Història d'Espanya: Guerra Civil, Cuba i Reformes Socials

1.a) Cartell de propaganda republicana

Aquest cartell tenia com a finalitat mobilitzar la població de Madrid per evitar l'entrada de l'exèrcit franquista a la ciutat. Es transmet la idea que els madrilenys havien de sortir al front i posar en perill les seves vides per defensar la capital. La figura d'una dona miliciana simbolitza els ideals d'igualtat de gènere que defensava el bàndol republicà, mostrant la participació activa de les dones en la lluita armada i en la preservació dels valors democràtics i socials de l'època.

1.b) Cartell de propaganda nacional

En aquest cas, el cartell transmetia la idea que el bàndol franquista volia "purificar Espanya" d'elements que, segons la seva visió, havien conduït el país al caos polític i social. Entre aquests elements es destacaven:

• El comunisme ("bolxevisme").
• L'anarquisme (FAI).
• Els nacionalismes perifèrics ("separatisme").
• La maçoneria.

També es reflectia una crítica a la injustícia social, defensant una millora dels drets laborals i criticant els "politicastros", polítics considerats ineptes. D'aquesta manera, el bàndol franquista es presentava com a defensor de l'ordre, la unitat i l'eficàcia política.

1.c) Evolució del bàndol republicà

Al principi, el bàndol republicà es fonamentava en milícies de voluntaris, poc organitzades tot i tenir un cert avantatge inicial. Amb el cop d'estat, els treballadors van reclamar armes i van actuar de manera autònoma, creant Comitès Revolucionaris que duien a terme accions repressives espontànies contra sospitosos de ser feixistes, incloent assassinats i txeques. Companys va intentar controlar-los establint el Comitè de Milícies Antifeixistes, integrant-los al govern. Com que Giral no podia dominar-los, Largo Caballero va assumir el comandament i va formar un govern amb socialistes i comunistes. Va crear l'Exèrcit Popular (amb comandaments professionals) per unificar les forces. A Catalunya, es va establir l'Exèrcit Popular de Catalunya. Quan Franco va conquerir Toledo, Madrid va quedar amenaçada i es va cridar a la mobilització popular amb consignes com "No pasarán". Al maig de 1937, van sorgir conflictes interns entre anarquistes/marxistes i comunistes/socialistes/republicans. Largo Caballero va ser reemplaçat per Juan Negrín, amb un govern molt proper a la URSS.3

2. Insurrecció cubana i intervenció dels EUA

Cuba vivia un gran malestar degut al control aranzelari espanyol, que restringia la seva autonomia i també perjudicava els interessos dels Estats Units. El conveni de Zanjón (1878) va aportar algunes millores, però aquestes van ser insuficients.

El 1892, José Martí va crear el Partido Revolucionario Cubano. El febrer de 1895 va començar la guerra amb el Grito de Baire. L’exèrcit de Martínez Campos no va aconseguir frenar la rebel·lió i va ser reemplaçat per Weyler, qui va aplicar mesures repressives molt severes.

Després de l’assassinat de Cánovas, el govern liberal va destituir Weyler i va proposar reformes (sufragi masculí, igualtat de drets, autonomia econòmica), però els cubans no les van acceptar. El febrer de 1898, l'explosió del Maine al port de l’Havana va generar una gran tensió. Els EUA van atribuir l’atemptat a Espanya i li van declarar la guerra. Espanya va ser derrotada a Cuba i Filipines. El desembre de 1898 es va firmar el Tractat de París, pel qual Espanya va perdre Cuba, Filipines i Puerto Rico.

3. Reformes socials i laborals (1900–1936)

Maura va establir l’Institut Nacional de Previsió per a la protecció dels treballadors. Canalejas va impulsar reformes com la separació entre l'Església i l'Estat, així com millores en l'àmbit laboral, però moltes d’elles no es van executar a causa de la manca de control.

El 1919, la Vaga de la Canadenca va aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera, es van crear els Comitès Paritaris per mediar entre empresaris i treballadors. També es van promoure drets socials per a les dones i l’escolarització obligatòria fins als 12 anys.

Amb la Constitució de 1931, es va aprovar el sufragi universal (incloent les dones), la igualtat davant la llei i l’educació primària gratuïta i obligatòria. Largo Caballero va impulsar reformes laborals com la Llei de Reforma Agrària (1932). A Catalunya, la Generalitat va aprovar la Llei de Contractes de Conreu amb un objectiu similar i també va fomentar l’educació i la cultura.

4. Solucionari de l'exercici

4. 1)c 2)a