Història i Estructura: Mercat Comú Europeu i Estatuts d'Autonomia de Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,75 KB

El Mercat Comú Europeu

És un mercat on es permet la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals, i per al desenvolupament de lleis comunes.

Fites Històriques de la Integració Europea i Espanyola

  • 1952: Constitució de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer).
  • 1957: Signatura del Tractat de Roma.
  • 1978: Recuperació de la Constitució i la democràcia (a Espanya).
  • 1986: Espanya s'integra a la CEE (Comunitat Econòmica Europea).
  • 1992: Signatura del Tractat de la Unió Europea (Maastricht).
  • 1999: Aprovació de la Unió Econòmica i Monetària (UEM).
  • 2002: Inici de la circulació efectiva de l'euro.

Institucions de la Unió Europea

  • Consell Europeu: És l'organisme més important i fixa les orientacions generals que ha de seguir la UE.
  • Consell de la UE: S'hi prenen les decisions més importants i s'hi coordinen els Estats membres.
  • Parlament Europeu: Exerceix la funció legislativa.
  • Comissió Europea: Exerceix la funció executiva.
  • Tribunal de Justícia de la UE: Hi resideix la funció judicial.
  • Banc Central Europeu (BCE): Gestiona la política monetària.
  • Defensor del Poble Europeu: Poden acudir-hi els ciutadans tractats injustament per alguna institució de la UE.

Estatuts d'Autonomia de Catalunya

Projecte d'Estatut de Núria (1932)

Obra de diputats d'ERC. Es van trobar a Núria per elaborar aquest estatut. Alguns continguts van ser eliminats pel Govern Central de Madrid. El fet que el Govern Central fos d'esquerres va animar aquests polítics a incloure articles que anaven en contra de la Constitució de 1871 (aquests articles eren els que parlaven sobre autonomies). Un cop eliminats aquests articles i reconeixent Catalunya com una autonomia, es va reconèixer l'Estatut.

Estatut Definitiu (Finals de 1932)

Que s'ha elaborat definitivament l'Estatut de Catalunya en el marc de la Constitució de 1931.

Estatut de Sau (1979)

També conegut com a Estatut de Sau (elaborat al Parador Nacional d'aquesta localitat). També va haver de modificar alguns articles (tot i que no tan polèmics com els del Projecte de l'Estatut de Núria) per resultar anticonstitucionals.

Punts destacats (i polèmics):

  • Suspensió de les 4 Diputacions Catalanes.
  • Es volia decretar el català com a llengua oficial a Lleida i Girona.

Reforma de l'Estatut (2003)

Es produeix una reforma de l'Estatut de Sau, motivada per:

  • La Societat Catalana havia progressat i avançat. Eren necessàries aquestes reformes (calia "posar al dia" l'antic Estatut).
  • La democràcia com a sistema polític basat en els drets ja era un fet consolidat.

Estatut Català Actual (2006)

Conegut com l'Estatut de Miravet. Va estar marcat per la polèmica i va ser portat al Tribunal Constitucional (TC) pels següents motius:

  • Ús de la paraula Nació.
  • Finançament de Catalunya mitjançant impostos.
  • Competències ampliades.

Resolució del Tribunal Constitucional (2010)

Aquesta controvèrsia es va resoldre de la següent manera:

  • Preàmbul: Es permet l'ús de la paraula Nació.
  • Articles: S'utilitza la paraula Nacionalitat.

Respecte a la resta de punts, es va acordar ampliar la quantitat d'IVA i d'IRPF gestionats per la Generalitat.

Entradas relacionadas: