Història d'Espanya i Catalunya: Restauració, Franquisme i Transició

El Desarrollismo i la Fi de la Dictadura (1959-1975)

Aquest període, marcat per l'auge econòmic i la fi de la dictadura, es va iniciar amb l'ajuda del Pla Marshall i l'ascens dels tecnòcrates.

El Pla d'Estabilització (1959) i el Creixement Econòmic

• Estabilització econòmica (1961): Reducció de la inflació, augment de l'interès bancari i del crèdit, congelació de sous.
• Liberalització: Fi de la intervenció interna i obertura exterior (eliminació de barreres).
• Plans de Desenvolupament (1964-1967): Plans quadriennals que fixaven objectius sense perjudicar la iniciativa privada.
• Creixement econòmic (1960-1970): Creixement del 30.4% al 33.8%, basat en la producció de baixos salaris, la importació tecnològica i la inversió de capital estranger.

Impacte Sectorial i Social

• Catalunya: Destaca la indústria metal·lúrgica. La industrialització no es va fer sense capital estranger i va requerir la importació de matèries primeres i energia.
• Modernització Agrària: Concentració parcel·lària i construcció de regadius.
• Turisme: Nova activitat econòmica que va salvar el dèficit de la balança de pagaments.
• Finançament Exterior: Divises, remeses d'emigrants i inversions de capital.
• Dependència Exterior: L'economia espanyola va dependre de l'exterior, fet que va provocar la crisi del petroli de 1973.
• Societat: Creació de barris dormitori i àrees metropolitanes. Moviments migratoris destacats (emigració massiva catalana i exterior) que van reduir l'atur. Sorgiment de la classe mitjana i la societat de consum.

Reformes Legislatives i Crisi del Règim

• Lleis: TOP (Tribunal d'Ordre Públic), Llei de Premsa (1966), Llei de Llibertat Religiosa (1967), Llei de Representació Familiar (procuradors del terç familiar), Llei de Convenis Col·lectius (1958), Llei de Seguretat Social (1967).
• Llei Orgànica de l'Estat (1967): Continuació de les mesures del règim.
• Successió: El 1969, Joan Carles I és designat successor.
• Corrupció: El cas Matesa (empresa corrupta relacionada amb la Falange) va provocar la destitució de ministres i el nomenament de Carrero Blanco.

Oposició al Franquisme

• Catalunya: Fets del Palau de la Música (1960), IV Congrés del Moviment Europeu a Munic (1962), que demanava l'ingrés a la CEE.
• Catolicisme: Influència del Concili Vaticà II (1962-1965), manifestacions de capellans (1966).
• Universitat: SDEUB (Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona), vagues.
• Moviment Obrer: Creació de CCOO (Comissions Obreres).
• País Basc: Creació d'ETA (1959), terrorisme, Procés de Burgos (1970).
• Cultura: La Nova Cançó i la difusió de música moderna catalana.
• Assemblea de Catalunya (1971): Continuació de la Taula Rodona (1966), que demanava llibertats polítiques, amnistia i autonomia.

El Final (1973-1975)

• 1973: Carrero Blanco és assassinat per ETA al desembre. Arias Navarro és nomenat president.
• 1975: La Marxa Verda (Hassan II) anuncia l'abandonament del Sàhara Occidental. Franco mor el 20 de novembre.

El Règim Dictatorial: L'Autarquia (1939-1959)

El règim dictatorial es va establir amb l'autarquia i l'aïllament internacional.

Estructura Legal i Ideològica

• 1936: Franco és nomenat Generalíssim de totes les forces nacionals.
• 1937: Creació de FET y de las JONS (partit únic).
• Lleis Fonamentals:
  • Fuero del Trabajo (1938): Inspiració feixista, sindicat vertical, prohibició de vagues i manifestacions.
  • Llei de Responsabilitats Polítiques (1939).
  • Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1940).
  • Llei Constitutiva de les Corts (1942).
  • Fuero de los Españoles (1945): Recull de drets.
  • Llei del Referèndum Nacional (1945).
  • Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat (1946).

