Història d'Espanya: Guerres Carlines, Isabel II i Primera República

Les Guerres Carlines: Conflicte i Ideologies

Després de la mort de Ferran VII, el tron corresponia a la seva filla Isabel II. No obstant això, els partidaris del germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre, van iniciar una guerra contra el tron d’Isabel II.

Bàndols en Conflicte

• Carlisme: Partidaris de Carles Maria Isidre, amb una ideologia tradicionalista i antiliberal. Eren defensors de la monarquia absoluta, de l’Antic Règim, de la superioritat social de l’Església i partidaris del sistema foral particularista. Els seus suports principals eren el clergat i la noblesa rural. Una figura destacada va ser Zumalacárregui.
• Isabelisme: Partidaris d’Isabel II. Els seus suports incloïen l’alta noblesa, els funcionaris i la jerarquia eclesiàstica. Amb l'adhesió dels liberals, Isabel II va haver de posar fi a les idees de l’Antic Règim. Una figura clau va ser Espartero.

Desamortitzacions d'Isabel II: Raons i Impacte

Durant el regnat d’Isabel II, es van dur a terme importants processos de desamortització:

• Desamortització de Mendizábal: Realitzada entre 1835 i 1837, va afectar principalment els béns de l’Església. L’objectiu principal era finançar la Guerra Carlina que estava tenint lloc.
• Desamortització de Madoz: Iniciada el 1855, va afectar els béns dels ajuntaments (béns comunals i de propis). L’objectiu era reduir el deute de l’Estat i aconseguir finançament per al desenvolupament del ferrocarril. El volum de béns desamortitzats va ser considerablement superior al de Mendizábal.

Conseqüències de les Desamortitzacions

• El liberalisme i l’Església van quedar enemistats.
• La població rural que vivia de l’agricultura es va veure greument afectada, ja que els terrenys que conreaven es van privatitzar i van passar a mans de nous propietaris que podien fixar els preus d’arrendament i les condicions. Molts pagesos es van quedar sense feina.
• L’Estat no va aconseguir tots els objectius previstos, malgrat rebre molts ingressos necessaris.
• Van donar lloc a la unió clerical, pagesa i absolutista, que es van unir als carlistes per lluitar contra el liberalisme enfront de la burgesia.

El Regnat d'Amadeu I i la Primera República

Després de la Revolució “La Gloriosa” (1868), en què la unió d'Unionistes, Progressistes i Demòcrates va fer un pronunciament i va fer fora la monarquia d’Isabel II, es va crear un govern provisional governat per Serrano (Unionista) i Prim (Progressista). En aquest govern provisional es va redactar la Constitució de 1869, que proposava una monarquia parlamentària.

Es va buscar un candidat idoni al tron de la nova monarquia parlamentària. Aquest va ser Amadeu de Savoia. En arribar al regne, Prim va ser assassinat, un fet que va marcar l'inici del seu breu regnat.

Causes del Fracàs d'Amadeu I

La forta oposició de l’aristocràcia i el clergat fidel a Isabel II, juntament amb una part de l’exèrcit en contra del nou rei, les dificultats econòmiques i l’oposició posterior de moderats i unionistes van fer que Amadeu de Savoia abandonés el tron.

La Primera República Espanyola

Després de la renúncia al tron d'Amadeu I, la Primera República va ser la sortida més fàcil. Les Corts van votar i es va proclamar la Primera República Espanyola. Estanislau Figueras va presidir la República Federal. Poc després, es va redactar la Constitució de 1873, que abolia les quintes i era de caràcter liberal, republicà i federal. Durant aquest període, Catalunya va declarar la seva pròpia república dins l'espanyola. Es va crear l’AIT (Associació Internacional de Treballadors) i es va fer front al cantonalisme (una sensibilitat política federal que combinava les demandes de les Juntes Provincials revolucionàries amb el moviment obrer).