1931-1939)

Durant la Segona República, la beneficència va deixar pas a un sistema d'assistència social. La Constitució de 1931 i la seva legislació social van regular aspectes fonamentals:

1. Assegurança de malaltia, accidents, atur forçós, vellesa, invalidesa i mort.
2. Feina de dones i joves i protecció de la maternitat.
3. Jornada de treball, salari mínim i familiar, i vacances anuals remunerades.
4. Ensenyament primari, gratuït i laic.

L'Acció Social durant la Dictadura Franquista

Durant aquest període, a Espanya es van mantenir estructures econòmiques arcaiques que no van permetre el desenvolupament d’un veritable Estat del Benestar. El país va quedar aïllat internacionalment i ancorat en el model de beneficència. Tant l’estructura econòmica com les polítiques socials van continuar sent vuitcentistes.

L'Emergència de l'Estat del Benestar

Després de la Segona Guerra Mundial (IIGM), els Estats del bloc capitalista es van veure obligats a intervenir en l’ordenament social i la prestació de serveis.

Què és l'Estat del Benestar?

L’Estat del Benestar és aquell en què el mateix Estat es considera el garant últim del benestar de la ciutadania.

Nota: L'Estat del Benestar no és equivalent a l'Assistència Social, ja que estableix mecanismes per garantir l’accés als serveis o a l’exercici dels drets de manera universal.

Tipologies d’Estat del Benestar

Model Liberal

Els mecanismes del mercat s’encarreguen d’oferir i distribuir la major part dels serveis de benestar. L’Estat intervé de manera molt subsidiària.

• Sistemes basats principalment en assegurances privades.
• L’Estat estableix mecanismes de protecció pública de manera molt subsidiària.
• Forta tradició d’entitats que atenen situacions de vulnerabilitat.

Model Conservador

La família és la dimensió fonamental de la inclusió social. L'estructura i el finançament de les prestacions és contributiva.

• L’Estat facilita a les famílies serveis, recursos i prestacions.
• Estructura i finançament de les prestacions és contributiva.
• Serveis específics per atendre situacions d’exclusió.

Model Socialdemòcrata

L’Estat és l’actor principal a l’hora de garantir la inclusió social de les persones. L’accés a la protecció és universal.

• Forta presència del sector públic.
• Provisió a la ciutadania de serveis específics en els àmbits clau.

L'Estat del Benestar al Sud d’Europa

• Baixa despesa o inversió social.
• Universalització relativa en serveis bàsics de salut i educació obligatòria.
• Sistema contributiu per a les pensions de jubilació i les prestacions de desocupació.
• Escassa presència de parc públic d'habitatge.
• Xarxa de serveis socials específics molt poc desenvolupada.
• Gran pes del mercat i de la família en la provisió de serveis de cura i atenció.

L'Estat del Benestar en Crisi?

La reculada dels Estats del Benestar s'explica per diversos factors:

• Transformacions estructurals:
  • Transformació de les relacions de producció.
  • Globalització de les economies.
  • Fluxos migratoris.
  • Noves tecnologies.
• Crisi econòmica estructural:
  • Endeutament.
  • Menys recursos destinats a inversions socials.
  • Minva de la qualitat dels serveis públics.
  • Agudització de les situacions de vulnerabilitat.
  • Aparició de noves formes de pobresa i exclusió.

Professionalització de l'Acció Social

Antecedents i Precursors del Segle XIX

La professionalització de l'acció social es va basar en aportacions metodològiques clau fetes al llarg del segle XIX:

Charity Organization Society (COS)

Inspirada per idees cristianes, la COS va defensar la necessitat de sistematitzar el treball d’assistència. Per primera vegada, va plantejar:

• El treball de casos individual.
• La recerca de motivacions, capacitat i coresponsabilitat dels usuaris.
• La defensa de l’acció social com a tasca professionalitzada.

Mary Ellen Richmond

Va fer aportacions metodològiques fonamentals que avui defineixen l’acció social:

• Importància de l’entrevista.
• Acompanyament com un procés obert.

Concepció Arenal

Figura clau en l'anàlisi social a Espanya:

• Va estudiar les institucions socials de l’Espanya de l’època.
• Va analitzar l’abast de les polítiques de beneficència i la intervenció de l’Estat.
• Va promoure la defensa de determinats drets.
• Va denunciar el maltractament d’alguns col·lectius.