Història d'Espanya: Des dels Pobles Preromans fins als Visigots

Les arrels històriques d'Espanya

Pobles preromans

Colonitzacions:

• Els fenicis van començar la colonització a partir del segle IX a.C., arribant a la costa mediterrània i fundant pobles com Gadir (Cadis) i després Malaca (Màlaga). La majoria de les factories es dedicaven al comerç, salines, fàbriques per a salar peix, etc. Els fenicis van introduir la ceràmica feta amb torn i també l'escriptura alfabètica. Al segle VII a.C., les colònies fenícies van passar a controlar Cartago, que és l'actual Tunis.

• Els grecs van arribar a la península al 600 a.C., establint-se a la costa catalana i valenciana. Els grecs van tenir molta influència sobre les poblacions indígenes i van introduir la moneda en els seus intercanvis amb la població. Van aportar nous cultius com l'olivera i la vinya, animals com les gallines, teixits i ceràmica. Per la influència que van imposar, van transformar l'economia indígena.

• Els Tartessos són coneguts a través de les fonts gregues, de restes arqueològiques o de mites. La població es concentrava a Huelva i Sevilla, i el seu màxim esplendor coincideix amb l'època fenícia. Van aportar el model social de classes i els esclaus, també tenien una agricultura avançada i un comerç notable. Van desaparèixer de l'espai mediterrani al segle V a.C. i van donar lloc a pobles diversos (els ibers).

• Els ibers són els primers pobles històrics que evolucionen dels pobles indígenes influïts pels colonitzadors. Compartien la mateixa cultura, és a dir, la llengua, l'alfabet, els rituals, la religió, etc. Conservaven les diferències socials i polítiques entre si, i els poblats estaven en llocs elevats, rodejats per una muralla, i les cases eren de pedra o tovot, formant necròpolis i santuaris. L'economia es basava en l'agricultura, com l'olivera i els cereals, després la ramaderia, com les ovelles, i el comerç amb una moneda pròpia i rutes comercials. La societat es trobava estratificada en grups diversos, organitzant-se segons el poder econòmic, polític i militar. La política freqüent era la monarquia, més poderosa al sud que a l'est peninsular.

• Els celtes són pobles indoeuropeus que van arribar al llarg del primer mil·lenni a.C. Estaven al centre i al nord, i habitaven els poblats en zones altes i de doble muralla. La societat estava organitzada en tribus agrupades en clans, amb predomini de l'aristocràcia guerrera. L'economia es basava en la ramaderia d'ovelles i boví, i l'agricultura cerealista. A la capçalera del Duero van aparèixer pobles celtes que van adoptar trets ibèrics, tot i el seu origen celta.

La Hispània romana

• La conquesta va ser iniciada en el context de les guerres púniques entre Cartago i Roma, al segle III-II a.C. Aquesta conquesta es divideix en tres fases:

  • La primera fase és del 218-210 a.C., amb el desembarcament romà a Emporion per tallar l'expansió cartaginesa. Roma s'alia amb els ibers contra Cartago i els derrota a la Bètica. Els romans van guanyar, i des del 210 a.C., Roma controla el sud i l'est peninsular amb importants beneficis econòmics.

  • La segona fase és del 151-133 a.C. Hi ha enfrontaments constants amb certs pobles ibers, amb lusitans i celtibèrics a l'interior de la península. Les guerres lusitanes comencen amb la revolta dirigida per Viriat, que derrotava els romans. Després de l'assassinat de Viriat, es van debilitar. A les guerres celtibèriques, hi havia una forta resistència per part de Numància, fins que va ser vençuda després d'anys de setge.

  • La tercera fase és del 29-19 a.C. Els romans van tenir greus dificultats per conquerir el nord, davant dels càntabres i els asturs. Les guerres càntabres van acabar amb l'esclavització de la població indígena. Al nord s'hi van instal·lar legions romanes per garantir l'explotació dels minerals.

• La romanització: és un procés de transformació en tots els àmbits, assumint els costums, l'organització política, jurídica i social romana, com la seva llengua, el llatí. La primera introducció va ser la divisió dels territoris per un pretor, que primer estava dividida en dos, però després es va dividir en sis al llarg dels segles. Es crea una àmplia xarxa de calçades, entre les quals destaquen la Via Augusta i la Via de la Plata. Així, apareixen noves ciutats o colònies i la integració de les preexistents amb diversos estatus legals. Es modernitza l'agricultura amb nous estris i noves formes de cultius, i tenen un intens comerç i també mineria, aportant un ampli llegat cultural en forma de ciutats, calçades, llengua, etc.

• La crisi del segle III: aquesta crisi va ser causada per la fallida del model econòmic imperial i la inestabilitat política, ocasionant un augment del poder dels terratinents i una nova forma de relació social, el colonat, antecedent del feudalisme. La vida urbana entra en declivi, i el comerç imperial va fer fallida. Aquesta debilitat imperial afavoreix la penetració dels pobles germànics a Hispània el 409.

• La romanització de Balears: Mallorca i Menorca van ser conquerides el 123 a.C. a causa de la pirateria que s'hi produïa. Inicialment van ser assimilades a la Tarraconense, després a la Cartaginense i després van esdevenir província. Es van crear noves ciutats a les illes, com Palma i Pollentia a Mallorca. També es desenvolupa una agricultura avançada basada en les villae (finca + terres). Al segle V es produeix la invasió vàndala, i poc més tard passen a formar part de l'òrbita de Bizanci.

Hispània visigoda

• Incursions bàrbares: el 409 van penetrar a Hispània sueus, vàndals i alans, els primers germànics i els altres asiàtics, ocupant així espais diferents. Els sueus, el nord-oest; els vàndals, el sud; i els alans, l'est. Els visigots van ser cridats com a aliats de Roma. Després del 476, es crea un regne visigot a la Gàl·lia. El 507, els francs van derrotar els visigots, i així van abandonar la Gàl·lia i van anar a Hispània.

• Procés unificador: els visigots eren uns 100.000 entre 7 milions d'hispanoromans, i la unificació va ser un procés inevitable. El procés territorial va ser emprès per Leovigild al segle VI, que va expulsar els sueus i va conquerir terres dels bizantins, i va lluitar contra els vascons. La unificació legislativa: es va eliminar l'existència de codis legals separats en favor d'una llei única, el Forum Iudicun, promulgat per Recesvint al segle VII. La unió religiosa: el 589, Recared, en el III Concili de Toledo, va abandonar l'arrianisme i va acceptar el catolicisme com a religió oficial.

• Institucions:

  • La monarquia era electiva, és a dir, els reis eren escollits per l'Assemblea d'homes lliures, que li donava els seus poders, i era inestable. Els monarques intentaven governar de forma autoritària, però amb poc èxit. Els seus poders eren amplis: el govern, el jutge suprem, el cap de l'exèrcit, etc.

  • L'Aula Regia era el consell reial format pels nobles.

  • Els Concilis de Toledo eren una reunió dels bisbes peninsulars que debatien i legislaven sobre els aspectes religiosos i civils, com la successió reial. Els altres càrrecs eren els ducs, delegats del rei; els gardings, caps militars; els comtes, jutges de les ciutats.

• Caiguda del regne: hi va haver inestabilitat amb la mort de Witiza i un conflicte successori entre Roderic i Agila II. La penetració musulmana va ser facilitada per la crida d'Agila II per controlar el regne o per iniciativa pròpia. El 711, a la batalla de Guadalete, es derrota la força de Roderic, i només queda com a cristià un espai a l'est i el Regne d'Astúries al nord.