Història d'Espanya: Expansió dels Reis Catòlics i Guerra del Francès

L'Expansió Territorial dels Reis Catòlics

Aquest document descriu la situació històrica de la Península Ibèrica a finals del segle XV, durant el regnat dels Reis Catòlics. La monarquia dels Reis Catòlics establí les bases d'una monarquia autoritària.

La Unió Dinàstica i la Monarquia Hispànica

La unió de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, l'any 1469, va ser dinàstica i no territorial. Aquesta unió donà origen a una nova entitat política: la Monarquia Hispànica, composta per Castella, Aragó, València i Catalunya. Aquests regnes només tenien en comú la monarquia, ja que conservaven les seves pròpies lleis, institucions i costums. Es constituí com un estat plural i no unitari, ja que la unió dels reis fou personal i no institucional.

Tots dos monarques coincidien en la necessitat de completar la unificació territorial com a base indispensable per consolidar i estructurar un estat fort i poderós. Per això, protagonitzaren una gran expansió territorial. La reorganització interna tenia el propòsit d'incorporar tots els regnes peninsulars a la nova monarquia, ja fos mitjançant la conquesta militar o la diplomàcia.

La Consolidació Territorial

• La conquesta del Regne Nassarita de Granada es preparà com una croada contra els infidels. La guerra s'allargà durant 10 anys (1482-1492), en els quals la capacitat de coordinació de la Corona i un gran esforç militar, propi de l'Església i de la noblesa, aconseguiren la capitulació de Granada el 2 de gener de 1492.
• L'habilitat diplomàtica de Ferran aconseguí, amb el Tractat de Barcelona (1493), la recuperació dels territoris del Rosselló i la Cerdanya, que el seu pare, Joan II, havia cedit al rei de França.
• El suport de comerciants andalusos va permetre l'ocupació definitiva de les Illes Canàries (1500) amb el domini de Tenerife.
• El Regne de Navarra es trobava en mans d'una dinastia francesa; fracassada la via diplomàtica, Ferran aprofità la declaració de guerra del rei francès per ocupar Navarra, incorporada a la Corona de Castella el 1515.
• Els Reis Catòlics també prepararen l'annexió de Portugal amb una política matrimonial; casaren la seva filla Isabel amb Manuel l'Afortunat (hereu al tron de Portugal). L'intent fracassà per la mort d'aquest últim.

La Guerra del Francès (1808-1814)

Aquesta secció descriu l'evolució de la Guerra de la Independència Espanyola contra Napoleó, entre els anys 1808 i 1814, i concretament les hostilitats produïdes a la Península Ibèrica.

Orígens del Conflicte: El Tractat de Fontainebleau

L'origen de la guerra és la signatura del Tractat de Fontainebleau (1807), pel qual Napoleó obtingué permís de Carles IV per envair Portugal (aliat de la Gran Bretanya) travessant la península. Les tropes franceses travessaren els Pirineus el febrer de 1808. La seva presència fou acceptada pels Borbons, però provocà desconfiança i irritació a la població. Aquestes tropes s'instal·laren en llocs estratègics com Barcelona, Vitòria o Madrid.

El Motí d'Aranjuez i les Abdicacions de Baiona

Mentre es produïa aquesta inesperada invasió, el 18 de març de 1808 esclatà a Aranjuez un motí dirigit per la noblesa i el clergat, que cercaven l'abdicació de Carles IV i la destitució de Godoy. Els amotinats, amb la presència de les classes populars dirigides per la noblesa palatina i el clergat, aconseguiren el seu objectiu: una profunda crisi de la monarquia.

Triomfat el motí, Napoleó conspirà per desestabilitzar la monarquia i envair Espanya, annexionant-la a l'Imperi. Convocà a Carles IV i el seu fill Ferran a Baiona i va convèncer Carles IV perquè anul·lés la seva abdicació, provocant un buit de poder. Napoleó havia aconseguit una doble abdicació i nomenà el seu germà Josep I rei. Després, convocà corts a Baiona per ratificar el nou rei i atorgar una nova constitució. L'Estatut de Baiona reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i l'accés als càrrecs públics. Tot i això, Josep I no tingué suport popular.

L'Aixecament Popular i la Resistència

La característica principal de la Guerra del Francès és l'aixecament de la població davant la inoperància de les institucions i les tropes regulars. Destaquen rebel·lions com l'aixecament popular del 2 de maig de 1808 a Madrid, que fou reprimida per Murat a causa de la desmesurada repressió dels francesos a la resistència del poble davant l'evacuació de l'infant Carles (darrer referent de la monarquia a Espanya).

Inicialment, l'aixecament fou a Madrid, però aviat s'estengué per la resta del territori. La repressió marcà el caràcter cruel i inhumà de la confrontació. Aquests esdeveniments són retratats a Els afusellaments del 2 de maig i La càrrega dels mamelucs de Goya.

Les Juntes d'Armament i Defensa

Les juntes d'armament i defensa es coordinaren amb la Junta Suprema Central per coordinar la lluita i dirigir el país. Es crearen per l'abandonament del poder dels nobles després de les abdicacions de Baiona. També es formaren juntes locals regides per il·lustrats com Floridablanca i Saavedra.