Història d'Espanya: Crisi de la Restauració, Dictadura i Segona República (1898-1936)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,03 KB
El Regnat d'Alfons XIII i la Crisi de la Restauració (1902-1931)
El Desastre del 1898 i les seves conseqüències
La derrota davant dels Estats Units provocà una profunda crisi nacional.
El Regnat d'Alfons XIII i el Torn Pacífic
Ascendí al tron el 1902. Es mantingué la Constitució de 1876 i el torn pacífic, però amb nous líders polítics: Antonio Maura (conservador) i José Canalejas (liberal).
Reformes i nous lideratges: Maura i Canalejas
- Antonio Maura: Intentà acabar amb el caciquisme reformant la llei electoral i l'administració local, sense èxit.
- José Canalejas: Política de descentralització i la Llei del Candado per prohibir nous ordes religiosos; fou assassinat el 1912.
Ascens dels nacionalismes i moviments socials
- Suport al nacionalisme: La burgesia catalana i basca recolzà partits nacionalistes com la Lliga Regionalista i el Partit Nacionalista Basc.
- Creixement del republicanisme i del socialisme: Les classes mitjanes i els obrers votaren republicans, mentre que el PSOE i sindicats com la UGT i la CNT cresqueren.
Crisi Social i Política: Esdeveniments Clau
La Setmana Tràgica (1909)
Insurrecció a Barcelona: Vaga general contra la Guerra del Marroc, amb violència anticlerical i crema d'esglésies.
La Crisi de 1917
- Protesta militar: Les Juntes de Defensa de l'arma d'infanteria protestaren per les promocions arbitràries.
- Malestar polític: L'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona exigí autonomia per a Catalunya, prohibida pel govern.
- Vaga general: Repressió dura, amb manca de suport de les Juntes de Defensa i fidelitat de l'exèrcit al govern.
Governs de Concentració i Violència Social (1917-1923)
- Governs de concentració: Persistí la inestabilitat malgrat els governs formats per liberals, conservadors i regionalistes.
- Violència social: Conflictes laborals i el Trienni Bolxevic a Andalusia; pistolerisme a Catalunya.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Creació i Competències
Institució administrativa amb Enric Prat de la Riba com a president, amb competències en cultura, obres públiques i assistència social.
Projectes i Obra de la Mancomunitat
- Impuls cultural i educatiu: Impuls de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Escola del Treball i la xarxa de biblioteques.
- Infraestructures i serveis: Construcció de carreteres, camins, ferrocarrils i la xarxa telefònica.
Campanya per l'Autonomia (1918-1919)
Projecte d'autonomia presentat sense èxit al govern central.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El Cop d'Estat de 1923
Miguel Primo de Rivera assumí el poder amb el suport del rei Alfons XIII, suspenent la Constitució i prohibint partits i sindicats.
Govern i Gestió de la Dictadura
- Govern militar i civil: Solució de la qüestió marroquina amb el Desembarcament d'Alhucemas (1925); creació de monopolis estatals i dinamització de l'economia.
- Repressió a Catalunya: Contra el catalanisme i la Mancomunitat, que fou suprimida el 1925.
Fi de la Dictadura
Davant la creixent oposició, el rei retirà el suport a Primo de Rivera.
La Proclamació de la Segona República (1931)
Les Eleccions Municipals de 1931
Triomf dels republicans a les capitals provincials, que conduí a la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931.
La Constitució de 1931
Establí un règim republicà i democràtic, amb sufragi universal, estat laic, descentralització territorial i drets socials.
El Bienni Reformista (1931-1933)
Reformes d'Azaña
- Reforma agrària
- Autonomia de Catalunya
- Reforma militar
- Reformes laborals i educatives
Inestabilitat Social i Colpisme Monàrquic
Oposició de propietaris, l'Església, l'exèrcit, anarquistes i sindicats; fracàs del cop d'estat monàrquic de Sanjurjo (1932).
El Bienni Conservador (1933-1936)
Eleccions Generals de 1933 i Governs Conservadors
Triomf del centredreta; govern liderat per Alejandro Lerroux amb el suport de la CEDA.
Revisió de les Reformes i la Revolució d'Octubre de 1934
Amnistia als colpistes de 1932, desconfiança dels grups d'esquerra i la Revolució d'Octubre de 1934, amb èxit a Astúries.