Història d'Espanya: República, Guerra Civil, Franquisme i Transició

La Segona República

Quines causes expliquen la proclamació de la República després de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931?

La Segona República fou proclamada com a conseqüència de la mala gestió política de la monarquia, incapaç d’afrontar els greus problemes que l’Estat arrossegava des del segle XIX i desacreditada pel fet d’haver donat suport a la Dictadura de Primo de Rivera.

Indica quines foren les reformes més importants que es van intentar dur a terme durant el primer bienni de la República.

• Religiosa: Limitacions constitucionals per a reduir el poder de l’Església. Es van aprovar: el divorci, el matrimoni civil i la secularització de l’Església.
• Militar: Professionalitzar l’exèrcit, racionalitzar els ascensos i reduir l’excessiu nombre de caps i oficials, a més d’assegurar la seva fidelitat a la República i allunyar els comandaments monàrquics.
• Agrària: La Llei de Reforma Agrària establia l’expropiació, sense indemnització, de les grans finques no conreades directament pels propietaris, les terres cultivades deficientment i les no regades en zones de regadiu.
• Socials: Mesures destinades a la millora de la situació laboral dels treballadors, tant del proletariat industrial com de la pagesia. No va existir un pla eficaç per combatre l’atur, que afectava un elevat nombre de treballadors.

Quin fet concret va desencadenar la mobilització de l’esquerra l’octubre de 1934?

L’entrada de la CEDA en el govern és el fet que va desencadenar la mobilització de l’esquerra l’octubre de 1934.

Per què Companys es va enfrontar a la República l’octubre de 1934?

Per l’actitud antiautonòmica del govern.

Explica quins van ser els elements que van impedir l’estabilització política de la nova República el 1931.

El problema de la Constitució de 1931 fou el seu excessiu contingut ideològic esquerrà. Així, doncs, la manca d’un ampli consens de tots els partits va provocar friccions, especialment en els temes més problemàtics, com l’estructura de l’Estat i la qüestió religiosa.

L’estructura de l’Estat era unitària però es reconeixia el dret a l’autonomia dels municipis i regions. La qüestió religiosa, en la Constitució, es reflectia la voluntat de republicans i socialistes d’eliminar l’immens poder i influència de l’Església en la societat espanyola. S’establia la separació Església-Estat.

Explica les causes i conseqüències del Front Popular.

Davant la convocatòria d’eleccions, republicans, socialistes i comunistes del PCE i del POUM es van unir i van formar el Front Popular, amb l’objectiu de presentar-se units als comicis defensant la continuació de les reformes del primer bienni i l’amnistia dels represaliats d’octubre de 1934. La CNT, tot i que no va signar el pacte, va recomanar als seus afiliats votar la coalició.

En canvi, la dreta va tenir dificultats per a unir-se en un front antirevolucionari, a causa de les disputes internes entre la CEDA i l’extrema dreta, per la qual cosa es pactaren tan sols acords parcials.

La campanya electoral fou extremadament agressiva i va posar de manifest l’actitud insurreccional de la dreta feixista i la divisió d’Espanya en dos blocs antagònics. Finalment, el Front Popular va obtenir la victòria i va reprendre la tasca reformista del primer bienni, però durant els cinc mesos que va durar el seu govern es va accentuar la polarització política i augmentà el deteriorament de la convivència social. Va desembocar en un clima de divisió interna i radicalització social que desembocaren en un cop d’Estat i una Guerra Civil.

La Guerra Civil Espanyola

Quin va ser l’objectiu principal de Negrín en ser nomenat president del Govern?

El socialista Juan Negrín va formar un govern de concentració amb l’objectiu d’afrontar la difícil situació del bàndol republicà. No va comptar amb els cenetistes i es va recolzar en el Partit Comunista, enfortit per l’ajut soviètic a la República i per la disciplina i el prestigi dels seus regiments de combat.

El nou govern va reconstruir l’autoritat de l’Estat, canalitzant i centralitzant els recursos per tal de guanyar la guerra, objectiu posat en perill per l’ofensiva franquista al País Basc. Es paralitzaren les col·lectivitzacions i es va nacionalitzar l’economia.

Explica com es va organitzar el poder polític en el bàndol revoltat durant la Guerra Civil.

La insurrecció militar va utilitzar l’exèrcit com a eix vertebrador de les operacions militars i de la configuració d’un Estat nou, on destacaria la concentració del poder polític i militar en Franco. Franco va dur a terme la unificació política de falangistes i carlins i va proporcionar un substrat ideològic al nou règim, que va anar adoptant els trets de l’ideari feixista.

