Història d'Espanya: Crisi, Liberalisme i Restauració (1788-1902)

1. La Crisi de l'Antic Règim (1788-1814)

L’Antic Règim, basat en la monarquia absoluta, els privilegis estamentals i una economia agrària, va entrar en crisi per la influència de les idees il·lustrades i els canvis polítics europeus.

• 1.1. El Regnat de Carles IV (1788-1808)

  Carles IV va assumir el tron en un context de crisi després de la Revolució Francesa (1789). El seu regnat es va caracteritzar per la influència de Manuel Godoy, el seu favorit, que va signar el Tractat de Fontainebleau (1807) amb Napoleó. Aquest acord va permetre el pas de tropes franceses per Espanya, facilitant la invasió napoleònica el 1808.

• 1.2. La Guerra d’Independència (1808-1814)

  Va començar amb el Motí d’Aranjuez (1808) i l’abdicació de Carles IV i Ferran VII en favor de Napoleó, que va col·locar el seu germà Josep Bonaparte com a rei d’Espanya. La resistència popular, amb figures com el general Castaños (victòria a Bailén, 1808) i el suport britànic de Wellington, va culminar amb la retirada francesa després de la derrota a Vitòria (1813).

• 1.3. Les Corts de Cadis (1810-1814)

  Mentre continuava el conflicte, es va reunir a Cadis una assemblea que va proclamar la Constitució de 1812, coneguda com "La Pepa", la primera carta magna espanyola. Va establir la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi masculí limitat, marcant l’inici del liberalisme a Espanya.

2. El Retorn a l'Absolutisme (1814-1843)

Després de la derrota de Napoleó, Ferran VII va reinstaurar l’absolutisme, anul·lant les reformes liberals.

• 2.1. El Regnat de Ferran VII (1814-1833)

  Va restaurar l’Antic Règim amb el suport dels absolutistes. El Trienni Liberal (1820-1823), impulsat per un alçament militar de Rafael del Riego, va reimplantar breument la Constitució de 1812, però Ferran VII va recuperar el poder absolut gràcies a la intervenció de la Santa Aliança. La seva mort va provocar l’inici de les Guerres Carlines entre absolutistes (carlins) i liberals per la successió.

• 2.2. Les Regències (1833-1843)

  Durant la minoria d’edat d’Isabel II, les regències de la seva mare, Maria Cristina, i el general Espartero van consolidar el liberalisme, culminant amb l’abolició dels privilegis feudals. Les Guerres Carlines (1833-1840), liderades per Carles Maria Isidre, van intentar reinstaurar l’absolutisme sense èxit.

3. La Consolidació de l'Estat Liberal (1843-1874)

• 3.1. El Regnat d’Isabel II (1843-1868)

  Isabel II va assumir el poder amb només 13 anys. El seu regnat va estar marcat per l’alternança política entre moderats i progressistes, liderats per figures com Narváez i Espartero. Es van realitzar reformes com la Desamortització de Madoz (1855), que va afectar terres de l’Església i comunitats rurals. No obstant això, la corrupció i els conflictes interns van debilitar el seu règim.

• 3.2. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

  Després de la Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", Isabel II va ser destronada. Es va proclamar una monarquia constitucional liderada per Amadeu I de Savoia (1871-1873), però la seva falta de suport polític va provocar l’abdicació. El 1873, es va instaurar la Primera República, caracteritzada per la inestabilitat política i els cops d’estat militars, com el liderat per Pavía el 1874.

4. La Restauració Borbònica (1875-1902)

La monarquia borbònica va ser restaurada amb Alfons XII.

• 4.1. El Sistema Polític de la Restauració

  Sota Cánovas del Castillo, es va instaurar un sistema bipartidista (torn pacífic entre conservadors i liberals), que va garantir estabilitat a costa de pràctiques corruptes com el caciquisme.

• 4.2. La Crisi del 1898

  La derrota en la guerra contra els Estats Units va portar a la pèrdua de les últimes colònies (Cuba, Puerto Rico i Filipines). Això va suposar una profunda crisi política i social coneguda com el "Desastre del 98", impulsant moviments regeneracionistes.