Història d'Espanya: Ferran VII i la fi de l'Antic Règim
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,7 KB
El regnat de Ferran VII (1814-1833)
El regnat de Ferran VII es caracteritza per la tensió entre l'absolutisme i el liberalisme, dividint-se en tres etapes: la restauració absolutista, el Trienni Liberal i la Dècada Ominosa.
El retorn a l'absolutisme (1814-1820)
Ferran VII, que havia abandonat Espanya com a monarca absolut el 1808, retorna el 1814. Tot i que inicialment ha d'acceptar les condicions imposades per la Constitució de Cadis, els sectors absolutistes (noblesa i clergat) es mobilitzen per restaurar l'Antic Règim i redacten el Manifest dels Perses.
El rei protagonitza un cop d'estat el 4 de maig de 1814 i anuncia el retorn a l'absolutisme: anul·la la Constitució de Cadis, restableix el règim senyorial i la Inquisició. Tanmateix, el país pateix una greu crisi econòmica motivada per dues raons:
- Espanya està destrossada per la Guerra del Francès.
- Les colònies americanes ja han començat el seu procés d'independència.
A més, hi ha un augment de l'oposició interna protagonitzada per tres grups: la burgesia liberal i les classes mitjanes urbanes, part de la pagesia (que rebutja el retorn del feudalisme) i l'exèrcit.
El Trienni Liberal (1820-1823)
El 1820, el coronel Riego fa un pronunciament ("Viva la Pepa") amb les tropes que estaven a punt d'embarcar-se cap a Amèrica. Aquestes tropes marxen cap a Madrid i obliguen el rei a signar la Constitució de Cadis.
Durant aquest període de govern es porten a terme les següents accions:
- Restauració de gran part de les reformes de Cadis.
- Intent d'acabar amb el feudalisme al camp, convertint la terra en mercaderia.
- Liberalització de la indústria i el comerç.
- Modernització política i administrativa (igualtat davant la llei).
- Creació de la Milícia Nacional: un cos armat de voluntaris per defensar les reformes constitucionals.
- Desamortització dels béns de molts convents.
En aquest període, els liberals es divideixen en dos grups: moderats i progressistes. Aquest govern té un triple front d'oposició:
- El rei: paralitza amb el seu dret de veto totes les lleis que pot i conspira amb potències estrangeres.
- Noblesa i Església.
- Part de la pagesia: els antics senyors passen a ser propietaris únics i els pagesos esdevenen arrendataris.
Finalment, el 1823, Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança; entra a Espanya l'exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i es restableix l'autoritarisme.
La Dècada Ominosa (1823-1833)
S'inicia una terrible repressió contra els liberals (afusellaments, exilis i depuracions). A causa dels constants problemes econòmics i la pèrdua de les colònies americanes, el rei col·labora amb el sector moderat de la burgesia industrial i financera, oferint-los un aranzel proteccionista.
Això fa créixer l'oposició dels més tradicionalistes, que s'oposen al fet que Ferran VII no restableixi la Inquisició. Aquests estan comandats pel germà del rei, Carles Maria Isidre.
El conflicte dinàstic i la successió
A finals del regnat esclata el conflicte dinàstic: després de quatre matrimonis, el rei només té dues filles, la més gran de les quals és Isabel. S'anul·la la Llei Sàlica mitjançant la Pragmàtica Sanció perquè ella pugui regnar. Carles Maria Isidre s'hi oposa i es proclama hereu d'Espanya, iniciant així el problema carlí.