Història d'Espanya: De l'Art Rupestre a la Decadència Imperial

Art Rupestre: Pintures Paleolítiques

L'art rupestre paleolític es caracteritza per les seves pintures d'art figuratiu, amb animals destacats pintats amb tècnica naturalista. Aquestes representacions no formen escenes complexes, però sí que presenten volum i moviment.

Es distingeixen dues grans zones:

• La zona cantàbrica (com la cova d'Altamira), amb art en coves.
• La zona del Llevant (a l'aire lliure, en abrics rocosos), amb representacions menys antigues de caçeres, danses, rituals i figures humanes esquemàtiques.

El Llegat de les Colonitzacions a la Península

Al primer mil·lenni a.C., fenicis, grecs i cartaginesos van arribar a la península Ibèrica. Cercaven terres i recursos, i la seva presència va tenir un impacte significatiu en diversos àmbits:

Impacte Econòmic i Tecnològic

• Agricultura: Introducció de l'arada i nous conreus com la vinya, l'oliva i l'espart.
• Mineria i Indústria: Aportació de noves tècniques en la metal·lúrgia del ferro i l'aprofitament de les salines.
• Comerç: Desenvolupament del comerç amb moneda pròpia, especialment al Mediterrani, i noves tècniques de navegació.

Impacte Social i Cultural

• Arquitectura: Noves formes i estils.
• Religió: Introducció de noves divinitats.
• Escriptura: Difusió de l'escriptura alfabètica, pròpia de grecs i fenicis.

Romanització d'Hispània: Organització i Cultura

La romanització va suposar l'expansió territorial i la imposició de les formes romanes d'organització social, la difusió de la religió, la llengua (llatí), la cultura i els costums. L'emperador August va dividir la península en províncies: Bètica, Tarraconense i Lusitània.

Impacte Socioeconòmic i Urbà

• Estructura Social: Roma va imposar una estructura econòmica i social basada en classes socials.
• Agricultura: Introducció de noves tècniques com el guaret, l'ús d'animals de tir i sistemes de regadiu.
• Economia: Adopció de la moneda romana i un intens desenvolupament de l'artesania i el comerç.
• Urbanisme: Les ciutats es van convertir en centres administratius, jurídics, econòmics i polítics, connectades per una extensa xarxa de calçades, replicant el model de Roma.

El Camí de Sant Jaume: Ruta de Peregrinació

El pelegrinatge a Santiago de Compostel·la va ser el fenomen religiós i cultural més destacable de l'Edat Mitjana. El rei Alfons II va fer construir una església al lloc on es creia que reposaven les restes de l'apòstol Sant Jaume.

Aquesta ruta, un dels grans centres de pelegrinatge de la cristiandat, va tenir un impacte profund:

• Infraestructures: Va propiciar la construcció de monestirs, ponts, camins i hospitals.
• Intercanvi Cultural: Va facilitar l'entrada de noves idees, costums i mercaderies a la península.

Expansió Territorial dels Reis Catòlics

Els Reis Catòlics van considerar fonamental unificar els territoris d'Hispània per crear un estat fort i expandir la seva influència. Aquesta política es va concretar en diverses fites:

Unificació Peninsular

• El Regne de Granada va ser annexat a la Corona de Castella el 1492.
• Després de la mort d'Isabel I, el Regne de Navarra es va incorporar a Castella.

Política Exterior i Aliances

• Van realitzar grans esforços en la política exterior, amb interessos diferenciats: Castella es va centrar en l'Atlàntic, mentre que Aragó ho va fer en el Mediterrani.
• Van establir aliances mitjançant una política matrimonial amb potències com l'Imperi Alemany, Portugal i Anglaterra.
• Ferran el Catòlic va recuperar el Rosselló i la Cerdanya per frenar l'expansió musulmana al Mediterrani.
• Van consolidar el domini de la costa d'Àfrica i les Illes Canàries.

Al-Àndalus: Etapes, Societat i Cultura

Etapes Històriques d'Al-Àndalus

• Conquesta (711).
• Emirat Dependent de Damasc (711-756): Període de tensions constants.
• Emirat Independent (756-929): Estabilitat aconseguida amb Abd-al-Rahman I.
• Califat de Còrdova (929-1031): Proclamat per Abd-al-Rahman III, va representar el màxim esplendor d'Al-Àndalus.
• Regnes de Taifes: Després del califat, Al-Àndalus es va fragmentar en més de 25 regnes de taifes, fet que va beneficiar els regnes cristians del nord, que van anar conquerint aquests territoris.

Societat i Cultura Andalusí

La societat andalusí era molt plural ètnicament i religiosament, dividida en diversos grups:

• Musulmans Privilegiats: Els Baladís (àrabs amb les terres més grans).
• Altres Musulmans: Els Berbers i els Muladís (hispans convertits a l'islam).
• Minories No Musulmanes: Els Mossàrabs (cristians) i els jueus.

Es va desenvolupar una cultura i ciència molt avançades, amb escoles i universitats, i un gran progrés en medicina, astronomia i matemàtiques. L'art i l'arquitectura van ser molt importants, amb exemples destacats com la Mesquita de Còrdova i l'Alhambra.

Economia i Societat al Segle XVI

Economia del Segle XVI

L'economia del segle XVI va estar marcada per un increment de la població a Castella i per la creixent demanda de productes des d'Amèrica. L'agricultura i la ramaderia es van expandir, però no van ser suficients per satisfer la demanda, provocant una pujada brutal dels preus. Davant d'aquesta situació, es va permetre la importació i es van augmentar els impostos.

Societat del Segle XVI

La societat del segle XVI es caracteritzava per una clara jerarquia i la preferència de la noblesa i el clergat. Es va produir una persecució a l'oposició religiosa o ideològica. Els nobles, per la seva banda, compraven títols i dignitats.

• Alt Clergat: Gaudia de condicions similars a la noblesa.
• Baix Clergat: S'assimilava a artesans i pagesos.
• No Privilegiats: Pagesos i població urbana, que eren els que pagaven impostos.

Les minories, com els jueus i els moriscos, van ser durament perseguides.

La Decadència de l'Imperi Espanyol al Segle XVII

El Govern dels Validos

Durant el segle XVII, els monarques van delegar el poder en els seus validos, que sovint exercien el poder en benefici propi:

• Felip III: El Duc de Lerma, conegut per l'expulsió dels moriscos.
• Felip IV: El Duc d'Olivares, que va intentar reformar i enfortir la monarquia.

Conflictes Bèl·lics i Pèrdues Territorials

• La Guerra dels Trenta Anys va ser un conflicte complex entre catòlics i protestants, i una lluita política pel domini d'Europa entre els Habsburg (austríacs i espanyols) i altres potències.
• Amb la Pau de Westfàlia (1648), Espanya va reconèixer la independència dels territoris del nord dels Països Baixos.
• La guerra amb França va culminar amb la Pau dels Pirineus (1659), per la qual Espanya va cedir la Cerdanya i el Rosselló a França.

Crisi Interna i Revoltes

Aquestes guerres van empobrir profundament el regne. Els intents del Duc d'Olivares per enfortir la monarquia i centralitzar el poder van provocar diverses revoltes:

• La revolta de Portugal, que va aconseguir la seva independència.
• La revolta de Catalunya (coneguda com la Guerra dels Segadors).

El segle XVII va ser una època de forta crisi social i econòmica, marcada per pestes, males collites, guerres constants i un comerç reduït. La població va disminuir i la gent es va empobrir a causa de la mala agricultura i l'augment dels impostos.