Història i Estructura del Teatre Grec Antic: Tragèdia i Comèdia

El Cor i els Actors en la Tragèdia Grega

El Cor

S’alternen parts cantades i dialogades. Les parts cantades anaven a càrrec del cor i, al mateix temps que cantava, dansava a l’orquestra.

• El nombre de coreutes era de 15 a la tragèdia i 24 a la comèdia.
• Estaven a les ordres del corifeu (cap del cor).
• El corifeu podia expressar el sentiment del cor en el diàleg amb els personatges.
• El cor tràgic sofreix al costat de l’heroi i actua de mitjancer.

Els Actors

• El màxim era de tres actors.
• Cada actor havia de representar diversos papers dins la mateixa obra.
• Eren exclusivament homes i sempre portaven màscares que indicaven al públic els papers.
• Portaven coturns per donar altura.

El Coturn

El coturn tenia la funció de proporcionar altura a l'actor que representava personatges nobles, elevant-lo per damunt del cor. Melpòmene, musa del teatre, es representa calçada amb coturns.

Estructura de la Tragèdia Clàssica

Les parts de la tragèdia són:

1. Pròleg: Recitat pels actors que informa els espectadors de la situació.
2. Pàrode: Entrada del cor en escena, cantant.
3. Estàsims / Episodis: S’alternen de tres a cinc vegades els cants del cor (estàsims) amb els diàlegs dels actors (episodis).
4. Èxode: Última escena amb la sortida del cor.

El Públic i l'Època d'Esplendor (s. V a.C.)

El Públic

El públic estava format per ciutadans. L'entrada era lliure als primers temps, però més endavant s’havia de pagar. La graderia estava reservada en sectors:

• La primera fila era per a sacerdots, magistrats i ciutadans distingits.
• No se sap si les dones assistien.

Moment de Màxim Esplendor

El moment de màxim esplendor (s. V a.C.) és quan viuen els 3 grans tràgics (Èsquil, Sòfocles i Eurípides). Després del segle IV a.C., la tragèdia entra en decadència.

Temes i Funció de la Tragèdia Grega

Temes de la Tragèdia

És un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu destí i rep un aprenentatge a través del sofriment. Excepte Els Perses d'Èsquil, totes les tragèdies conservades tenen arguments mítics.

Els dramaturgs no es veien obligats a inventar arguments. Això feia que els grans trets de l'argument fossin ja coneguts pel públic. L'important era la interpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite.

Objectiu de la Tragèdia

L'objectiu de la tragèdia és l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors.

Els Grans Dramaturgs Tràgics

Èsquil (525-456 a. C.)

Va ser testimoni de la fi de la tirania dels Pisistràtides i de les reformes de Clístenes. Va participar en les guerres mèdiques (Marató i Salamina).

El seu epitafi diu: «Aquesta tomba amaga la pols d'Èsquil, fill d'Eufori i orgull de la fèrtil Gela.»

Obres Destacades d'Èsquil

• Els Perses
• Orestia (que inclou Agamèmnon, Coèfores i Eumènides)
• Les Suplicants
• Prometeu Encadenat
• Els Set contra Tebes

Característiques Generals de l'Obra d'Èsquil

• Justícia divina, destí i responsabilitat.
• L’home ha d'arribar al coneixement a través del patiment.
• El tema central és la hybris (desmesura): es produeix quan un home vol anar més enllà de la seva condició humana i del seu destí, i comporta el càstig dels déus i la seva ruïna.
• Missatge religiós amb fons polític.

Sòfocles (497-406 a. C.)

Es conserven set tragèdies de les 123 obres i un drama satíric. La seva vida coincideix amb l’època d’esplendor de Pèricles a Atenes (Guerres Mèdiques / Pentecontècia / Guerra del Peloponès).

Obres Destacades de Sòfocles

• Èdip Rei
• Èdip a Colonos
• Antígona

Innovacions i Característiques de Sòfocles

• Abandona la unitat temàtica de la trilogia.
• Augmenta el nombre d'actors a tres, donant més importància al diàleg.
• L’home ha d’acceptar la justícia implacable dels déus.
• Defensa una democràcia basada en el respecte de la religió i els déus tradicionals.

Eurípides (485-406 a. C.)

• No va tenir l'acceptació del públic ni va guanyar gaires concursos, però va aconseguir l'èxit després de mort.
• Tenia fama de misogin.
• Va prestar atenció especial a les dones com a protagonistes de les seves tragèdies.