Davant la divisió de forces polítiques de la dreta i la manca d’un projecte polític uniforme, l’exèrcit va ser l’únic capaç d’establir les bases del nou Estat. Es va crear una direcció unificada (anomenada Junta de Defensa Nacional després de la mort de Sanjurjo) presidida pel general Cabanellas i integrada per militars.

La Junta va proclamar l’estat de guerra, va iniciar la repressió contra les autoritats i els partidaris de la República i contra els sindicats a les zones sota el seu control, va prohibir tots els partits del Front Popular i qualsevol activitat política o sindical i va suprimir la reforma agrària.

Què vol dir nacionalcatolicisme?

Visió del catolicisme mantinguda per la major part de la jerarquia eclesiàstica, que va donar suport absolut al bàndol insurrecte, i posterior règim dictatorial. A canvi, el nou règim va convertir el catolicisme en l’única religió legal, amb el suport de l’Estat.

Com funcionava la divisió de poders amb Franco?

Franco controlava:

• Poder executiu: Presidència del govern, Ministres, Governadors civils.
• Poder legislatiu: Consell del Regne, Corts, Consell Nacional del Movimiento.
• Poder judicial: Tribunal Suprem, Audiències Provincials.

Era el cap del:

• Partit únic: FET y de las JONS, Central Nacional Sindicalista.
• Exèrcit: Capitans generals.

La dictadura Franquista: la llarga postguerra

De quina manera es va exalçar la figura de Franco per tal de refermar el seu poder en la postguerra?

L’exaltació febril de la seva persona com a Caudillo nacional va contribuir a situar-lo per damunt de totes les tendències polítiques del règim. Aquesta situació es va veure reforçada per una repressió brutal de l’oposició, relegada a l’exili, als camps de concentració, als escamots d’execució i al silenci més absolut per mitjà d’una forta censura.

Quin impacte va tenir la Guerra Civil en l’economia espanyola?

L’Estat franquista va voler controlar els aspectes fonamentals de la vida econòmica: va fixar els preus, va racionar el consum, va establir les quotes de producció i va determinar els salaris.

Els jerarques del règim van pretendre l’autosuficiència econòmica del país. Els sectors productius no atreien el capital privat. La producció industrial continuava sent insuficient i va continuar vigent el racionament dels aliments per a la població.

Quina repercussió immediata va tenir la Guerra Freda en l’Espanya franquista?

La Guerra Freda va fer que es comencés a veure Franco com un aliat anticomunista i es va produir, a començaments dels anys 50, una certa obertura del règim franquista.

La dictadura franquista: el «desarrollisme»

De quina manera van contribuir les relacions internacionals a l’estabilitat del franquisme en els anys 50?

Amb l’inici de la Guerra Freda, Franco va començar a ser considerat un aliat d’un alt valor estratègic a la Mediterrània.

• Va iniciar converses amb els EUA, que van portar a un tractat bilateral amb remeses de l’ajut americà i un acord que permetia establir bases militars americanes a Espanya.
• Espanya va entrar a la UNESCO, l’ONU i el Fons Monetari Internacional.

Es va signar el Concordat amb la Santa Seu que va acabar de legitimar moralment el règim davant la comunitat internacional.

Quines conseqüències va tenir per l’economia espanyola el Pla d’Estabilització de 1959?

Va suposar el sanejament de l’economia i l’establiment de les bases del creixement econòmic posterior. En contrapartida, les conseqüències socials es van notar en la pèrdua de nivell de vida a causa de la congelació salarial.

Explica què és l’Opus Dei i quin paper va tenir durant el franquisme.

L’Opus Dei és una institució religiosa amb la finalitat de difondre en tots els àmbits de la societat un apostolat dels laics, especialment en la tasca professional.

• Recollien les normes i els principis que fonamentaven l’Estat franquista.

Què va suposar la introducció dels tecnòcrates en els governs franquistes de finals dels anys cinquanta?

Els tecnòcrates són ministres de l’Opus Dei que pretenien la renovació en la cúpula franquista i la liberalització de l’economia (liberalitzar el país). Pretenien formar una monarquia autoritària (amb Joan Carles de Borbó) després de la mort de Franco.

Situa cronològicament els conceptes següents i explica breument què van ser i la seva importància.

