Història d'Espanya: Reformes Borbòniques i Crisi de l'Antic Règim

El Segle XVIII: Els Borbons i les Reformes

El Comerç Colonial a Amèrica

El comerç colonial va continuar organitzat amb el tradicional sistema de flotes, que partien de dos ports. La major part del comerç era realitzada per estrangers. La Corona va patrocinar la fundació de companyies comercials i els va atorgar molts privilegis, però aquest sistema es va tornar ineficaç. Aquest fracàs va obrir el camí cap a la liberalització completa del comerç amb Amèrica i va establir una lliure comunicació de tots els ports espanyols.

La Societat i l'Economia al Segle XVIII

La societat espanyola del segle XVIII estava caracteritzada per l'individualisme i per la desigualtat jurídica a causa de la divisió d'estaments. Uns eren privilegiats (noblesa i clergat), tenien la major part de la terra i no pagaven impostos. El tercer estament (pagesos, burgesia, classes populars) era el contrari, sense privilegis i amb càrregues fiscals. La principal font de riquesa era l'agricultura, però també destacaven la ramaderia i la indústria tèxtil.

Els Decrets de Nova Planta (1716)

L'any 1716, amb la pujada al tron de Felip V, un rei absolutista amb un govern centralista, es van promulgar els Decrets de Nova Planta. Com que Catalunya havia donat suport a Carles d'Habsburg durant la Guerra de Successió, Felip V va conquerir Catalunya i la va sotmetre mitjançant aquests decrets. Les mesures principals van ser:

• Abolició de les Corts del Regne d'Aragó, integrant-les en les de Castella, que es van convertir en les Corts d'Espanya.
• Supressió dels Consells.
• Les províncies van passar a ser governades per capitans de l'exèrcit.
• Eliminació del sistema electoral per municipis.
• Establiment dels intendents com a autoritat local.
• Imposició d'un nou sistema fiscal: el Cadastre. Aquesta era una quota anual d'una quantitat important fixada pel govern central sense cap negociació prèvia. Això es va fer com un càstig i no va substituir altres impostos existents.
• Imposició del model político-administratiu de Castella.

El Regnat de Ferran VII i la Crisi de l'Antic Règim

El Trienni Liberal (1820-1823)

L'1 de gener de 1820, es va produir el pronunciament de Riego a Las Cabezas de San Juan. La proximitat de l'exèrcit i l'acció dels liberals van obligar Ferran VII a acceptar la Constitució de 1812. Durant aquest període, hi va haver una noblesa descontenta a causa de la feble persecució dels liberals i el no restabliment de la Inquisició.

La Dècada Ominosa (1823-1833)

Aquest període va començar amb l'entrada a Espanya de 100.000 soldats francesos sota el comandament del Duc d'Angulema, amb l'objectiu de restablir l'absolutisme. Es van produir noves persecucions liberals i nous pronunciaments militars. La pagesia estava descontenta a causa de l'aixecament reial a Catalunya i les reformes eclesiàstiques. Hi havia greus problemes econòmics. A Catalunya, juntament amb el País Basc, València i Andalusia, va esclatar la Guerra dels Malcontents, ja que la gent estava molt descontenta amb la situació.

Retorn de Ferran VII i Restauració Absolutista

Quan Ferran VII va tornar de l'exili, el seu objectiu era restaurar la monarquia absoluta i eliminar la Constitució. La població temia el retorn a l'absolutisme després de tant de temps lluitant per la llibertat i la Constitució. Els principals problemes que va afrontar el regne van ser:

• La hisenda reial fallida.
• L'emancipació de les colònies espanyoles.
• La crisi econòmica.
• El progrés de l'oposició liberal, que s'agrupava per fer revoltes, manifestacions i pronunciaments militars.

Conceptes Clau i Repàs Ràpid

A continuació, es presenten alguns conceptes clau per a un repàs ràpid:

• Mort de Carles II / França / Felip d'Anjou / Llei Sàlica / FCFFF (possiblement una seqüència de V/F) / Tractat d'Utrecht-Rastatt / Monarquia absolutista en sintonia amb Lluís XVI / Intendents.