Història d'Espanya: Dictadura, República i Guerra Civil (1923-1939)

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Derrota d'Annual (1921): Van morir més de 10.000 soldats. 1923: Primo de Rivera va fer un cop d’estat, va suspendre la Constitució, va dissoldre les Corts i va prohibir els partits polítics i els sindicats. 1930: Prosperitat econòmica i un pacte de Sant Sebastià que consistia en anar junts a les eleccions i instaurar la República.

Catalunya, primer terç del segle XX

Irrupció del catalanisme polític

1901: La Lliga Regionalista, dirigida per Enric Prat de la Riba, va ser un partit polític catalanista. 1904: Un sector liberal i republicà va marxar de la Lliga. 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana. 1905: Cu-Cut! Solidaritat Catalana va derogar la llei i reivindicar conjuntament l’autonomia de Catalunya.

La Mancomunitat de Catalunya i la resistència a la dictadura

1914: Mancomunitat de Catalunya formada per 4 diputacions provincials. 1917: President Josep Puig i Cadafalch. 1925: Supressió de la Mancomunitat. 1923-1930: Es va perseguir el catalanisme, prohibint l’ús públic de la llengua catalana, dels símbols nacionals i l’ensenyament català. Això era la dictadura de Primo de Rivera.

Noucentisme

1907: Creació de l’Institut d’Estudis Catalans. Va dur a terme la normalització ortogràfica de la llengua. Eugeni d’Ors va iniciar el noucentisme: moviment cultural per diferenciar-se dels corrents culturals del segle anterior.

La Segona República

Un règim democràtic

1931: Es van convocar eleccions municipals en les quals van guanyar els republicans. Alfons XIII es va haver d'exiliar i es va formar a Espanya un govern provisional que va proclamar la Segona República el 14 d'abril de 1931.

El govern provisional i la Constitució de 1931

El nou govern provisional estava presidit per Alcalá Zamora, que va convocar eleccions a les Corts Constituents on van guanyar els republicans. Les Corts van elaborar una Constitució del 1931: llibertats individuals (tothom era lliure d'expressió), sufragi universal (vot per a tothom), l'estat laic (no hi havia religió oficial), organització territorial descentralitzada i importància del benestar social.

Bienni reformista (1931-1933)

Les reformes

Manuel Azaña (president de la República) va fer les reformes: la reforma agrària (millorar la producció agrària), va concedir l'autonomia a Catalunya, reforma militar (va reduir el nombre d'oficials), reformes laborals (va establir salaris mínims, va crear assegurances d'accidents), reforma educativa i es van regular el matrimoni civil i el divorci.

L'oposició a les reformes

El govern es va trobar amb l'oposició a les reformes que estava fent: els nacionalistes, els quals van fer un cop d'estat que va fracassar, i els anarquistes, que descontents amb la reforma agrària, van fer ocupacions de finques.

El bienni conservador i el Front Popular (1933-1936)

El bienni conservador

Eleccions on guanya el Partit Radical de Lerroux. Va paralitzar totes les reformes que havia iniciat el govern anterior, cosa que va provocar la desconfiança dels grups d'esquerres.

El Front Popular

Partit integrat per tota l'oposició al Partit Radical de Lerroux (socialistes, comunistes, altres partits republicans i algunes forces nacionalistes), els quals van guanyar les eleccions de forma ajustada. Van reprendre la política de les reformes. Mentrestant, al carrer augmentava la crispació, amb vagues, crema d'esglésies i enfrontaments armats.

L'esclat de la Guerra Civil

El cop d'estat i la divisió espanyola

Els feixistes preparaven un cop militar. Com l'exèrcit estava a l'Àfrica, van anar de l'Àfrica a Espanya. Es van imposar a Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i una part d'Andalusia, mentre que els republicans controlaven Aragó, el nord d'Espanya, Catalunya, València i gairebé tota Andalusia.

La internacionalització del conflicte

Els nacionalistes van ser recolzats per Hitler amb aviació, i el bàndol republicà va ser recolzat per l'URSS. Els rebels van rebre armes i soldats d'Itàlia feixista.

L'evolució de la guerra

La campanya al voltant de Madrid (1936-1937)

L'exèrcit nacional va arribar a Espanya des del Marroc. Volien fer-se amb Madrid, per tant, van arribar a Cadis, després van passar per Extremadura i Toledo. Quan els nacionalistes van intentar fer-se amb la capital, no ho van aconseguir, per tant, van concentrar els esforços a intentar conquerir altres fronts.

El front del nord

Les tropes de Franco es van dirigir al nord amb la intenció de prendre les zones industrials del Cantàbric. L'aviació alemanya va bombardejar el País Basc.

El final de la guerra

Franco va dirigir l'exèrcit cap al front est: va prendre Terol cap al Mediterrani, on va aïllar Catalunya de la resta de la zona republicana. Van travessar el riu Ebre i es va anomenar la batalla de l'Ebre. Els nacionalistes es van fer amb Barcelona i amb Madrid i van guanyar els franquistes.

Catalunya durant la República i la Guerra Civil

La Generalitat republicana i l'Estatut d'Autonomia

El 14 d'abril es va proclamar la República Catalana i les negociacions amb el govern provisional de Madrid per establir a Catalunya una Generalitat. La dreta a Catalunya estava representada per la Lliga Regionalista, el centre per Acció Catalana, l'esquerra obrera pel PSOE i el POUM i el sindicat CNT.

L'obra de govern de la Generalitat republicana

Va fer: en educació, va crear una xarxa d'escoles en català, organització del territori. El president Companys va declarar l'Estat Català.

Un moment cultural d'excepció

La cultura catalana i espanyola al Nou-cents

Un període de normalització i modernització

A Catalunya va ser una normalització impulsada pel corrent noucentista. El Palau de la Música es va inaugurar el 1908.

L'edat de plata de la cultura espanyola

La generació del 98: integrada pels intel·lectuals influïts per la pèrdua de les colònies espanyoles. Destaquen: Pío Baroja i Antonio Machado. La generació del 14: integrada per intel·lectuals que es consideraven una elit, volien obrir la cultura espanyola a la resta d'Europa, com Ortega y Gasset. La generació del 27: integrada per artistes que estaven disposats a rebre influències de fora d'Espanya. Destaca Federico García Lorca.