Història i Estils del Jazz: Des dels Orígens fins al Bebop
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,43 KB
Orígens i Gèneres Precursors del Jazz
Abans de l'aparició del jazz com a gènere definit, diverses formes musicals afroamericanes van establir les bases rítmiques i melòdiques que el caracteritzarien.
Work-Songs: Cants de Treball a les Plantacions
Els Work-Songs eren cants que els esclaus negres entonaven mentre treballaven a les plantacions de canyes de sucre i cotó. Aquests cants, sovint amb un ritme marcat, ajudaven a coordinar les tasques i a alleujar la duresa del treball.
Spirituals Negres: Cants Religiosos Afroamericans
Els Spirituals Negres eren cants religiosos afroamericans que cantaven els negres cristianitzats dels estats del sud dels EUA al segle XIX. Es caracteritzaven per un to sovint trist i melancòlic, expressant l'esperança i el sofriment.
Gospel: La Música Religiosa Més Alegre
El Gospel era també un cant religiós dels negres dels EUA, però amb un caràcter generalment més alegre i enèrgic que els spirituals, sovint acompanyat de moviments i aplaudiments.
Blues: L'Expressió Profunda del Folklore Negre
El Blues és una cançó profunda pròpia del folklore negre nord-americà, que sorgeix posteriorment als work-songs i als spirituals negres. Presenta lletres sentides i plenes d'emotivitat, sovint tractant temes de desamor, pèrdua i dificultats quotidianes. Es caracteritza per una estructura harmònica molt senzilla i repetitiva, amb la seva escala pentatònica característica.
El Jazz: Característiques Essencials i Elements Clau
El jazz és més que un gènere musical; és una forma d'interpretació que ha evolucionat constantment, incorporant elements de diverses tradicions musicals.
Què és el Jazz? Improvisació i So Personal
El jazz es caracteritza pel seu caràcter improvisat; és una manera d'interpretar la música on el músic busca el seu propi so personal. Figures com Louis Armstrong amb la seva trompeta són exemples clars d'aquesta recerca individual.
Swing: L'Element Rítmic Distintiu del Jazz
El Swing és un dels elements estètics més característics de la música de jazz i el més difícil de definir. El swing és el secret del jazz, allò que li dona lleugeresa i flexibilitat a la música. Aquesta tècnica rítmica consisteix en l'accentuació dels temps febles del compàs, creant una sensació de moviment constant.
Blue Notes: L'Harmonia Característica del Jazz
Les Blue Notes són notes característiques del jazz, provinents directament del blues. Són notes que s'interpreten amb una lleugera inflexió tonal, creant una sonoritat particularment expressiva i melancòlica.
Instruments Destacats en les Formacions de Jazz
El jazz ha donat protagonisme a una gran varietat d'instruments, molts dels quals han trobat en aquest gènere la seva màxima expressió.
La Veu: Revolució en la Tècnica Vocal
La veu va revolucionar la tècnica del cant i va transformar la música del segle XX. Cantants més famoses: Bessie Smith, Billie Holiday.
Trompeta i Trombó: Solistes Emblemàtics
La trompeta i el trombó han estat instruments clau en el jazz, amb solistes emblemàtics com Louis Armstrong (trompeta) i Glenn Miller (trombó).
El Clarinet: Importància fins als Anys 40
El clarinet va ser molt important en el jazz fins als anys 40 del segle XX; després va ser progressivament substituït pel saxofon.
El Saxofon: Instrument Predilecte del Jazz
El saxofon es va convertir ràpidament en l'instrument predilecte del jazz, gràcies a la seva versatilitat i capacitat expressiva.
Secció Rítmica: Bateria, Piano, Contrabaix i Guitarra
La bateria, el vibràfon, el contrabaix, el piano i la guitarra es troben en gairebé totes les formacions de jazz, proporcionant la base rítmica i harmònica. Entre els pianistes més destacats hi ha Chick Corea i Oscar Peterson.
Jazz Clàssic: Els Primers Estils i la seva Evolució
El jazz clàssic abasta els primers estils que van definir el gènere, des dels seus inicis a finals del segle XIX fins a l'era del swing.
Ragtime (1890-1910): El Ritme Sincopat del Piano
El Ragtime es tracta d'un estil primerenc on no hi intervé la improvisació, però sí el ritme del swing. Era interpretat principalment per pianistes animadors. Es caracteritza per les seves pulsacions regulars a la mà esquerra i una melodia sincopada a la mà dreta. Compositors més famosos: Scott Joplin i Jelly Roll Morton.
Nova Orleans (1898-1918): El Bressol del Jazz
Nova Orleans és considerada la ciutat on neix el jazz. Aquí, ragtimes, work-songs, blues i altres tipus de música es van barrejar en un gresol cultural, donant origen a aquest nou gènere musical.
Dixieland Jazz (1910-1920): Les Bandes Blanques del Sud
El Dixieland Jazz és el nom amb què era conegut el jazz interpretat a les terres del sud. Paral·lelament a l'èxit de les bandes de jazz negre, van néixer les bandes de músics blancs, que van adoptar i adaptar l'estil, conegudes amb el nom de Dixieland Jazz.
La primera gravació de jazz de l'època va ser l'any 1917, realitzada a Nova York per l'Original Dixieland Band, sota la direcció de Nick La Rocca. Van haver d'esperar 6 anys perquè una banda important composta per músics negres gravés el seu primer disc; es tracta de l'Oliver's Creole Jazz Band, entre els quals es trobava el jove Louis Armstrong.
Chicago (1920-1930): L'Època Daurada dels Solos
Chicago es va convertir en un lloc d'expressió on els músics blancs i de color van començar a tocar junts. Aquesta dècada representa l'època daurada del jazz i dels grans hot-solos. Destaquen figures com King Oliver i la seva orquestra, Jelly Roll Morton amb els Red Hot Peppers, i Louis Armstrong amb la seva banda Hot Five (més tard Hot Seven).
Nova York i el Swing (1930-1940): L'Era de les Big Bands
Nova York serà el centre d'un nou estil de jazz: el Swing. Aquest terme té dos significats diferents: el primer designa l'element rítmic de tensió que caracteritza el jazz, i el segon és un estil de jazz dels anys 30 nascut a Nova York. El swing va permetre combinar el jazz amb música de ball, popularitzant-lo enormement. Per exemple, Glenn Miller, trombonista i director d'orquestra, amb la seva big band, va aconseguir una sonoritat especial i molt reconeixible.
Jazz Modern: L'Evolució Post-Guerra
Després de l'era del swing, el jazz va experimentar una transformació cap a estils més complexos i virtuosos.
Bebop (Anys 40): Petits Conjunts i Virtuosisme
El Bebop sorgeix als anys 40. De les grans orquestres de jazz sorgeixen conjunts més petits, d'entre 3 i 8 músics, que busquen una major llibertat d'improvisació i complexitat harmònica. Aquest estil va ser creat pel saxofonista Charlie Parker. Un dels genis d'aquest estil és el trompetista Dizzy Gillespie, conegut pel seu virtuosisme i innovació.