Relacions Internacionals i Reconeixement

• L'Església: El 1952, Barcelona acull el Congrés Eucarístic Internacional, un símbol de canvi. El Concordat amb el Papa (1953) signat per Artajo, va atorgar a l'Estat la Confessionalitat, el control de l'educació religiosa i el dret a presentar bisbes.
• Context Internacional: Repressió. Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya va passar de la no-bel·ligerància (1940) a la neutralitat (1943).
• Reconeixement: El Pacte de Madrid amb Eisenhower (1953) i l'entrada a l'ONU (1955) van suposar el reconeixement internacional del règim.

Oposició i Crisi Econòmica

• Repressió: Fins al 1963, el Tribunal d'Ordre Públic (TOP) va ser l'eina principal.
• Oposició: Moviment obrer clandestí, manifest de Lausana dels monàrquics (1945), invasió dels maquis a la Vall d'Aran (1944), Estudiants Universitaris de Catalunya (1942), Iniciativa 41 (cartilla de racionament), Vaga de Tramvies a Barcelona (1951).
• Autarquia: Aïllament internacional i intervencionisme estatal.
• Conseqüències Econòmiques: Decreixement econòmic, supressió de mesures d'intervenció, inflació de preus i alts costos d'importació.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Causes i Alçament

• Causes Polítiques: Clergat i tradicionalistes contra liberals; complot contra la República; radicalització dels enfrontaments electorals.
• Assassinats: Assassinat del tinent Castillo (Guardia d'Assalt, proper al PCE) per falangistes, seguit de l'assassinat de Sotelo (líder monàrquic) el 13 de juliol.
• Alçament Nacional: El cop ràpid de Mola va fracassar. L'Alçament Nacional va començar el 17 de juliol de 1936.
• Líders de l'Alçament: Franco (Marroc, Dragon Raid), Mola (Pamplona), Queipo de Llano (Sevilla), Goded (Mallorca), Cabanellas (Saragossa).

Bàndols i Suport Internacional

• Bàndol Insurgent: Suport de l'Eix Roma-Berlín (Legió Còndor, tropes italianes).
• Bàndol Republicà: Revolució social, armes al carrer, Comitè de Milícies. El Comitè de No Intervenció es va crear l'agost de 1936. Brigades Internacionals (octubre).
• Govern Republicà: Govern de Negrín (març 1937 - març 1939) amb aliança amb els comunistes, que va guanyar la centralització política i militar a Caballero (maig 1937).
• Govern Insurgent: Franco és nomenat Cap de l'Alçament (setembre 1936), Cap d'Estat i Generalíssim (octubre). Creació de la Junta de Defensa Nacional, Junta Tècnica i el partit FET (abril 1937). Govern de Burgos (gener 1938).

Fases de la Guerra

• Fase 1 (Juliol-Novembre 1936): Travessa de l'Estret i Mallorca (aviació), presa de Badajoz (Yagüe), ofensiva al Nord (Mola), ocupació de Terol (setembre), fi del setge de l'Alcàsser (octubre), mobilització general, govern a València (novembre).
• Fase 2 (Desembre 1936 - Març 1937): Presa de Màlaga (Queipo), Batalla del Jarama, Batalla de Guadalajara (fracàs de l'expedició italiana).
• Fase 3: Ocupació del Nord (Abril-Juliol 1937): Final de març: Biscaia i Guernica. Juny: Bilbao. Juliol: Belchite i Brunete-Salamanca.
• Fase 4: Arribada al Mediterrani (Novembre 1937 - Juny 1938): Brigades Mixtes, febrer: Terol. Abril 1938: Nacionals prenen Lleida i Gandesa, aïllant Catalunya.
• Fase 5: Ocupació de Catalunya (Juliol 1938 - Febrer 1939): Batalla de l'Ebre (la més important). Novembre 1938: Sud de Tarragona. Desembre: Ocupació de Catalunya (15 de gener: Tarragona, 26 de gener: Barcelona).
• Fase 6: Final (Febrer-Abril 1939): Única Zona Central. Març: Insurrecció de Casado a Madrid (sense suport republicà). Abril: Signatura de la derrota a Burgos.

Fets de Maig (1937): Enfrontaments a la Telefònica entre CNT-FAI, POUM, PSUC i UGT-ERC.

La Segona República Espanyola (1931-1936)

Proclamació i Constitució

• 1929: Crisi econòmica.
• 1930: Pacte de Sant Sebastià.
• 14 d'Abril de 1931: Proclamació de la República a Eibar. A Barcelona, Lluís Companys i Macià proclamen la República Catalana dins de la Federació Ibèrica.
• Govern Provisional: Alliberament del Comitè Revolucionari, abdicació d'Alfons XIII. Eleccions a Corts (majoria republicana). Alcalá Zamora elabora la Llei d'Amnistia.
• Constitució de 1931: República democràtica espanyola, descentralització, laica, separació de poders, presidència limitada, drets individuals i col·lectius.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Presidit per Azaña.

• 1932: Aixecament militar d'Alt Llana, insurrecció de Sanjurjo, aprovació de l'Estatut de Catalunya.
• Reforma Eclesiàstica: Llei de Confessions i Congregacions Religioses (1933), supressió d'institucions religioses, laïcisme, divorci, reconeixement legal del matrimoni civil.
• Reforma Agrària (1932): Modernització i tecnificació, creació de l'IRA (Institut de Reforma Agrària).
• Reforma Educativa: Missions pedagògiques, educació lliure, gratuïta, mixta i laica.
• Reforma Militar: Llei de Retir d'Oficials, reducció de la macrocefàlia, Acadèmia Militar de Saragossa.

El Bienni Negre (1933-1936)

• Eleccions de 1933: Victòria de Lerroux (creixement econòmic i formació de la CEDA).
• Fets de Casas Viejas: Revolta pagesa a Cadis.
• 1934: Vaga general, Llei de Contractes de Conreu. Nou govern amb la CEDA.
• Fets d'Octubre (1934): Astúries (UGT-CNT: Comitè Regional d'Aliança Obrera). Barcelona (Lluís Companys proclama l'Estat Català, repressió).
• 1936: Alcalá Zamora convoca eleccions. Reorganització de l'esquerra (Front Popular: socialistes, anarquistes).
• Estatut d'Autonomia: Règim autònom dins de l'Estat espanyol, control de l'ensenyament, creació d'escoles de la Generalitat.

Catalanisme Polític (1880-1923)

El catalanisme va ressorgir després de l'eliminació de les institucions catalanes pel Decret de Nova Planta.

• Renaixença: Oda a la Pàtria (Aribau, 1833), Jocs Florals (1859).
• Moviment Social: Bullangues (1843-1853), sentiment federal, laic i antimilitarista. Pacte de Tortosa (1869): Estat Federal Espanyol.
• Vigatans: Moviment cultural eclesiàstic. Figures destacades: Torres i Bages (La Tradició Catalana), Valentí Almirall (màxima figura representativa del catalanisme polític).
• Política: Diari Català (1879), Lo Catalanista (1886), catalanisme progressista republicà.
• I Congrés Catalanista (1880): Defensa del dret civil català, creació de l'Acadèmia.
• Centre Català (CC, 1882): Soler.
• II Congrés Catalanista (1881): Menys republicà que el primer. Elaboració del Memorial de Greuges (1885) a Alfons XII, denunciant el centralisme, demanant la vida regional i la protecció del dret civil.
• Unió Catalanista (1891): Agrupa tots els grups.
• Bases de Manresa (1892): Constitució catalana (sobirania catalana, competències absolutes, oficialitat de la llengua, càrrecs per a catalans).
• Lliga Regionalista (1899): Fundada per Cambó i Muntanyola, més religiosa i proteccionista, demanant el caràcter oficial del català. Missatge a la Reina Regent (1888): petició d'autonomia. Campanya pel dret civil català (1889): projecte de reforma del Codi Civil.
• Tancament de Caixes (1899): Protesta contra Silvela i l'impost extraordinari.
• Solidaritat Catalana (1906): Comitè que es presenta a les eleccions provincials de 1907.
• Crisi de la Lliga: Creació del Centre Nacionalista Republicà (1906, professionals liberals) i ERC (1931).
• Mancomunitat de Catalunya (MC, 1913): Òrgan d'administració català que va impulsar la reforma i modernització d'infraestructures i serveis educatius i culturals.

La Restauració Borbònica (1874-1923)

El període de la Restauració es va iniciar amb el retorn de la monarquia i el sistema de torn de partits.

• 1874: Manifest de Sandhurst. Cop d'Estat de Martínez Campos (València).
• 1876: Constitució (liberal conservadora).
• 1878: Guerra Chiquita (Cuba).
• 1885: Pacte del Pardo (torn pacífic).
• 1879: Fundació del PSOE.
• 1895: Grito de Baire (aixecament cubà contra Campos i Weyler).
• 1897: Assassinat de Cánovas.
• 1898: Enfonsament del Maine. Tractat de París (pèrdua de les colònies).

Moviment Obrer i Crisi

• 1887: Llei d'Associacions Obreres. UGT (1888). II AIT (1889).
• 1893: Atemptat contra Martínez Campos.
• 1907: Solidaritat Obrera. CNT (1910).
• 1901: Retorn dinàstic. Regència de Maria Cristina (1885-1902). Alfons XIII (1902).
• Governs: Maura (govern curt, 1903; govern llarg, 1906-1909: Llei de Reforma Industrial, reforma electoral, fre a la corrupció, reforma de l'administració local). Llei del Candado (1910).
• Republicanisme: Unió Republicana (Salmerón, 1903). PRR (Lerroux, 1908).
• Setmana Tràgica (1909): Constitució del Comitè de Vaga Revolucionària a Barcelona (juliol).
• Primera Guerra Mundial (1914-1918): Espanya es manté neutral. 525.000 emigrants fora de Catalunya.
• 1912: Assassinat de Canalejas (fi de la regència).
• Triple Crisi de 1917: Juntes de Defensa, Assemblea de Parlamentaris, Vaga Revolucionària.
• 1918: Govern de concentració de Maura (modernització parlamentària, reforma de l'exèrcit, amnistia local, aprovació de pressupostos).
• 1919-1922: Crisi amb molts governs.
• 1921: Desastre d'Annual (ocupació d'Annual i desocupació d'Abd el-Krim). Fundació del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
• 1919: Vaga de la Canadenca (acomiadaments).
• 1918-1923: Pistolerisme i repressió dura.
• 1923: Dictadura de Primo de Rivera.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

• 1923-1925: Directori Militar (militars al poder).
• 1925-1929: Directori Civil (Sotelo, cicle expansiu econòmic).
• 1930: Primo de Rivera dimiteix. Dictablanda de Berenguer.

La Transició Democràtica (1975-1982)

El procés de transició es va iniciar amb la mort de Franco i la reforma del règim.

• Final de la Dictadura (1973-1975): Crisi política (1973). Febrer 1976: dues manifestacions a Barcelona per l'amnistia.
• 1976: Vaga de treballadors a Vitòria (5 morts).
• Novembre 1975: Mort de Franco.
• 1976: El Rei nomena Adolfo Suárez, que impulsa la reforma antifranquista.
• Primer Govern Suárez: Llei de Reforma Política.
• 1977: Primeres eleccions democràtiques (victòria d'UCD).
• Constitució de 1978: Monarquia parlamentària, política de consens, dret a l'autonomia, aconfessionalitat, llibertat de mercat.

Catalunya Autònoma (1977-1986)

• Generalitat Provisional (1977-1980): Retorn de Tarradellas de l'exili, restabliment de la Generalitat, procés d'autonomies.
• Estatut d'Autonomia de 1979: Normalització de l'ús del català, Llei de Normalització Lingüística.
• Consolidació: Context de crisi econòmica.
• Pactes de la Moncloa (1977): Solució a la crisi mitjançant la congelació de salaris.
• Segon Govern UCD.
• 1981: Cop d'Estat del 23-F.
• Hegemonia: CiU va mantenir l'hegemonia fins al 2003.