Tècnica d’Eurípides

• Dóna menys importància al cor.
• Usa sovint el deus ex machina.
• Es caracteritza pel seu realisme i la seva comprensió de les passions humanes, motors del comportament de l'home.
• Posa en dubte els valors tradicionals.
• Les protagonistes femenines reflexionen i són més íntegres que els homes.
• Aprofita els mites per a posar en relleu les misèries i defectes dels humans.

La Comèdia Grega: Origen i Evolució

La comèdia neix del mateix culte a Dionís.

Comèdia Antiga (s. V - inicis s. IV a.C.)

Aristòfanes n'és el representant principal. Es caracteritza per la barreja de farsa i sàtira. La representació comptava amb tres actors i 24 coreutes.

Temes de la Comèdia Antiga

• Crítica del poder.
• Atac als vicis del present i idealització del passat.
• Burla de tot allò nou, innovador o immoral.
• Contraposició entre un món real i un fantàstic.

Altres Característiques de la Comèdia Aristofànica

• Té grans dosis de fantasia.
• Busca fer riure.
• Se situa al món contemporani, i es fan constants referències a fets i personatges de la vida real.
• Tothom està exposat a la burla i a l'insult.
• Aristòfanes hi expressa les seves idees polítiques.
• Una font de comicitat és l'obscenitat.

Comèdia Nova (s. IV a.C.)

Solament en queda una peça completa: El Díscol, de l'atenès Menandre.

• La comèdia perd la seva càrrega política.
• El cor no té paper dins l'obra.
• Es converteix en una comèdia de costums.
• El llenguatge és col·loquial.
• Sempre acaba amb un final feliç.

Definicions i Orígens del Teatre Grec

Definicions de Tragèdia

Tragèdia (Segons Aristòtil)

Imitació d’una acció seriosa i completa que té una certa extensió, feta amb un llenguatge acurat, utilitzat separadament per a cadascun dels recursos en les diferents parts de l’obra. Aquesta imitació és executada per personatges i no mitjançant la narració, i per mitjà de la compassió i de la por aconsegueix la catarsi de passions semblants.

Tragèdia Àtica

Fragment sencer de la llegenda heroica, elaborat poèticament en estil elevat per a la seva representació per mitjà d’un cor de ciutadans àtics i dos o tres actors. Concebut com una part del culte oficial en el recinte sagrat de Dionís.

Orígens del Teatre

El teatre, tant la tragèdia com la comèdia, va néixer a Atenes entre el s. VI i el V a.C. com a acte del culte al déu Dionís. Al principi, només es representaven durant dos dels festivals dedicats a Dionís:

• Lenees (gener)
• Grans Dionísies (març)

En les processons en honor del déu, uns cors cantaven el ditiramb (himnes de caràcter majestuós) i els coms (himnes de caire satíric i jovial).

Organització: Les Grans Dionísies

Preparació del Certamen

L'Acront preparava el certamen dramàtic, que incloïa:

• Designar els coregs (ciutadans rics que pagaven les representacions com a impostos).
• Seleccionar els dramaturgs.
• Escollir els actors.

Programa del Festival

1. Primer Dia: Processó i sacrifici d’un toro.
2. Segon Dia: Representació d’una comèdia.
3. Dies Següents (3 dies): Representació de tragèdies, cada dia dedicat a un autor. Cada autor componia una trilogia (3 tragèdies) i un drama satíric (aquestes 4 peces formaven la tetralogia).
4. Últim Dia: Donaven els premis. El trofeu consistia en una corona d’heura.

Després de l'últim dia, s'avaluava al teatre la gestió de l'acront (organitzador del concurs) i es votava un elogi.

L'Edifici Teatral Grec i l'Escenografia

L'Edifici Teatral

Al segle IV a.C., es va construir el teatre de pedra a l’aire lliure. El Teatre de Dionís d’Atenes (330 a.C.) estava situat al vessant sud de l’Acròpolis, dins del santuari de Dionís. Al costat hi havia un temple dedicat al déu.

Parts del Teatre

Prosceni

Plataforma on els actors representaven el seu paper.

Scaena

Edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors i de magatzem.

Orchestra

Espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig.

Koilon

Grades en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari.

Parodoi

A cada costat, entre les grades i l’escenari, hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra.

Escenografia

Enkyklema

Plataforma que, amb un moviment circular, feia visible al públic allò que passava en un lloc interior.

Mechané

Màquina per a volar, grua que permetia mantenir elevat un personatge i fer aparèixer una divinitat (el deus ex machina).