• Tractat bilateral amb els EUA (1953): Remeses de l’ajut americà i acord que permetia establir bases militars americanes a Espanya.
• Pla d’Estabilització (1959): Tractat que exigia la liberalització de l’economia espanyola i va recomanar a les autoritats una sèrie de mesures.
• Tecnòcrates de l’Opus Dei (1959-1973): Proposaven la liberalització econòmica per tal de modernitzar el país.
• Comissions Obreres (1962): Organització en defensa dels drets dels treballadors.
• Contuberni de Munic (1962): Encontre per a discutir sobre la necessitat que els països europeus exigissin una democratització del règim franquista.
• Democràcia orgànica (1966): Nom que va donar el règim franquista al sistema polític a partir de 1966, en què es fixava un sufragi molt limitat.
• Llei de Premsa (1966)

Test

• Quins eren els principals aliats de Franco a finals dels anys 50? EUA i el Vaticà.
• En quins tres pilars es va recolzar l’èxit de la política del desarrollisme? Liberalització econòmica, migració i turisme.
• Quin fet marca el declivi definitiu del règim franquista? L’assassinat de Carrero Blanco.
• Què passa amb la societat espanyola durant els anys 60? El creixement econòmic beneficia tothom en la mateixa mesura.

El final del franquisme i la Transició

Quines característiques va tenir la presidència d’Arias Navarro? Explica per què el rei va provocar l’any 1976 la dimissió d’Arias Navarro.

La seva presidència va estar adreçada a tranquil·litzar l’aparell franquista, especialment l’exèrcit.

Va iniciar contactes amb l’oposició i amb destacats líders de països europeus, amb l’objectiu d’obtenir el suport necessari per iniciar els canvis que havien de dur cap a la democràcia. Va iniciar una tímida reforma que es limitava a recuperar la fracassada Llei d’Associacions de 1974. Aquesta reforma era insuficient. Les protestes contra el govern i el malestar social es van sumar a l’onada de vagues, i tot plegat va fer augmentar la inestabilitat del país.

Va reaccionar de manera autoritària davant els nous conflictes que sorgien. Van destacar els fets de Vitòria, en què la policia va causar cinc morts, i la dissolució d’enfrontaments entre faccions carlines a Montejurra amb el resultat de dues víctimes mortals.

La lentitud de les reformes i els problemes que causava la crisi econòmica proporcionaven cada vegada més fonament a la ruptura democràtica amb el franquisme, és a dir, a la formació d’un nou sistema polític de forma ràpida i revolucionària, si calia. Per tal de donar cohesió als seus plantejaments, el març de 1976 els dos principals organismes de l’oposició es van fusionar en la Coordinadora Democràtica, coneguda com a Platajunta.

En aquestes circumstàncies el rei va provocar la dimissió d’Arias Navarro.

Enumera les principals característiques de la Constitució espanyola de 1978.

• L’àmplia declaració de drets i llibertats dels espanyols, que es va inspirar en la Declaració Universal dels Drets Humans. També s’hi feia referència a alguns deures inexcusables per al manteniment de l’Estat.
• La definició del sistema polític espanyol com una monarquia parlamentària, en què el rei, com a cap de l’Estat, arbitra entre les diverses institucions però no té el poder executiu.
• Divisió de poders: legislatiu (Corts), executiu (Govern) i judicial (jutges i magistrats).
• Descentralització de l’Estat, ja que la Constitució contemplava la possibilitat que les nacionalitats i regions poguessin optar a convertir-se en comunitats autònomes, integrades per províncies i municipis.

Enumera els principals problemes que van dur Suárez a dimitir l’any 1981.

Durant el govern de Suárez hi va haver una sèrie de problemes com per exemple la tensió provocada per l’escalada terrorista. El govern de Suárez es va veure també sotmès a un dur desgast degut al triomf de l’oposició d’esquerres en les eleccions municipals. Aquest fet, juntament amb el procés de descentralització de les autonomies, va incrementar els recels de l’exèrcit. Per aquest motiu, Suárez va alentir el procés de descentralització excepte en les comunitats històriques, fet que va fer sorgir el recel en algunes regions.

Es van accentuar les diferències entre govern i oposició i finalment el PSOE va presentar una moció de censura, el 1980, que no va prosperar.

Altres problemes van ser la desintegració del seu partit i el descontentament de l’exèrcit després de la legalització del PCE.

Tots aquests fets, juntament amb els intents colpistes dels fidels a la dictadura, van dur Suárez a la dimissió.