Història d'Espanya del Segle XIX: Del Liberalisme a la República

Ciencias sociales5,46 KB

La Constitució de 1812 (La Pepa)

Constitució de 1812: Primera constitució espanyola, promulgada el 19 de març, festivitat de Sant Josep (popularment coneguda com La Pepa). De model liberal, establia la divisió de poders, els drets de la religió catòlica, una monarquia limitada amb atribucions a les Corts i el país formalment a mans del rei. La sobirania residia en la nació (per fer lleis), tot i que el rei podia intervenir-hi. Els absolutistes la consideraven inacceptable per a la monarquia, deien que era radical i aliena, i volien abolir-la. Va ser l'instrument jurídic essencial de l'Estat liberal espanyol fins al 1836. La nació liberal neix a les Corts de Cadis i en la Constitució de 1812. Establia un sufragi universal indirecte a quatre graus i era unicameral. El general Rafael del Riego en va ser el principal impulsor militar que la va voler reimplantar.

El Carlisme

Carlisme: Els seus grans lemes i motors són Déu, Pàtria i Furs. Rep el suport ideològic i financer dels ordes religiosos, propietaris rurals del nord d'Espanya i classes mitjanes catòliques i conservadores. Va tenir una gran influència a Catalunya, el País Basc, Navarra i el Maestrat. Defensava l'absolutisme i la sobirania reial legítima.

  • Primera Guerra Carlina (1833-1840): Carles V (Carles Maria Isidre).
  • Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849): Principalment a Catalunya, entorn de Carles VI (comte de Montemolín).
  • Tercera Guerra Carlina (1872-1876): Carles VII.

Els Partits Polítics del Segle XIX

El Liberalisme Moderat

Liberalisme moderat: Proclamat pel general Narváez. Destaca la Constitució de 1845, basada en la sobirania compartida (més reial que nacional) i un sufragi censatari molt restringit (menys de l'1% amb dret a vot, ampliat més tard a l'1-4%). En aquest període s'impulsa el ferrocarril (línies Barcelona-Mataró i Madrid-Aranjuez) amb un traçat radial, la creació de la Guàrdia Civil (1844) i la centralització de l'Estat (divisió provincial actual i centralisme administratiu). Es signa el Concordat amb l'Església (1851), consolidant un Estat confessional. Coincideix també amb la Guerra dels Matiners. Va rebre el suport de la burgesia terratinent, l'alta burgesia industrial i sectors de les classes mitjanes conservadores i catòliques, prioritzant sempre l'ordre sobre la llibertat (simpatia isabelina).

El Liberalisme Progressista

Liberalisme progressista: Promotors de la Constitució de 1837 (amb un 4-5% de la població amb dret a vot), van donar suport a la regència del general Espartero. Tenien el suport de les classes mitjanes i professions liberals, amb un caràcter generalment anticlerical i la simpatia de la classe obrera, fins a la Revolució de 1868. El seu lema prioritari era llibertat sobre ordre. El general Prim en va ser el líder destacat i successor clau durant la Revolució de 1868.

La Unió Liberal

Unió Liberal: Partit de centre format per progressistes moderats i moderats progressistes, encapçalat pel general O'Donnell (1858-1863). Defensava el dret al vot mitjançant la Constitució de 1845 reformada (moment en què el cens electoral passa de l'1% al 5%). Més endavant va ser liderada pel general Serrano durant la Revolució de 1868.

Partit Demòcrata i Republicanisme

Partit Demòcrata: Liderat per Manuel Ruiz Zorrilla. Defensava el sufragi universal masculí, recollit posteriorment a la Constitució de 1869. Format per classes mitjanes, amb simpatia entre la classe obrera, tot i mantenir-se inicialment com una minoria parlamentària.

Partit Republicà: Defensor estricte del sufragi universal, es dividia en dos corrents:

  • Republicanisme federal: Representat per Francesc Pi i Margall (1873).
  • Republicanisme centralista: Representat per Emilio Castelar (1873).

Conceptes Fonamentals

  • Constitució: Llei fonamental d'un Estat que regula l'organització política, estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans, i defineix els òrgans de poder, la seva forma, funcions i relacions mútues.
  • Bicameral: Corts o parlaments formats per dues cambres legislatives (cambra baixa o Congrés i cambra alta o Senat).
  • Corts Constituents: Corts reunides amb l'única finalitat d'elaborar o reformar un text constitucional.
  • Sufragi universal directe: Sistema electoral per proveir càrrecs representatius mitjançant el qual la ciutadania amb dret a vot escull directament els seus representants.
  • Cantonalisme: Moviment popular i insurreccional que pretenia instaurar un règim federal radical basat en cantons lliures a partir dels antics estats històrics, províncies i municipis (1873).
  • Ludisme: Moviment d'acció obrera caracteritzat per la destrucció violenta de maquinària a la indústria, en protesta contra l'atur i les males condicions laborals generades per la industrialització.

Descargar

PDF Word HTML