Història i Estils del Jazz: Ragtime, Nova Orleans, Chicago i Més

Història i Estils del Jazz

Ragtime: Música instrumental sense text. El terme 'ragtime' significa 'temps estripat'. No hi ha improvisació, és música d'entreteniment i per ballar. Estructura pregunta-resposta. Instruments: piano. Compositor i intèrpret destacat: Scott Joplin.

Jazz: Orígens i Característiques (S.XIX)

Característiques principals:

1. Influència africana: Ritme swing, improvisació, estructura pregunta-resposta, unió de música i dansa.
2. Influència afroamericana: Melodia (escala de blues, escala major i menor).
3. Influència europea: Harmonia i agrupacions instrumentals.

Arrels del Jazz

Actualment, s'anomena música moderna a tota aquella música que no és ni històrica ni culta.

• Work Songs: Cançons que els esclaus i persones negres cantaven mentre treballaven. Línia melòdica independent del ritme, veu i el cos o les eines de treball.
• Gospel Songs: Cançons de temes religiosos. Es passa del ritme dels work songs al swing. Estructura: diàleg musical entre predicador i fidel o solista. Instrument principal: la veu.
• Blues: Temàtica realista, tristesa davant la situació social dels africans. Temps lent. Objectiu: expressar els problemes quotidians de la gent. Estructura de 3 versos. Instruments: veu, guitarra, harmònica, piano.

Estils del Jazz

Estil Nova Orleans (1900)

Nova Orleans era una ciutat plural que va estar sota la influència espanyola i francesa durant molt de temps, on es donava una confluència de pobles, races i cultures extraordinàries.

Estil Chicago (1920)

A causa de la Primera Guerra Mundial, es van tancar molts dels locals musicals que hi havia a Nova Orleans, ja que era port de guerra i la morada dels soldats perillava en aquells punts. En conseqüència, els músics van haver d'emigrar a Chicago per sobreviure.

Característiques:

1. Imitaven les melodies de l'estil Dixieland de Nova Orleans.
2. Més importància al solista que als conjunts.
3. Interpretació estil cool.

Estil Swing (1930)

Harlem, Broadway i Greenwich eren els 3 grans barris de Nova York i es van convertir en el centre de la producció musical del jazz.

Característiques:

1. Es feia servir el riff.
2. Marcava els 4 temps i accentuava el 2n i el 4t, cosa que provocava les ganes de ballar.
3. Es tocava en big bands (4 trompetes, 4 trombons, secció de vent fusta, 2 saxos alts, 2 saxos tenors, 1 clarinet).
4. Temes instrumentals.
5. Grans orquestres.

Be-Bop

Neix al començament del jazz. Els músics van voler fer un canvi profund intentant desmarcar-se totalment de la influència del blues i del jazz clàssic. Com a conseqüència, sorgeix un nou jazz.

Estil Cool (1950)

Va tornar la seguretat, és desapassionat, fred, intel·lectual, on la raó domina l'emoció, refusa de qualsevol humanitat agressiva.

Free Jazz (1960)

Música atonal influenciada pel dodecafonisme i el serialisme integral de la música clàssica, dissolució de la pulsació i incorporació de músiques d'altres cultures. La intensitat és l'element més important.

Jazz Fusion (1970)

Fusió d'altres músiques amb el jazz, sobretot uneix els elements del jazz i el rock i amb la música llatina.

Jazz Rock

Electrització del rock i la improvisació col·lectiva.