Història d'Espanya: Segle XX i Etapes Clau (1898-1975)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el 23 de Julio de 2025 en catalán con un tamaño de 3,94 KB

La Crisi del 98 a Espanya

La derrota espanyola significà la pèrdua de les últimes colònies (Cuba, Filipines i Puerto Rico).
Frustració política.
Regeneracionisme: moviment intel·lectual que denuncià la decadència de l'estat (cacicisme i corrupció). Joaquín Costa fou el màxim promotor.

Alternança de partits: conservadors i liberals.
Intent d'eliminar el caciquisme.
El 1909: Setmana Tràgica (insurrecció popular a Barcelona per l'enviament de tropes a la Guerra del Marroc).

El 1923: cop d'estat amb consentiment del rei (Alfons XIII). Suspingué la Constitució, eliminà les Corts i prohibí els altres partits polítics.
Gràcies a la prosperitat econòmica, es van fer grans obres públiques i hi hagué desenvolupament industrial.
Dimiteix a causa de la gran oposició que rep del país.
El rei convoca eleccions.

El 1931: es convoquen eleccions municipals on guanyaren les candidatures republicanes. A causa d'això, Alfons XIII s'exilià i es formà un govern provisional que proclamà la Segona República el 14 d'abril de 1931.
El nou govern fou presidit per Niceto Alcalá-Zamora, que convocà unes eleccions a les Corts, i aquestes redactaren una nova Constitució (llibertats individuals [associació, reunió, divorci...], sufragi universal, estat laic, organització territorial descentralitzada, benestar social...).
Bienni Reformista (1931-1933): el president del govern és Manuel Azaña, que porta a terme una gran reforma agrària (expropiació de latifundis), autonomia de Catalunya, reformes militars i laborals.
Bienni Conservador (1933-1935): la centredreta guanyà les eleccions del 1933. El Partit Radical de Lerroux es féu càrrec del govern. Aquest paralitzà totes les reformes iniciades pel Bienni Reformista.

Es convocaren noves eleccions el febrer del 1936 a causa del desacord ideològic entre la CEDA i el Partit Radical (liderat per Lerroux). Tots els partits d'esquerra es presentaren unificats en una única candidatura anomenada Front Popular.
El Front Popular reprengué les reformes en tots els àmbits iniciades durant el Bienni Reformista. Manuel Azaña substituí Niceto Alcalá-Zamora com a president de la República.
El 17 de juliol de 1936, les tropes espanyoles del Nord d'Àfrica, dirigides per Francisco Franco, s'aixequen en armes.
Guerra Civil (1936-1939): la insurrecció de Franco s'estengué per tota la península. El cop d'estat tenia el suport de l'Església, bona part de l'exèrcit i els partits de dreta. El cop d'estat dividí Espanya en dues zones: la nacional (partidària de Franco) i la Republicana.

El règim assumeix tots els poders (executiu, legislatiu i judicial); un únic partit legal, el FET y de las JONS; suprimí els drets i les llibertats individuals; tolerància zero a qualsevol tipus de descentralització política.
El règim fou recolzat per l'exèrcit, l'Església Catòlica que es beneficià d'un estat confessional (estat que reconeix una religió oficial), els terratinents i grans empresaris.

Etiquetas: