Història d'Espanya: Batalla de Trafalgar, Bombardeig de Barcelona i més

Història d'Espanya

La Batalla de Trafalgar va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, enfront del cap de Trafalgar (província de Cadis), en la qual es van enfrontar les esquadres aliades de França i Espanya, al comandament del vicealmirall francès Pierre Villeneuve, sota el comandament estava per part espanyola el tinent general del mar Federico Gravina, contra l'armada britànica al comandament del vicealmirall Lord Horatio Nelson. El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842 en compliment de les ordres del General Espartero com a càstig als sublevats civils que seguien a Barcelona contra la política librecambista del Regente i que havien portat a l'exèrcit a refugiar-se al Castell de Montjuïc. Va començar el bombardeig artiller de la ciutat des d'aquesta posició dirigit pel Capità General Van Halen mitjançant un miler aproximat de projectils. L'acció artillera va ser indiscriminada, provocant incendis per tota la ciutat.

Alfons XII de Borbó

Alfons XII de Borbó, el Pacífic (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Nascut Alfons Francesc d'Assís Fernando Pío Juan María de la Concepción Gregorio Pelayo de Borbó i Borbó, va ser fill dels reis Isabel II i Francesc d'Assís. Degut a la suposada homosexualitat del rei consort, diverses fonts apunten com a plausibles veritables progenitors al capità d'enginyers Enrique Puig Moltó o el general Francisco Serrano i Domínguez, tots dos coneguts amants de la seva mare.

Cánovas del Castillo

Cánovas del Castillo va compaginar els estudis amb la seva afició per la història i el 1854 va publicar la seva obra Història de la decadència espanyola. Al mateix temps iniciava la seva carrera política i s'unia a Leopoldo O'Donnell, artífex de la revolució del 54 proclamada amb el «Manifest de Manzanare", escrit pel propi Cánovas.

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 27 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola que va arribar a ser President del Consell de Ministres d'Espanya. En la seva vida militar va participar en la Primera Guerra Carlina i en la Guerra d'Àfrica on va mostrar rellevants dots de valor i temeritat. Va ser assassinat a Madrid.

El rei espanyol Carles IV - Espanya declara la guerra a França (1793-1795), que va guanyar França i van firmar el Tractat de Fontainebleau. Idea de Napoleó: aprofitar els desacords en la família reial. 2 de maig del 1808 - insurrecció a Madrid contra els francesos. Regne Unit es va aliar amb Espanya contra França.

Ideologies i Reformes

• Moderats: grup de liberals, a reforçar la posició del rei i a aplicar unes reformes limitades.
• Progressistes: grup de liberals que defensaven una política de reformes profundes.
• Desamortització: Acte jurídic pel qual les terres que per llei no es podien vendre.
• Mendizabal: progressista al capdavant del govern - 1836 -.
• Espartero: va governar de manera autoritària. Els grups de moderats i progressistes van forçar l'exili del general l'any 1843.
• Constitució del 1837: va ser el punt culminant de l'etapa progressista, no era tan avançada com la del 1812.
• Desamortització de Madoz: -1835-1836- durant el segon govern d'Espartero, el seu ministre d'hisenda, Pascual Madoz, va realitzar una nova desamortització que va ser millor executada que la de Mendizabal. Va afectar a les propietats de l'església. El seu resultat: dimissió de Maria Cristina.

Oposició a la Restauració

• Anarquistes: van ser perseguits durament com a conseqüència dels atemptats que cometien alguns grups d'aquestes ideologies.
• Socialistes: liderats per Pablo Iglesias, el 1878 havia fundat el PSOE. Anys després es va crear la UGT, un sindicat que es va vincular estretament al PSOE.

Reinaixença

Reinaixença: es coneix com el moviment cultural que es va desenvolupar a Catalunya a partir del segon terç del segle XIX dins el context general del romanticisme literari i artístic. Es va manifestar amb poemes, novel·les...